"La desforestació i l'augment de temperatura han provocat un canvi en els règims de pluja que ha augmentat el risc de mortalitat forestal", explica Mencuccini.
Un article publicat a la revista Nature amb participació del CREAF i liderat per la Universitat de Leeds revela que el canvi climàtic està afeblint els boscos de l’Amazones occidental i meridional. Entre les àrees afectades es troben Riu Branco (Acre) i Nova Xavantina (Mato Grosso), al Brasil. L’estudi ha comparat la capacitat de resistir la manca d’aigua de les diferents espècies d’arbres de l’Amazones, i ha determinat que en aquestes zones el canvi en el règim de pluges i l’augment de temperatura ja ha portat als arbres al límit de la seva capacitat d’adaptació, la qual cosa els podria provocar embòlies i la mort. “Malgrat que els boscos meridionals estan més adaptats a les condicions seques, la desforestació i l’augment de temperatura han provocat un canvi en els règims de pluja que ha augmentat el risc de mortalitat forestal. El boscos occidentals no estan tan exposats a la sequera, però són més vulnerables”, declara Maurizio Mencuccini, investigador ICREA al CREAF, coautor i responsable de la part fisiològica de l’estudi. Al contrari, tot i que les espècies arbòries de les zones centro-orientals de la selva amazònica no estan tan adaptades a la sequera, l’estudi no preveu afectacions en aquesta regió perquè, de moment, segueix havent-hi prou disponibilitat d’aigua.
L’estudi apunta que, fins ara, s’havien subestimat els efectes del canvi climàtic, perquè les recerques científiques s’havien concentrat històricament a la regió centro-oriental, on els arbres estan menys exposats a la sequera.
“Per aquest motiu els resultats són tan reveladors, ens ajuden a predir de manera més exacta com seran els boscos del futur a l’Amazones i l’impacte en la seva debilitació o mortalitat”
MAURIZIO MENCUCCINI, investigador ICREA al CREAF, coautor i responsable de la part fisiològica de l’estudi.
L’estudi també ha determinat que el patró de pluges del bosc amazònic s’està veient alterat pel canvi climàtic, la desforestació i l’agricultura i ramaderia intensives. Aquest canvi de pluviositat reduirà la capacitat dels boscos de l’Amazones d’emmagatzemar carboni i eliminar CO₂ de l’atmosfera. “D’una banda, quan els arbres moren es descomponen i el carboni que contenien s’allibera a l’atmosfera, d’altra banda, si disminueix la massa forestal hi hauran menys arbres que capturin CO₂. Tenint en compte que la selva amazònica conté entre el 10% i el 15% del total de carboni emmagatzemat per la vegetació a tot el món, la seva mortalitat i bon estat de salut és vital en la lluita contra el canvi climàtic”, conclou Mencuccini.
Per identificar quines són les zones més amenaçades i com respon cada ecosistema als canvis, l’equip va prendre mesures i mostres durant dos anys en 11 llocs diferents de l’Amazònia occidental, centreoriental i meridional, al Brasil, el Perú i Bolívia, on van analitzar dades de 540 arbres de 129 espècies. El professor Emanuel Gloor, també de la Universitat de Leeds i codirector de l’estudi, conclou que “el patró de resiliència i els riscos identificats entre les diferents poblacions d’arbres en l’estudi s’utilitzaran per construir models climàtics més eficaços i precisos en l’Amazònia”. Aquests resultats són fruit d’una col·laboració en la qual han participat 80 científics i científiques d’Europa i Sud-Amèrica.
Risc d’embòlia
Si ho hi ha prou aigua disponible en el sòl es tapen els conductes, la saba no circula i el teixit mor.
La recerca posa en relleu que les masses arbòries de la regió de l’Amazones meridional resisteixen millor les embòlies. El problema és que han arribat al seu límit. Això es coneix gràcies a l’estudi de la circulació de l’aigua per dins dels troncs, les branques i les fulles, la base d’aquesta recerca. Cada espècie té una resistència particular a la sequera, segons els conductes que té per transportar la saba des de les arrels a les fulles. Si els conductes i els porus que els connecten són grans, en èpoques de manca d’aigua els arbres estan més exposats a sofrir embòlies. Això passa perquè quan no hi ha prou aigua disponible en el sòl, l’evapotranspiració – mecanisme pel qual la humitat torna a l’atmosfera a través de les fulles – exerceix una pressió que genera bombolles d’aire dins dels canals de transport, similar a una embòlia humana. Es tapen els conductes, la saba no circula i el teixit mor. Els autors van poder comprovar que les mateixes zones de l’Amazònia que estan més exposades a aquests fenòmens d’embòlia presenten patrons majors de mortalitat i una menor capacitat d’emmagatzemar carboni.
Alteració en el patró de pluges
L’equip de recerca també alerta que la desforestació i l’agricultura i ramaderia intensives estan interrompent el procés d’evapotranspiració, essencial per formar els núvols de pluja. Hi ha menys arbres i els cultius que substitueixen als boscos, com ara la soja, no tenen la mateixa capacitat de refrescar i humitejar l’aire, l’ambient es resseca i disminueixen les precipitacions.
Això no només afecta l’Amazones. La humitat que evaporen des dels seus boscos viatja en forma de vapor a altres zones del planeta -es coneixen com a rius voladors-, on s’acumulen en forma de núvols. Si aquest cicle es talla, el patró de precipitacions a escala mundial està en risc.
Article: Tavares, J.V., Oliveira, R.S., Mencuccini, M. et al. Basin-wide variation in tree hydraulic safety margins predicts the carbon balance of Amazon forests. Nature (2023).
https://doi.org/10.1038/s41586-023-05971-3
