Search

Catalunya haurà d’adaptar-se a un futur cada cop més àrid

La conca de la Tordera ha estat un de les zones d'estudi d'ACCUA
La conca de la Tordera ha estat un de les zones d'estudi d'ACCUA

El CREAF, en col·laboració amb l’Obra Social de CatalunyaCaixa i  l’IRTA, l’ETC-SIA i la UPC, ha dut a terme un projecte de tres anys de durada per estimar les vulnerabilitats del litoral català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua. L’objectiu del projecte ha estat també el de recomanar una sèrie de mesures d’adaptació orientades a millorar l’ús i la gestió de l’aigua, un recurs cada cop més limitat a la regió mediterrània. 

la conca del Siurana ha estat un de les zones d'estudi d'ACCUA
la conca del Siurana ha estat un de les zones d'estudi d'ACCUA

 

Els científics participants al projecte ACCUA adverteixen que l’aigua serà un recurs escàs els propers anys i que els efectes del canvi global faran del litoral català una regió cada cop més seca i càlida. Procurar mitigar aquestes efectes és fonamental, tot i que els experts del projecte recomanen prendre mesures que ajudin a Catalunya a adaptar-se a aquestes noves condicions climàtiques.

Aquesta projecció és fruit de tres anys de recerca duts a terme en col·laboració entre l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el CREAF. L’estudi s’ha centrat en tres conques representatives del litoral català, la del Siurana, el Fluvià i la Tordera i ha tingut en compte les tendències climàtiques viscudes fins al moment, les projeccions per a Catalunya de models climàtics globals segons els escenaris del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i els possibles canvis futurs a nivell socioeconòmic i d’usos del sòl d’aquest territori.

ACCUA preveu que la precipitació es podria reduir fins a un 7% a la franja litoral catalana cap al 2030. A la vegada, alerta que la temperatura podria pujar uns 0’5ºC de mitjana durant el mateix període de temps i que es viuran augments de fins a uns 3’6ºC cap a finals de segle. En conseqüència, s’adverteix que els rius podrien patir reduccions generalitzades del seu cabal, que els aqüífers veurien reduïdes les seves recàrregues al voltant d’un 10% i que l’aigua disponible al sòl també es reduiria entre un 5 i un 7%.

“Les reduccions de cabals dels rius seran d’entre un 14% i un 20%, segons l’escenari climàtic, i es viuran sobretot a les capçaleres de les conques més humides”, comenta Eduard Pla, investigador del CREAF i un dels coordinadors d’ACCUA. 

Davant d’aquestes projeccions, els experts del projecte ACCUA, investigadors del CREAF, l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), l’ETC-SIA (European Topic Center for Spatial Information and Analysis) i el Grup d’Hidrologia Subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya, han estimat els efectes que tindrà la manca d’aigua disponible en el cicle hidrològic, en els boscos i altres sistemes naturals, en els conreus i en les poblacions humanes de les conques estudiades. A més, han proposat una sèrie de mesures d’adaptació  que s’espera que tinguin en compte pel desenvolupament del Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic que s’està duent a terme a Catalunya seguint les directrius europees.

La conca del Fluvià ha estat un de les zones d'estudi d'ACCUA
La conca del Fluvià ha estat un de les zones d'estudi d'ACCUA

Bona part dels mètodes i de la informació de base encara no s’havia considerat en altres estudis previs sobre canvi climàtic a Catalunya, i mai s’havien utilitzat a una escala tan local.

Més enllà de les mesures de mitigació caldrà aplicar mesures d’adaptació

De forma paral·lela a les mesures de mitigació que s’impulsen a tots nivells, ACCUA proposa un seguit de mesures d’adaptació a mig termini  i a llarg termini.

“Les mesures proposades avui han de permetre anticipar-se a els canvis i preparar els sistemes naturals i socials al futur” recalca el Dr. Pla.

En el cas de la gestió de les masses d’aigua, ACCUA proposa una gestió integrada dels recursos hídrics, que planifiqui els usos futurs del sòl de la conca segons la disponibilitat d’aigua esperada, i que afavoreixi l’estalvi d’aigua fomentant un ús racional i la seva reutilització. Així mateix, recomanen promoure una gestió forestal que asseguri estructures més sanes, més resistents al foc i a l’estrès hídric. Finalment, pel que fa a l’agricultura, es proposen canvis en les tècniques agronòmiques i canvis de varietats que siguin més eficients i robustes davant de les noves condicions.

Els boscos, més vulnerables

A llarg termini, les masses forestals caducifòlies, característiques de les zones humides de les nostres conques: les fagedes, rouredes i castanyers, s’afebliran per les condicions àrides del territori.

“Els boscos de les àrees d’estudi es mostren cada cop més vulnerables davant del risc de patir un incendi"

Això podria comportar, com ja s’ha constatat en les darreres dècades, que espècies perennifòlies com l’alzina, més adaptades a la manca d’aigua, aprofitin per ocupar aquest hàbitats i que boscos amb més requeriments hídrics puguin veure reduïda la seva presència.

“Durant els propers 15 anys, els dies amb risc d’incendi extrem augmentaran i podrien fins i tot doblar-se a la part baixa de les conques”, alerta Diana Pascual, investigadora del CREAF i coordinadora d’ACCUA.

Caldrà adaptar els calendaris agrícoles i les varietats de cultiu

Cultius propis de les àrees d’estudi com són el blat de moro al Fluvià o l’olivera i la vinya al Siurana, entre d’altres, hauran d’adaptar-se també a la menor disponibilitat d’aigua.

Per exemple, el cicle biològic del blat de moro s’avançarà entre una i dues setmanes pel que es plantarà i recollirà abans el gra. Aquesta acceleració aportarà avantatges als agricultors, però també alguns problemes, com l’augment de dies amb temperatures massa altes que podrien malmetre el desenvolupament de les plantes.

A més, la reducció entre un 12% i un 23% en l’aigua disponible al sòl agrícola farà disparar els requeriments de reg del blat de moro, les pomeres i la userda.

Pel que fa a les oliveres del Siurana els científics preveuen que, en algunes zones de la conca del Siurana, es podria veure compromesa la seva viabilitat. L’increment esperat de les necessitats de reg del cultiu de l’olivera difícilment es podrà cobrir amb l’aigua disponible a la conca. A més, l’augment de les temperatures pot provocar que l’oliva no es desenvolupi de forma òptima i se’n vegi afectada la productivitat.

Pel que fa a la vinya, ACCUA preveu canvis en el seu cicle de vida i en l’equilibri entre el temps que tarda el raïm a assolir l’òptim de graduació alcohòlica i el temps en assolir la coloració i tanins esperats. Segons les sèries històriques de l’INCAVI analitzades en el marc del projecte, en els darrers 25 anys el contingut d’alcohol del vi de la Denominació d’Origen Montsant ja ha augmentat 1,05 graus.

Una darrera meitat de segle XX especialment calorosa i amb finals d’hivern secs

Prèviament a aquestes projeccions de futur, ACCUA ha avaluat primer les tendències climàtiques i d’usos del sòl de la darrera meitat de segle (1950-2000) a les conques estudiades. Per això ha comptat  amb dades històriques del Servei Meteorològic de Catalunya i l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i amb el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Aquestes tendències ja fan palès un augment constant de temperatures i variacions en la precipitació.

La conca de la Tordera ha estat un de les zones d'estudi d'ACCUA
La conca de la Tordera ha estat un de les zones d'estudi d'ACCUA

Fins al dia d’avui, aquestes tres conques ja han viscut un augment de 1’25ºC en la seva temperatura mitjana. Aquest augment ha estat dels més elevats de la regió mediterrània i ha afectat sobretot les temperatures màximes, que han arribat a augmentar de mitja fins a 1’5ºC. La precipitació anual no ha experimentat canvis en el mateix període, tot i que sí que s’han registrat descensos de pluja que s’han de considerar significatius durant els mesos de juliol i març, així com un cert augment en el mes de gener.

Pel que fa als usos del sòl, les conques han enregistrat unes tendències comunes en les darreres dècades. En totes elles s’ha observat un augment lleu de la superfície forestal, la pèrdua de terrenys agrícoles i l’increment de la superfície destinada a ús urbà o infraestructures.


Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia