El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

Fotografia: Sergio de Miguel
Fotografia: Sergio de Miguel

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology, i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres en l’obtenció i processat de les dades climàtiques. L’estudi conclou que des de 1976 fins avui la producció de bolets s’ha reduit de forma moderada i, a més, preveu que aquesta tendència s’intensificarà fins l’any 2100 com a conseqüència de l’escalfament global. El treball ha partit de registres meteorològics històrics, així com de diferents escenaris de canvi climàtic del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i de models de productivitat basats en intel·ligència artificial.

Rovellons. Domini públic

Adeu als rovellons, ceps i rossinyols pirinencs?

En 80 anys la productivitat total de bolets podria caure prop de 60 kg per hectàrea

Els boscos subalpins i montans de pi roig i pi negre del Pirineu seran els més afectats, segons assenyala l’equip científic al capdavant del treball. En aquests ecosistemes, la productivitat total de bolets podria minvar prop de 60 kg per hectàrea l’any 2100 en el pitjor escenari, mentre que a la resta de Catalunya es mantindria més estable.

L’estudi troba diferències entre els fongs anomenats micorrízics (els que estableixen relacions simbiòtiques amb les arrels d’alguns arbres i que inclouen espècies de gran interès gastronòmic, com ara el rovelló, el cep i el rossinyol) i els sapròfits (els que s’alimenten dels residus d’altres organismes, com ara l’apagallums, el xampinyó i la múrgola). Les conclusions apunten que es reduirà la productivitat de les espècies micorríziques als boscos pirinencs, tot i que augmentarà significativament la de les espècies sapròfites als boscos més mediterrànis. Tal i com es pot suposar, aquest comportament està directament relacionat amb els efectes del canvi climàtic.

Canvis històrics i futurs en la productivitat total dels fongs. (A) Canvis espacialment explícits a l’àrea d’estudi. Les zones grises no representen canvis estadísticament significatius. Els diagrames de caixa resumeixen el rang de canvis significatius en la productivitat dels fongs a cada mapa. (B) Tendència mitjana de la productivitat dels fongs a les regions bioclimàtiques per a tota l’àrea d’estudi. Les línies rectes mostren la tendència lineal amb un interval de confiança del 95% (àrees ombrejades). Font: article original.

L’autor principal de l’article i investigador de la Universitat de Lleida, Albert Morera, també explica que l’estudi vol “conscienciar sobre la necessitat d’anticipar-se als possibles impactes del canvi climàtic sobre els bolets, que juguen un paper important als ecosistemes naturals”. Així mateix, es proposa sensibilitzar sobre la urgència de “desplegar polítiques de gestió forestal per mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els nostres boscos”.

“La nostra recerca destaca la complexitat de l’impacte del canvi climàtic a abast regional sobre els ecosistemes forestals en general i sobre els fongs en particular, amb efectes diferents, de vegades oposats, en funció de les condicions climàtiques passades i futures. També depenen de les diferències en els requeriments ecològics dels diferents tipus de boscos i fongs”, en paraules de Sergio de Miguel , director de la investigació, professor de la Universitat de Lleida i investigador adscrit al CTFC, a la Unitat Mixta de Recerca entre CTFC, Agrotecnio i CERCA. “Aquest és un primer pas per determinar també els impactes del canvi climàtic tant sobre la diversitat del conjunt d’espècies de bolets com sobre espècies individuals d’interès socioeconòmica per la seva comestibilitat”.

Si vols saber més sobre la importància d’estudiar els bolets i com els afectarà el canvi climàtic, la nostra companya Anna Ramón ha entrevistat en Sergio de Miguel a l’Avui Sortim, el programa de ràdio 4.

Article original:
Morera, A.; Martínez de Aragón, J.; De Cáceres, M.; Bonet, J.A.; de-Miguel, S. 2022. Historical and future spatially-explicit climate change impacts on mycorrhizal and saprotrophic macrofungal productivity in Mediterranean pine forests. Agricultural and Forest Meteorology, 319: 108918.

Articles relacionats

Notícies
CREAF

Cremar el sotabosc de forma controlada redueix el risc del bosc a la sequera i als incendis

Investigadors i investigadores del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en col·laboració amb el CREAF, han liderat un estudi per entendre millor l’efecte de diferents tractaments forestals en la resistència de boscos de pinassa a sequeres i incendis, i han comprovat que el sotabosc hi juga un paper rellevant. 

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia