Search

“Ocupem-nos dels boscos perquè se’ns poden cremar, però ocupem-nos també dels boscos perquè se’ns estan morint de set i de calor”

Bosc a Catalunya amb sequera, DEBOSCAT. Autoria: José Luis Ordóñez, CREAF.
Bosc a Catalunya amb sequera, DEBOSCAT. Autoria: José Luis Ordóñez, CREAF.

Els boscos a Catalunya no només moren per incendis, com acostuma a preocupar a la societat en general i a les polítiques ambientals en particular, sinó que cada cop més moren per sequera. De fet, mentre les tendències de superfície forestal cremada es mantenen, les dades de mortalitat forestal i pèrdua de fulles dels boscos són cada cop pitjors, amb més de 30.000 hectàrees afectades al 2022. Els motius? L’augment d’onades de calor, la falta de pluges i les masses forestals joves poc resilients a aquestes condicions extremes. Així començava la compareixença a la Comissió de Prevenció i Gestió dels Incendis Forestals al Parlament de Catalunya de la Mireia Banqué, técnica d’investigació al CREAF. “Ens ha de preocupar la mort per sequera dels nostres boscos igual o més del que ens preocupen els futurs incendis”, alertava.

Les dades presentades al Parlament son dels darrers informes de DeBoscat, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, impulsada per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada pel CREAF amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals. Un programa que va despertar preguntes i molt d’interès als diputats presents en aquesta comissió, conjuntament amb el projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal.

“Ens ha de preocupar la mort per sequera dels nostres boscos igual o més del que ens preocupen els futurs incendis”

MIREIA BANQUÉ, tècnica de recerca del CREAF i coordinadora de DEBOSCAT i Alerta Forestal.

Així mateix, Paco Lloret, investigador del CREAF i professor de la UAB, també va presentar-hi una radiografia sobre l’estat dels boscos contundent. Segons les dades actuals, cal gestionar uns boscos que són majoritàriament adolescents, boscos joves amb una vegetació massa continua, fruit de la repoblació de zones de conreus i ramaderes abandonades o d’àrees cremades fa dècades. “Aquesta edat intermitja dels boscos, com en els adolescents, comporta problemes”. Per una banda, augmenta el risc de mort per sequera, perquè la competència per l’aigua es multiplica amb tants arbres. Per altra banda, la massa forestal seca i continua implica més combustible disponible per als incendis i la possibilitat que un foc es propagui ràpidament i esdevingui un gran incendi forestal”, explica Lloret.

Segons les dades actuals, cal gestionar uns boscos que són majoritàriament adolescents, boscos joves amb una vegetació massa continua, fruit de la repoblació de zones de conreus i ramaderes abandonades o d’àrees cremades fa dècades.

Per fer front a la situació, acostumem a escoltar que cal promoure un país “en mosaic”, com el que teníem fa mig segle. Això vol dir que el nostre paisatge ha d’estar format per varies peces: de bosc, de pastures, de zones agrícoles o de camps oberts. Segons Lloret, cal anar anar amb compte amb aquesta idea i no hem de idealitzar el passat, perquè vivim en un context diferent pel que fa al clima, l’aprofitament dels boscos i el context socio-econòmic general. A més, no podem obviar que al passat es van sobreexplotar els recursos, no hi havia tant coneixement del funcionament dels ecosistemes forestals i no es parlava de canvi climàtic. Una dada molt il·lustrativa al respecte és que “la superfície i la densitat dels boscos a Catalunya va ser mínima als anys 1930-40.” “La clau no és tan tornat al passat, sinó identificar els processos que fan més resilients els boscos, per afavorir-los”, afirma Lloret.

Bosc més enllà de la fusta

Segons Lloret, el foc forma part de l’ecosistema mediterrani i no podrem extirpar-lo de Catalunya, “però sí que podem reduir el seu impacte i el risc que es propagui descontroladament”. Com podem fer-ho? Des del CREAF es va fer èmfasi en que cal parar atenció a la diversitat del propi paisatge, perquè “parlem de boscos, però no tots els boscos són iguals a Catalunya, n’hi ha de més secs, de més humits, amb espècies diferents, amb diferent règim de propietat i d’ ús, i, per tant, no podem parlar en genèric quan planifiquem la gestió forestal”. Per exemple, no trobarem la mateixa vegetació i fauna al Pirineu que als Ports de Tortosa o a les Guilleries, així que no hi ha una solució única per tots ells. En aquest sentit, la Mireia Banqué va recalcar que, a banda dels boscos, també tenim una situació socio-econòmica diferent a cada lloc i que, per tant, cal ordenar el territori i dissenyar la gestió forestal de forma global.

“El foc forma part de l’ecosistema mediterrani i no podrem extirpar-lo de Catalunya, però sí que podem reduir el seu impacte i el risc que es propagui descontroladament”

FRANCISCO LLORET investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un altre factor important és fer una gestió que tingui en compte què necessitem de cada bosc i evitar explotar-ho de forma intensiva, “perquè la història ens demostra que si extraiem tota la fusta d’un bosc o l’omplim de turistes, suposa un esgotament i un desequilibri de l’ecosistema”, apunta Lloret. A més de l’aprofitament de fusta, llenya, suro o bolets, fem servir els boscos per moltes coses a nivell social, com a espai d’esbarjo, cultura i salut, i, a nivell ecològic, per proveir-nos de recursos hídrics, protegir el sòl de l’erosió i regular el clima. Un bosc determinat, però, difícilment pot proporcionar-nos el mateix nivell de tots aquests serveis alhora  , la gestió forestal ho ha de tenir en compte. “Els boscos no són una font de béns de consum, no hem de buscar només la productivitat el bosc, necessitem boscos equilibrats capaços de ser multifuncionals, que puguin oferir varis serveis alhora  perquè els conservem de forma balancejada”, reforça Banqué.

La biodiversitat, una assegurança de vida

Una bona ‘teràpia’ per fer els boscos més resilients és potenciar la seva diversitat. “Els boscos no són una postal estàtica, són dinàmics, s’adapten a diferents situacions. I ens cal que sigui així, que cada cop siguin més diversos, perquè com més diversitat de fauna i flora, de paisatges i de tipus de bosc tinguem, més probable és que els boscos sobrevisquin a les condicions canviants que tenim i que ens esperen”, Banqué. 

Una bona ‘teràpia’ per fer els boscos més resilients és potenciar la seva diversitat.

Un dels ecosistemes per excel·lència que presenta aquesta biodiversitat en un punt àlgid són els boscos madurs. Els nostres investigadores recorden que un dels problemes dels boscos de Catalunya és que són joves, i alhora poc productius per la seva naturalesa mediterrània. Afavorir la seva maduresa pot ajudar-nos a augmentar la seva biodiversitat i resiliència, en una situació en la que l els boscos madurs són molt  escassos al nostre país. 

Banqué i Lloret van comparèixer al Parlament de Catalunya el darrer 19 de setembre. Les intervencions les van fer davant diputades i diputats de diverses formacions polítiques, que també van tenir l’oportunitat de fer ronda de preguntes. Els resultats d’aquestes exposicions se sintetitzaran, juntament amb ponències d’altres experts i expertes, en un document amb recomanacions per millorar les polítiques de gestió d’incendis forestals

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

La ciència i la meteorologia s’uneixen en una sessió moderada per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY, amb Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF; Mar Gómez, meteoròloga, i Marga López Rivas, investigadora de la Universidad de Cádiz (d’esquerra a dreta). Imatge: elDiario.es
Notícies
Adriana Clivillé

Per què cal llegir l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere

El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia