Search

Busquem investigadors que facin recerca en ecosistemes de muntanya

Muntanyes per al futur d'Europa: una agenda estratègica de recerca
Muntanyes per al futur d'Europa: una agenda estratègica de recerca

Bernat Claramunt, a través del seu treball dins del core group de la Mountain Research Advocacy Network MRI- Europa fa una crida a tots els investigadors espanyols en aquest camp per recollir la seva veu i poder influenciar els programes de recerca europeus.

Muntanyes per al futur d'Europa: una agenda estratègica de recerca
Muntanyes per al futur d’Europa: una agenda estratègica de recerca

Ets un investigador que treballa estudiant com afecta el canvi global als sistemes muntanyosos europeus? Volem que et posis en contacte amb nosaltres perquè depenem del teu feedback per poder representar millor la recerca en ecosistemes de muntanya i influenciar el programa europeu de recerca H2020.

Senzillament volem que les futures convocatòries europees mencionin expressament les muntanyes. Per això, et necessitem per a que ens indiquis el punt del work programme de la secció Societal Challenges o altres, on encaixaria el teu tema de recerca.

Pots ajudar-nos omplint aquest qüestionari breu abans del 25 de juny:

https://docs.google.com/forms/d/1xM_6CnAsf0sTcFvIATFf8HVc3nnphU-7nKbE6I8OqO4/viewform?usp=send_form

Qui som i què estem promovent?

El producte final del nostre esforç permetrà fer una acció d’influència a Brussel·les a partir de principis de 2016. L’eina per fer-ho serà un document titulat “Muntanyes per al futur d’Europa: una agenda estratègica de recerca”. El borrador el presentarem i discutirem a la Perth Conference “Mountains of Our Common Future”, a l’octubre de 2015. La teva participació formarà part de les dades que farem servir per definir aquesta qüestió: Com pot la investigació en ecosistemes de muntanya contribuir a solucionar els reptes de la societat tal i com es defineixen a l’Horitzó 2020?

Aquesta iniciativa és una activitat de CH-AT, l’Aliança d’Àustria Suïssa per a la Investigació de la Muntanya. El consorci actiu que està preparant aquest document  es compon de:

Bulent Acma, Andalou University, TK; Bernat Claramunt, CREAF, ES; Thomas Dax, Federal Institute for Mountainous and Less-Favoured Areas, AT; Igor Jelen, University of Trieste, IT; Robert Kanka, Institute of Landscape Ecology, SK; Gaël Le Roux, Ecolab, CNRS; Martin Price, Centre for Mountain Studies, Perth College, UHI, UK; Thomas Scheurer, Swiss Academy of Sciences, CH; Rolf Weingartner, University of Bern, CH.

Pots llegir també:

El CREAF ha entrat al grup central de la Xarxa Europea de Defensa de la Recerca en Muntanya

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia