Search

10 recomanacions científiques per mantenir vius els boscos

Il·lustració: Laura Fraile.
Il·lustració: Laura Fraile.

Els boscos de Catalunya es troben a una situació de vulnerabilitat alarmant: sequeres persistents, onades de calor, erosió per pluges torrencials, pèrdua de nutrients, plagues, grans incendis. A la vegada, la població demana cada cop més dinamitzar el món rural i fer servir la fusta local com a material sostenible i de proximitat. Com es gestiona tot plegat? El CREAF ha resumit 10 propostes basades en la ciència per millorar la gestió dels boscos de Catalunya i les ha presentat al Parlament Europeu. Concretament ho ha fet el director del centre, en Joan Pino, durant el seminari “La necessitat de la gestió dels boscos. El cas dels boscos mediterranis” organitzada per l’eurodiputat Jordi Solé el passat 7 de novembre.

El CREAF ha resumit 10 propostes basades en la ciència per millorar la gestió dels boscos de Catalunya i les ha presentat al Parlament Europeu.

El missatge clau del decàleg és que la gestió dels boscos ha d’ acompanyar el bosc, un sistema viu i dinàmic, en tres reptes a la vegada: mantenir la biodiversitat que acull, fer-los més resilients al canvi climàtic i ajudar a que proporcionin els serveis que li demanem com a societat. En aquest sentit, el CREAF aposta per una gestió forestal basada en la ciència i consensuada amb els actors del territori. Cal trobar pràctiques de gestió que permetin un desenvolupament sostenible de la bioeconomia forestal, aprofitant els productes i serveis del bosc però sense perjudicar la salut i el seu bon funcionament. Aposta també per diversificar les pràctiques de gestió, amb nivells d’intensitat adaptats a cada lloc i a cada objectiu. I, de fet, reconeix que no intervenir (aparentment, no gestionar) també s’ha d’entendre com a gestió forestal si és una decisió planificada i amb un objectiu clar.

No hi ha una recepta única per tots els boscos

Les 10 recomanacions recorden que Catalunya té una gran diversitat de paisatge i de boscos. Cada bosc es troba en un estat, en un context climàtic, topogràfic, socioeconòmic i històric diferent. En aquesta realitat, es recomanable que la gestió tingui en compte les funcions que volem restaurar, mantenir o millorar segons cada territori o paisatge. No ho podem esperar tot del bosc a tot arreu.

Foto: Joan Pino, durant el seminari “La necessitat de la gestió dels boscos. El cas dels boscos mediterranis” al Parlament Europeu.

Segons els investigadors, també s’ha de tenir en compte que els ecosistemes, i particularment els boscos, són multifuncionals, és a dir, fan diferents funcions a la vegada que contribueixen al nostre benestar, des lleure fins aprofitament de fusta, bolets o regulació del clima, entre altres. Així doncs, hauran de coexistir diversos models de gestió del bosc segons les funcions que es necessitin a cada lloc i segons el que cada bosc és capaç d’oferir. Això passa per una ordenació territorial coordinada, una tasca que hauran de fer les administracions competents amb l’ajut de persones expertes i amb la implicació dels sectors concernits (propietaris forestals, ramaders, empresaris del turisme verd, grups conservacionistes, etc.).

El decàleg fa menció especial a les amenaces i vulnerabilitats del canvi climàtic. En aquest context, cal apostar per una gestió preventiva, degut al risc d’incendis, i adaptativa, per ajudar als boscos a fer front al canvi climàtic.

El decàleg fa menció especial a les amenaces i vulnerabilitats del canvi climàtic. En aquest context, cal apostar per una gestió preventiva, degut al risc d’incendis, i adaptativa, per ajudar als boscos a fer front al canvi climàtic. Les mesures no són generalitzables arreu degut als costos econòmics i socials que impliquen i perquè no sempre són efectives. Caldrà fer-ho per zones, a les zones més accessibles i estratègiques per al control del foc o amb més risc per a la població, caldrà crear paisatges amb menys càrrega de combustible i més discontinuïtat forestal, a les més inaccessibles o remotes, caldrà assumir que la dinàmica natural -inclòs els incendis o la mateixa sequera- sigui la que acabi gestionant el mateix bosc.

Per últim, la gestió ha de vetllar per mantenir els boscos saludables i plens de vida. Per tant, també caldrà reservar una part substancial dels boscos més ben conservats perquè evolucionin cap a estadis més madurs i sense cap altra gestió que la seva pròpia dinàmica natural.

Crèdit: Laura Fraile/CREAF.

10 reflexions i propostes per dibuixar el futur dels boscos

El full de ruta del CREAF sobre com ha de ser la gestió forestal del futur, se sintetitza en un decàleg, fruit d’un procés de reflexió interna en el que han participat la majoria de les persones expertes forestals del centre:

1. La gestió forestal ha de fer front a un nou entorn climàtic i social que canvia acceleradament. Aquest nou entorn està provocant canvis en la composició d’espècies i pèrdua de biomassa. Els boscos respondran progressivament o de manera més sobtada, amb mortalitats massives d’arbres causades principalment per sequera, plagues i/o incendis. D ’altra banda, els boscos ja han de fer front a les noves demandes de la societat i això fa que augmenti la pressió pels anomenats serveis ecosistèmics que proporcionen. Cal acompanyar el bosc en la seva transició cap a aquest nou context socioambiental. 

2. L’objectiu principal de la gestió forestal a Catalunya ha de ser restaurar, mantenir o millorar la salut o funcionalitat ecològica dels boscos. Només així podem assegurar que es conserva la seva biodiversitat i que mantenim a llarg termini el benestar i els serveis que els boscos aporten a la societat. La gestió forestal ha de permetre guanyar temps i evitar transicions traumàtiques que poden comportar pèrdues de sòl i col·lapses en els serveis ecosistèmics i la biodiversitat, a banda de riscos per a la població associats a pertorbacions com els incendis forestals.

3. La gestió ha de buscar aconseguir boscos multifuncionals, que proveeixin el màxim de funcions i serveis, però caldrà adaptar aquesta provisió als objectius específics de cada cas, en funció de les potencialitats de cada bosc. Això vol dir que de vegades es podrà combinar la gestió orientada a l’aprofitament forestal amb la destinada a la prevenció d’incendis o a la conservació de la biodiversitat, però això no ha de perquè passar sempre, i llavors caldrà triar.  

4. Mantenir la funcionalitat dels boscos requereix eines de gestió forestal molt diverses amb gradients d’intervenció que van des de promoure l’evolució lliure de les masses forestals fins a la rompuda del bosc i la substitució per conreus o pastures, passant per tallades de freqüència i intensitat variables segons els objectius específics i el context socioambiental de cada lloc. Aquesta gestió és necessàriament complexa, aplicada a escales espacials molt diferents i integrada en els sistemes socioecològics locals, i amb resultats a mig i llarg termini.  

5. La gestió forestal ha de ser basada en el coneixement que proporciona la ciència: ha de contemplar l’estat de salut actual de cada bosc, les diverses funcions que s’hi donen i els serveis potencials del bosc; ha de considerar escales espacials molt diferents (rodal, paisatge, conca, regió), i escales de temps també diverses i com a mínim de decennis; ha de contemplar el context ambiental actual però també el futur que resultarà del canvi climàtic. A Catalunya hi ha molts actors de l’àmbit de la recerca que poden aportar informació i dades d’alta qualitat que s’han de transferir a la planificació de la gestió.

6. La gestió forestal ha de prioritzar les anomenades solucions basades en la natura: aquestes permeten que els boscos mantinguin la complexitat que es requereix per ser resilients als canvis i per oferir múltiples funcions i serveis ambientals. Un bosc monoespecífic i amb una estructura simplificada difícilment podrà oferir el que li demanem.  El concepte de solucions basades en la natura ens ha de permetre alinear les estratègies forestals, de gestió del territori i de conservació de la biodiversitat catalanes, espanyoles i europees.   

7. Cal combinar la gestió amb la recuperació dels processos naturals perduts que regulen la dinàmica del bosc, com són l’herbivoria i els règims d’inundacions o d’incendis. Aquesta combinació també ha de comprendre els processos associats a l’activitat humana, com és l’extracció de fusta o la pastura dels ramats domèstics. Cal una visió de conjunt que contempli els sistemes naturals i humans amb les seves dinàmiques respectives i la valoració dels riscos associats a aquests processos. Aquesta recomanació està totalment alineada amb les estratègies forestals i de conservació de la biodiversitat europees i espanyoles i amb el concepte de solucions basades en la natura.

8. Cal fer una planificació territorial dels usos del bosc per assegurar que la gestió manté la complexitat i multifuncionalitat a escala de paisatge. La gestió forestal s’ha de recolzar en l’ordenació i la planificació territorials, ha de ser compartida i ha d’estar integrada en la dinàmica socioeconòmica del territori. En aquest sentit, cal avançar cap a un model compartit de gestió del bosc, amb estratègies i indicadors acordats entre els diversos sectors concernits i que tinguin en compte tant els condicionants ambientals com els socioeconòmics. 

9. Cal una reflexió específica i de conjunt sobre la problemàtica dels incendis forestals, que avaluï la idoneïtat i la factibilitat d’aplicar diverses eines de gestió a situacions socioambientals diferents. No es poden aplicar reduccions de la càrrega de combustible arreu ni gestionar tot el paisatge per a la prevenció d’incendis, per motius diversos (ecològics, socials, i també econòmics). Caldrà per tant acceptar una certa freqüència d’incendis, prioritzar on es fan les intervencions més intenses i on és més raonable fer servir el foc com un procés natural i promoure la dinàmica lliure dels ecosistemes.  

10. Cal entendre el bosc com un ecosistema clau i posar-lo en valor pel seu paper en la conservació de la biodiversitat, en la provisió de funcions, béns i serveis essencials per al conjunt de la societat. Per a aconseguir-ho cal enriquir i ampliar el relat sobre què considerem gestió forestal, incorporant-hi la recuperació i el manteniment de processos naturals com una eina clau.  

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Notícies
Anna Ramon

Joan Pino, director del CREAF, nou membre del CADS

El Govern ha nomenat avui, a proposta de la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, quatre nous membres del Consell Assessor per al Desenvolupament

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia