El primer informe mundial sobre espècies exòtiques invasores veurà la llum aquest dilluns al migdia. Un informe dirigit als més de 140 governs que integren la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES per les seves sigles en anglès) que avalua les tendències, les causes, els impactes i les propostes de gestió per fer front a les invasions biològiques arreu del món. D’entre les diferents mesures de control que l’IPBES proposa en destaca crear sistemes d’informació, fer plans de prevenció amb llistes negres i d’alerta o dedicar esforços a erradicar algunes espècies en fase incipient d’invasió, entre d’altres. En aquest context, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat treballen per integrar les dades sobre espècies invasores que recullen institucions i iniciatives que després han de servir per planificar i gestionar aquesta problemàtica ambiental, social i econòmica. El gruix d’aquesta feina la realitza el CREAF que ha liderat el desenvolupament de les llistes negra i d’alerta de les espècies més perilloses que podrien entrar a Catalunya els propers anys i sobre les que es treballa de forma prioritària.
El CREAF ha liderat el desenvolupament de les llistes negra i d’alerta de les espècies més perilloses que podrien entrar a Catalunya els propers anys i sobre les que es treballa de forma prioritària.
És el primer cop que Catalunya disposa d’aquestes llistes, una acció alineada amb les recomanacions científiques internacionals de l’IPBES. De fet, a casa nostra ja es treballa de forma molt activa en tots aquests fronts des de fa més de 10 anys gràcies al projecte Exocat. El darrer informe anual presentat al gener, ampliava un any més la llista actual d’espècies presents, construït gràcies a un sistema d’informació online que gestiona el Departament d’Acció Climàtica amb la coordinació del CREAF. Aquesta eina de suport a la presa de decisions s’ha complementat aquest 2023 amb les dues llistes.
“En aquest document, IPBES recomana que es posin en funcionament sistemes d’informació oberts i interoperables per a millorar la coordinació i eficiència de les accions de gestió per a lluitar contra les espècies invasores. Catalunya fa 10 anys que disposa d’aquest sistema gràcies a Exocat i al treball conjunt entre el CREAF i Acció Climàtica”.
JOAN PINO, director del CREAF.
Llista negra i d’alerta de les invasions
Aquest 2023 EXOCAT ha elaborat unes primeres llistes negres i llistes d’alerta amb les espècies potencialment invasores al territori català. Gairebé 300 espècies que requereixen actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, així com seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.
La llista està ordenada segons la prioritat d’actuació:
- La llista negra de prioritat 1 inclou les espècies exòtiques amb més potencial invasor, que sí que han estat detectades a Catalunya, però encara no hi són considerades invasores. Requereixen actuacions urgents de control i erradicació. Es basa en espècies llistades al Real Decreto 630/2013 o al Reglament (UE) 1143/2014 (o modificacions posteriors), així com al llistat d’espècies prioritàries per Catalunya.
- La llista negra de prioritat 2 inclou les espècies amb un potencial invasor menor i que sí que han estat detectades a Catalunya, però que encara no hi són considerades invasores. Són espècies llistades a l’annex II del Real Decreto 1628/2011. No requereixen una actuació preferent, però convé tenir-les en compte en actuacions de control.
- La llista d’alerta vermella de prioritat 1 inclou les espècies exòtiques amb més capacitat d’invasió que no han estat detectades a Catalunya però que precisen de vigilància acurada per a evitar la seva entrada al territori. Estan llistades al Real Decreto 630/2013 o al Reglament (UE) 1143/2014 (o modificacions posteriors), així com al llistat d’espècies prioritàries per Catalunya.
- La llista d’alerta vermella de prioritat 2 inclou les espècies amb potencial invasor menor a la península Ibèrica, que no han estat mai detectades a Catalunya. Són espècies llistades a l’Annex II del Real Decreto 1628/2011. Malgrat ser absents dels reglaments actuals, convé tenir-les presents en les actuacions de vigilància.
Catalunya, Espanya i Europa disposen de diferents reglaments sobre les espècies invasores més preocupants que han servit de base per fer aquestes llistes. Són la Taula d’espècies prioritàries de la xarxa d’alerta que gestiona el Departament d’Acció Climàtica, el Real Decreto 630/2013, de 2 d’agost de 2013 i el Reglament de la Unió Europea 1143/2014, de 22 d’octubre de 2014.
Els grups dominants a aquestes llistes negres i d’alerta són les plantes, els ocells, els invertebrats aquàtics i els mamífers. La majoria d’ocells considerats prioritaris i amb potencial invasor ja són presents a Catalunya i, per tant, inclosos a les llistes negres, mentre que una part important de les plantes i dels mamífers encara no han estat detectades al territori i són inclosos a les llistes d’alerta.
“El principal motiu que fa que aquestes espècies despertin més preocupació és la seva capacitat de tolerar diferents condicions ambientals, i sobretot la seva gran capacitat de dispersió i colonització del territori, que fan difícil el seu control”.
ROSER ROTCHÉS, coordinadora tècnica d’Exocat
“Es busquen”
Les espècies més buscades a Catalunya que ja s’han trobat a Catalunya però que encara no son invasores (llista negra) comprenen diferents grups d’animals i plantes. Per exemple, pel que fa a les plantes en destaquen les cactàcies punxoses del gènere Cylindropuntia (C. spinosior), algunes plantes aquàtiques, sobretot del gènere Ludwigia (L. grandiflora) o l’ Egeria densa i l’Eicchornia crassipes. En el cas dels insectes en podem destacar la vespa oriental (Vespa orientalis), detectada per primer cop al port de Barcelona el 2022 i en principi erradicada pel Departament d’Acció Climàtica. D’ocells fem una menció especial a les cotorres de l’antic gènere Aaratinga que es trobarien a la ciutat de Barcelona i a l’àrea metropolitana de Barcelona, com Psittacara mitratus o Nandayus nenday. Els dos mamífers més buscats son l’ós rentador (Procyon lotor) i el porc vietnamita (Sus scrofa var. domestica), ambdós estan sent objecte de mesures de control per part del Departament d’Acció Climàtica.
Pel que fa a les que encara no són a Catalunya però que són presents i amb caràcter invasor en territoris veïns o propers (llista d’alerta) en destaquen les algues marines com la Caulerpa taxifolia, els crancs asiàtics (Cherax destructor, Eriocheir sinensis) i els mamífers vistosos que ja estan estesos per Europa: la mangosta de Java (Herpestes javanicus), el gos mapatxe, (Nyctereutes procyonoides), l’esquirol gris (Sciurus carolinensis), l’arruí, (Ammotragus lervia), el muntjac (Muntiacus reevesi) i la rata mesquera americana (Ondatra zibethicus).
La granota toro, un cas d’èxit recent d’erradicació a Catalunya
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Parc Natural del Delta de l’Ebre ha donat aquest agost per erradicada la presència de la granota toro (Lithobates catesbeianus) al delta, tot i que el 2024 es repetiran els mostrejos per confirmar-ne l’erradicació. Els darrers resultats de seguiment d’aquesta espècie invasora no n’han detectat presència en cap dels punts analitzats.
“La detecció precoç i la ràpida i contundent actuació han estat claus per obtenir la recent erradicació a Catalunya de la granota toro i que es considera un cas d’èxit, donat l’elevat potencial d’adaptació d’aquesta espècie invasora en un sistema complex com és el delta de l’Ebre” explica Marc Vilahur. També ha destacat en aquesta lluita la important la col·laboració de les diverses entitats, voluntaris, equips de recerca i experts que han participat en el pla d’erradicació.
La granota toro es va detectar per primer cop el juny de 2018, quan es van localitzar larves en les llacunes del filtre verd d’Illa de Mar (hemidelta esquerre). Davant l’impacte que aquesta espècie podia causar en el delta, immediatament es van posar en marxa mesures de control per contenir el nucli detectat i evitar-ne la dispersió, i es va endegar un pla d’erradicació.
A més, la majoria tenen un impacte important sobre el medi natural alterant les condicions i desplaçant les espècies autòctones. Les plantes aquàtiques, a més, poden alterar els nivells d’aigua de rius i llacunes, i poden obstruir infraestructures de rec, per exemple. Altres presenten impactes sobre la salut humana o l’economia, com els cactus del gènere Cylindropuntia, que poden ser un perill per animals i humans per les seves punxes o la Vespa oriental que pot ser problemàtica pel sector apícola i un perill pels humans per les picades. Així mateix, les cotorres ocasionen impactes importants en l’agricultura. Pel que fa als mamífers, alguns poden ser carnívors molt voraços i ser portadors de malalties que afectin la fauna local o fins i tot els humans.
