Caminar pel bosc redueix la concentració de cortisol, l’hormona de l’estrès

Joan LLusià en un moment de l'estudi dins del bosc
Joan LLusià en un moment de l'estudi dins del bosc
Un equip del CTFC encapçala la recerca, publicada a la revista Forests i desenvolupada conjuntament amb investigadors del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Múrcia. 

Un nou estudi realitzat amb persones voluntàries ha analitzat l’evolució del cortisol, l’hormona de l’estrès i altres biomarcadors durant una exposició de 8 hores a un bosc d’alzines mediterrànies. Els resultats de la recerca, publicats a la revista Forests mostren que quan ens endinsem en un bosc es redueix la concentració d’aquetsa hormona. Això prova que aquestes passejades pel bosc tenen un efecte fisiològic i psicològic en diferents biomarcadors i proporcionen dades rellevants en aquest camp de recerca tant per a la comunitat científica com mèdica

Bernat Claramunt

“D’aquesta manera, fem una passa més per considerar els boscos com una eina vàlida de medicina preventiva que pot ser considerada per la sanitat pública i la societat en general; els boscos poden ser espais on mitigar els nostres nivells d’estrès“.

Albert Bach, investigador del CTFC a l’Environment and Human Health Lab.

Bach és investigador del CTFC a l’Environment and Human Health Lab (EH2 Lab), on ell i el seu equip, liderat per Roser Maneja, estudien els complexos vincles entre el medi ambient natural i la salut humana amb l’objectiu d’informar i facilitar la presa de decisions en base a dades científiques. A l’estudi hi han participat els investigadors del CREAF Josep Peñuelas i Joan Llusià. L’estudi s’ha dut a terme amb la participació de 31 persones voluntàries a qui se’ls van recollir mostres de saliva en diferents moments durant 8 hores, abans i desprès d’endinsar-se en un alzinar del Parc Natural del Montseny.

Tot el que la saliva pot explicar

El mostreig de saliva s’utilitza àmpliament com a mètode no invasiu en estudis d’estrès, donat que permet un mostreig repetit en intervals curts de temps facilitant un seguiment continu. S’han estudiat tres biomarcadors:  una hormona (el cortisol), un enzim (l’alfa-amilasa) i un anticòs (la immunoglobulina).

Els resultats mostren, per una banda, una disminució significativa de les concentracions de cortisol a partir de la segona hora d’exposició al bosc que es manté fins al final de l’exposició. El cortisol salival és el marcador més utilitzat en els estudis que analitzen els efectes del bosc sobre la regulació de l’estrès i és útil per estudiar-ne els beneficis psicofísics.

Per altra banda, es mostra un augment significatiu de l’activitat de l’alfa-amilasa a partir de la primera hora d’exposició, tot i que desprès es manté estable. Aquest enzim es presenta com un marcador del sistema nerviós autònom i s’utilitza per avaluar l’efecte positiu del medi natural en humans. Finalment, s’evidencia una disminució  significativa d’immunoglobulina a partir de la quarta hora d’exposició, l’expressió de la qual s’ha relacionat amb l’estrès mental.

Grup de voluntaris passejant pel bosc

El temps que passem al bosc importa

El potencial dels boscos com a font de salut ha conduït a nombrosos estudis que aporten proves dels seus beneficis i correlacionen l’exposició a aquests ecosistemes amb la regulació de l’estrès. Tot i així, la majoria dels estudis realitzats fins ara consideren exposicions a curt termini, mentre que en el present estudi, per primera vegada es presenta una avaluació que arriba fins a les 8 hores d’exposició.

A més, també és la primera vegada que es realitza un estudi d’aquestes característiques en boscos de l’àmbit mediterrani amb resultats satisfactoris, el que “significa un pas endavant i obre la porta a noves investigacions en aquests tipus de bosc”, conclou Bach.

Més informació:

Bach, A.; Ceron, J.J.; Maneja, R.; Llusià, J.; Penuelas, J.; Escribano, D. Evolution of Human Salivary Stress Markers during an Eight-Hour Exposure to a Mediterranean Holm Oak Forest. A Pilot Study. Forests 2021, 12, 1600. https://doi.org/10.3390/f12111600

Articles relacionats

Notícies
Anna Ramon

La manca de pluges fa avançar la primavera a l’hemisferi nord

La ciència ja ha demostrat que el canvi climàtic està avançant la primavera fenològica. Fins ara, els hiverns suaus provocats per l’escalfament global se’n consideraven la causa principal. Tot i això, un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change afegeix que la manca de pluja també provoca que les plantes brotin abans d’hora a l’hemisferi nord. En aquesta zona del planeta, les pluges han disminuït la seva freqüència els darrers trenta anys i ara es demostra que això afecta també el calendari natural de les plantes.

Zona en restauració. Foto: Unsplash CCBY
Notícies
CREAF

Els resultats essencials de la COP26

Traducció al cataà de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia