Search

Més boscos per al Green Deal: la restauració passiva com a potencial alternativa a les plantacions

Hi ha un consens aclaparador sobre que el bosc ofereix serveis ecosistèmics fonamentals per conservar la biodiversitat i mitigar el canvi climàtic. Image: Josep Maria Espelta
Hi ha un consens aclaparador sobre que el bosc ofereix serveis ecosistèmics fonamentals per conservar la biodiversitat i mitigar el canvi climàtic. Image: Josep Maria Espelta

Des del CREAF dirigim juntament amb l’INRAE ​​i la Universitat de Liverpool un número especial publicat al Journal of Applied Ecology sobre Managing Forest Regeneration and Expansion at a Time of Unprecedented Global Change  (Dec 2020), en el que ha intervingut com a co-editor l’investigador Josep Maria Espelta.

L’edició especial inclou una sèrie d’articles que qüestionen fins a quin punt avui els boscos viuen un seriós desafiament per part de la pressió humana local i el canvi climàtic global. Ara bé, posa de manifest un consens aclaparador sobre el fet que els boscos ofereixen serveis ecosistèmics fonamentals per donar suport a la conservació de la biodiversitat i mitigar el canvi climàtic. El recull d’articles aporta coneixement als objectius de programes com el Pacte Verd Europeu, que persegueix augmentar la quantitat i qualitat dels boscos per mitigar aquests impactes i restaurar la biodiversitat de l’ecosistema en el context de la transició europea cap a una economia circular i neutra de CO2.

Els elevats costos econòmics i els possibles impactes socioambientals dels programes de plantació activa d’arbres a gran escala assenyalen la restauració passiva dels boscos com una alternativa de gestió potencial a moltes regions del món. A més, els enfocaments basats en la regeneració passiva de boscos donen lloc a accions que normalment tenen més èxit que les que utilitzen la restauració activa. Malgrat tot, el nostre coneixement pràctic sobre com utilitzar el potencial de regeneració natural de les poblacions i comunitats d’arbres per fomentar la recuperació forestal continua sent incomplet.

El contingut publicat al Journal of Applied Ecology inclou articles de revisió, investigació i anàlisi d’estratègies polítiques amb l’objectiu de sintetitzar, aprofundir i identificar les llacunes en la nostra comprensió de l’ecologia i el funcionament de la recuperació passiva de boscos amb solucions basades en la natura, per millorar-ne la regeneració i expansió. Segons explica Josep Maria Espelta, “els articles d’aquest número especial ofereixen diferents alternatives i estratègies per millorar l’èxit de la restauració passiva dels nostres boscos”.

El treball posa en evidència el següent:

  • El paper instrumental de les dispersió de llavors per millorar l’establiment passiu d’arbres.
  • El fet que els boscos secundaris poden assolir ràpidament alts nivells de diversitat funcional i un elevat creixement per efecte del llegat dels antics usos del sòl.
  • La necessitat de considerar possibles des-serveis ecosistèmics (com ara riscos d’incendi i invasions biòtiques) associats a l’expansió dels boscos secundaris.

L’especial el tanca un comentari exhaustiu que qüestiona els plans de plantació massiva d’arbres a gran escala.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia