Search

Els boscos europeus estan més connectats les darreres dècades

CC0-PublicDomain.
CC0-PublicDomain.

Abandonament de la gestió forestal tradicional, dels cultius, de la pastura extensiva… Els últims anys han portat molts canvis per als boscos d’Europa que estan relacionats amb els canvis en la societat i l’economia. Aquesta tendència continua i, per això, investigadors del CREAF i la UAB estan indagant en com afecta a la composició de bosc. Un recent estudi apunta que la connectivitat entre ells ha augmentat, però no per l’augment de bosc pròpiament sinó per la disminució de cultius que comporta.

Al mateix temps, l’estudi liderat per la investigadora Marina Palmero presenta que l’augment de bosc tampoc implica sempre una menor fragmentació de el paisatge, com es podria esperar, ja que novament entra en joc com era la composició inicial del terreny i la seva ubicació. A més, “l’augment de bosc pot generar dos processos contraposats: d’una banda, es desfragmenten els boscos que ja existien, però, d’altra banda, com augmenten les noves masses forestals i aquestes no estan sempre connectades, segueix augmentant la fragmentació en la vista general “, explica Palmero.

En efecte, els nostres boscos cada vegada són més grans per l’abandonament de les activitats tradicionals. No obstant això, com aquest estudi remarca, no sempre va lligat a una major connectivitat i menor fragmentació, sinó que entren molts altres factors en joc. Com hem vist, la desaparició de cultius és un punt clau.

Distribució dels paisatges d'estudi classificats com a coalescència de patchs, proliferació d'aquests i tant la coalescència com la proliferació. Crèdit: Springer.
Distribució dels paisatges d’estudi classificats com a coalescència de patchs, proliferació d’aquests i tant la coalescència com la proliferació. Crèdit: Springer.

Podeu llegir un resum de l’article en aquest post de la UAB Divulga.

Article de referència:

Palmero-Iniesta, M., Espelta, J.M., Gordillo, J. et al. Changes in forest landscape patterns resulting from recent afforestation in Europe (1990–2012): defragmentation of pre-existing forest versus new patch proliferation. Annals of Forest Science 77, 43 (2020). https://doi.org/10.1007/s13595-020-00946-0

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia