Des del CREAF dirigim juntament amb l’INRAE i la Universitat de Liverpool un número especial publicat al Journal of Applied Ecology sobre Managing Forest Regeneration and Expansion at a Time of Unprecedented Global Change (Dec 2020), en el que ha intervingut com a co-editor l’investigador Josep Maria Espelta.
L’edició especial inclou una sèrie d’articles que qüestionen fins a quin punt avui els boscos viuen un seriós desafiament per part de la pressió humana local i el canvi climàtic global. Ara bé, posa de manifest un consens aclaparador sobre el fet que els boscos ofereixen serveis ecosistèmics fonamentals per donar suport a la conservació de la biodiversitat i mitigar el canvi climàtic. El recull d’articles aporta coneixement als objectius de programes com el Pacte Verd Europeu, que persegueix augmentar la quantitat i qualitat dels boscos per mitigar aquests impactes i restaurar la biodiversitat de l’ecosistema en el context de la transició europea cap a una economia circular i neutra de CO2.
Els elevats costos econòmics i els possibles impactes socioambientals dels programes de plantació activa d’arbres a gran escala assenyalen la restauració passiva dels boscos com una alternativa de gestió potencial a moltes regions del món. A més, els enfocaments basats en la regeneració passiva de boscos donen lloc a accions que normalment tenen més èxit que les que utilitzen la restauració activa. Malgrat tot, el nostre coneixement pràctic sobre com utilitzar el potencial de regeneració natural de les poblacions i comunitats d’arbres per fomentar la recuperació forestal continua sent incomplet.
El contingut publicat al Journal of Applied Ecology inclou articles de revisió, investigació i anàlisi d’estratègies polítiques amb l’objectiu de sintetitzar, aprofundir i identificar les llacunes en la nostra comprensió de l’ecologia i el funcionament de la recuperació passiva de boscos amb solucions basades en la natura, per millorar-ne la regeneració i expansió. Segons explica Josep Maria Espelta, “els articles d’aquest número especial ofereixen diferents alternatives i estratègies per millorar l’èxit de la restauració passiva dels nostres boscos”.
El treball posa en evidència el següent:
- El paper instrumental de les dispersió de llavors per millorar l’establiment passiu d’arbres.
- El fet que els boscos secundaris poden assolir ràpidament alts nivells de diversitat funcional i un elevat creixement per efecte del llegat dels antics usos del sòl.
- La necessitat de considerar possibles des-serveis ecosistèmics (com ara riscos d’incendi i invasions biòtiques) associats a l’expansió dels boscos secundaris.
L’especial el tanca un comentari exhaustiu que qüestiona els plans de plantació massiva d’arbres a gran escala.
