Al CREAF ens mou l’ecologia, però també l’art. Per això, hem participat en una jornada organitzada pels artistes Agustí Ortiz i Carola Moujan, residents a la nostra estació de Can Balasc en col·laboració amb el CREAF i la fàbrica de creació L’Escocesa. La jornada ens ha permès reflexionar sobre el significat i significant del bosc i els seus elements en l’àmbit social, històric, simbòlic i biològic.
Comencem el dia a l’estació de ferrocarrils de la Floresta, envoltats del verd dels arbres i el gris de la boira matinal. El grup que conforma la sortida és divers: biòlogues, físics, artistes i, com a mestres de cerimònies, la Carola i l’Agustí. Un cop fetes les presentacions de rigor iniciem la ruta fins a Can Balasc, l’estació biològica del Parc de Collserola. Creuem urbanitzacions i autovies i ens endinsem al bosc, on el soroll dels cotxes s’esmorteeix, tot i que sempre ens acompanya. L’Agustí ens convida a reflexionar sobre aquestes connexions aparentment antagòniques: com el so dels cotxes forma part del bosc igual que el so dels ocells, com les plantes endèmiques comparteixen espai amb d’altres foranes, i com els camins trepitjats pels humans es creuen amb aquells marcats pel senglar o la musaranya. La Carola i l’Agustí ens mostren part del fruit de la seva estada artística al CREAF. Enmig del bosc s’aixequen uns rectangles de fusta negres que emmarquen una bassa artificial o una estació d’estudi de teixons engolida per l’heura i la molsa. Aquests marcs pretenen ser deconstruccions dels tradicionals diorames d’herència europea i colonial que s’utilitzaven als Museus de Natura.
Un cop acabada l’excursió ens dirigim a Can Balasc, on la Carola ens té preparades un parell més de sorpreses. El grup divers ens congreguem i observem el nostre voltant des de la caseta de maons adjacent a la masia, agraïts per l’ombra i la frescor que ens aporta. Ens envolten diversos elements que han format part d’aquest procés d’investigació artística: una taula allargada plena de flors, llavors, fulles i branques degudament etiquetades, planters amb brots incipients, un mapa de Collserola i una taula amb targetes que contenen dibuixos d’espècies amb els seus noms científics i comuns indicats.
La Carola ens convida a fer grups de tres amb les targetes d’aquestes espècies i enganxar-les a la paret. El criteri? El que nosaltres decidim. La paret prèviament nua es va omplint de targetes i, quan ja no en queden més, hi enganxem post-its o dibuixos de plantes amb el seu nom comú o científic. Les taxonomies que es generen reflecteixen la diversitat del grup de participants; així, mentre algunes persones utilitzen criteris com la seva distribució geogràfica o altitudinal , d’altres agrupen les espècies per la implicació social, històrica o folklòrica del seu nom comú o, fins i tot, per criteris personals, tals com un record d’infantesa. El mural collage que s’ha construït col·lectivament contradiu la percepció de les taxonomies com quelcom rígid i inamovible i ens fa pensar en un concepte més flexible, lligat inevitablement al rerefons subjectiu de cadascú.
A continuació la Carola dirigeix la nostra atenció a una pissarra magnètica blanca: conté un diagrama que descompon la idea de bosc en diferents elements, com els culturals, geogràfics, sensorials, taxonòmics, relacionals, folklòrics… L’esquema és prou complet, però la Carola ens anima a modificar el diagrama, afegint, eliminant o relacionant altres conceptes. La pissarra va atapeint-se de noves idees, de camins que interseccionen i uneixen elements i formen una teranyina de complexitats. Com a l’anterior activitat, cadascú hi aporta el seu granet de sorra i això fa que ampliem la nostra idea inicial del què és un bosc, reflexions i preguntes que formen part del treball d’investigació i experimentació de la Carola i l’Agustí, Future Forest Diorama.
Future Forest Diorama i la nova residència artística
El projecte Future Forest Diorama és una instal·lació artística que s’oposa a les representacions nostàlgiques de la naturalesa i a la il·lusió del bosc com un món ideal, verge de tot contacte amb el poder destructor de la humanitat. La investigació que ha servit com a preàmbul al desenvolupament de la instal·lació, s’ha realitzat en col·laboració amb el CREAF i ha buscat entendre com s’organitzen les xarxes de suport mutu de la comunitat vegetal, transposant conceptes com la comunicació, la cooperació i la interacció amb el mitjà en el qual es desenvolupen les plantes. Aquest projecte es realitza sota el paraigua d’Ecotons, la residència artística que uneix al CREAF amb la fàbrica de creació L’Escocesa, amb la intenció d’acostar la ciència de l’ecologia a l’art i viceversa.
Després de les activitats de creació col·lectiva i d’un dinar on les preguntes mútues no s’aturen, continua el debat a la darrera activitat: la taula rodona. Unes fotografies del bassal artificial de Can Balasc i dels marcs negres que havíem vist a l’excursió del matí serveixen com a tret de sortida de la dinàmica. L’objectiu del diàleg és reflexionar sobre els conceptes de paisatge natural i paisatge artificial mitjançant una pluja d’idees entorn a les fotografies que omple la taula de post-its grocs. Es profunditza en el concepte de diorama i, tot plegat, consolida les reflexions que hem fet durant les anteriors activitats i permet introduir nous punts de vista, com ara la influència de la cultura popular i cinematogràfica a l’imaginari col·lectiu i, per tant, a les percepcions i definicions de la natura.
Tornant a l’estació de la Floresta la boira ha escampat i el sol és resplendent. Els aprenentatges rebuts ens fan mirar el bosc que s’estén davant nostre d’una altra manera. I és que, realment, què és un bosc?
Testimonis
Artistes i científiques tenim universos diferents, però la col·laboració es va donar de manera molt natural i espontània i ha donat fruit a noves idees i projectes i segurament continuarà més enllà d’aquesta residència concreta. CAROLA MOUJAN, artista resident al CREAF.
El projecte de Future Forest Diorama ens porta a repensar la nostra visió humana sobre la natura mitjançant l’estudi d’una comunitat biològica, concretament a Collserola, i l’aprenentatge de metodologies científiques. AGUSTÍN ORTIZ HERRERA, artista resident al CREAF.
Vaig sentir que podia alliberar els meus sentiments i emocions parlant de temes que sempre havia tractat d’una manera molt més racional. De cop podia expressar el que em suggeria la idea del bosc sense el filtre d’haver de ser científicament correcte. I paradoxalment em vaig trobar en una conversa amb els companys que m’enriquia a molts diferents nivells i em permetia deixar-me anar en tots els plans de la meva personalitat. LUCÍA GALIANO, Coordinadora d’infraestructures al CREAF.
M’agrada que les artistes residents puguin treballar al costat de les científiques, de manera que ambdues parts es puguin beneficiar de les recerques fetes en cada àmbit. Durant les activitats vaig trobar que les científiques tenien interès real en les recerques de les artistes i viceversa. GEMMA PARÍS, professora de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal.
Durant la realització del mapa conceptual, les científiques van comentar que el mapa era molt complet perquè contemplava molts aspectes relacionats amb el bosc i es preguntaven per què des de la ciència no es contemplaven aquests aspectes més emocionals i culturals. ROSA LLOP, codirectora del Màster en Disseny i Direcció d’Experiència d’Usuari i Serveis Digitals.
