Search

Catalunya disposa dels primers mapes d’alta resolució de boscos generats a partir de dades làser

El carboni aeri total, un dels vuit mapes generats a partir de la tecnologia LiDAR. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
El carboni aeri total, un dels vuit mapes generats a partir de la tecnologia LiDAR. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els mapes fets amb aquesta tecnologia tenen una resolució 2.500 vegades més gran que la dels inventaris forestals tradicionals i es poden descarregar de manera gratuïta.

El carboni aeri total, un dels vuit mapes generats a partir de la tecnologia LiDAR. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
El carboni aeri total, un dels vuit mapes generats a partir de la tecnologia LiDAR. Font: ICGC

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el CREAF, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, han creat vuit mapes d’alta resolució dels boscos catalans a partir de dades làser.

Els mapes es poden descarregar gratuïtament en format GeoTIFF de la web de l’ICGC. Tenen un resolució 2.500 vegades més gran que la dels inventaris forestals tradicionals. Per això, seran de gran utilitat en la presa de decisions sobre la gestió del medi natural i la biodiversitat.

S’han elaborat vuit mapes, un per a cadascuna de les vuit característiques bàsiques que defineixen un bosc, mesurades per cada píxel:

  • Alçada mitjana (metres): quina és l’alçada mitjana dels arbres de dins el píxel.
  • Fracció de cabuda coberta: quin percentatge del píxel està cobert per les capçades dels arbres.
  • Diàmetre normal mitjà (centímetres): quin és el gruix mitjà del tronc dels arbres.
  • Àrea basal (m2/hectàrea): quina superfície ocupen els troncs dels arbres.
  • Volum amb escorça (m3/hectàrea): quin és el volum de troncs del conjunt d’arbres de cada píxel.
  • Biomassa foliar (tones/hectàrea): quina quantitat de fulles de tots els arbres hi ha a cada píxel.
  • Biomassa aèria total (tones/hectàrea): quina quantitat de fulles, branques i troncs del conjunt d’arbres hi ha a cada píxel.
  • Carboni aeri total (tones de carboni/hectàrea): quina quantitat de carboni hi ha emmagatzemada en tots els arbres .

Tecnologia làser per a una resolució excepcional

Els mapes s’han realitzat a partir de tecnologia LiDAR, concretament a partir de les dades obtingudes per l’ICGC entre els anys 2008 i 2011. El LiDAR és una tecnologia de teledetecció que mesura la distància a partir de l’emissió i el retorn de polsos làser des d’un avió. El resultat és una imatge tridimensional de molt alta resolució del relleu del terreny i de la vegetació que té per sobre.

El CREAF ha desenvolupat els models per a descriure cadascuna de les vuit variables forestals a partir de dades de camp i valors estadístics obtinguts de les dades làser 3D per part de l’ICGC. A partir d’aquests models, l’ICGC ha generat i distribuït els vuit mapes esmentats, d’una resolució excepcional. Per exemple, fins avui es treballava amb una única unitat d’informació per a definir de forma genèrica tota la Fageda d’en Jordà (Santa Pau, la Garrotxa). Amb aquesta informació, la presa de decisions en la gestió del medi natural quedava molt limitada. Amb aquests mapes, ara es disposa de 25 unitats d’informació per cada hectàrea.

Aquests mapes han estat elaborats en el marc del projecte CARBOSTOCK (2012-2014). La cartografia que ara es pot descarregar cobreix tota la superfície arbrada de Catalunya, segons el Mapa de Cobertes del Sòl de l’any 2009.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia