La recerca catalana posa fil a l’agulla per recuperar la flora amenaçada

Les tres espècies de flora recuperada son (d'esquerra a dreta) el jonc florit (Butomus umbellatus), el capell d'aigua (Hydrocotyle vulgaris) i la Sarcoconia Alpini. Font: Ramon Fortià / Ramon Fortià / José Quiles.
Les tres espècies de flora recuperada son (d'esquerra a dreta) el jonc florit (Butomus umbellatus), el capell d'aigua (Hydrocotyle vulgaris) i la Sarcoconia Alpini. Font: Ramon Fortià / Ramon Fortià / José Quiles.

Catalunya és un territori d’àmplia riquesa vegetal. Només per posar un exemple, en un espai tan petit hi viuen 80 espècies diferents d’orquídies i més d’un centenar d’herbes remeieres —com la farigola, la camamilla o el saüc—. A més, existeix una gran varietat d’hàbitats i climes, que fa que s’hi adaptin moltes espècies úniques i exclusives de la zona, les conegudes com espècies endèmiques. No obstant això, també tenim dades poc afavoridores i és que molta de la flora catalana es troba en davallada. L’actual abandonament dels camps i conreus, la pujada de temperatures i la contaminació són, entre d’altres, les causes. 

Segons els criteris de la 
llista vermella de la UICN, 37 espècies de plantes estan en perill crític d’extinció a Catalunya. Per combatre aquesta situació, els darrers anys s’han posat en marxa diversos projectes de seguiment de la flora amenaçada i reintroducció d’algunes espècies clau. Aquest mateix 2022 un equip transdisciplinar liderat per la investigadora del CREAF i professora de la UAB, Sandra Saura Mas, ha apostat per la recuperació de tres espècies amb molta davallada: el jonc florit (Butomus umbellatus), el capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) i la Sarcocornia alpini, que ha estat seguint des de fa anys junt amb el botànic Miquel Jover. El projecte ha estat impulsat pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, amb un 43% del pressupost provinent dels fons FEADER, i hi han participat també la cooperativa Viver Tres Turons, especialitzada en planta aquàtica autòctona i amb experiència en cultius d’espècies amenaçades, i en Ramon Fortià, propietari de l’estany de Boada on s’han plantat els joncs florits i els capells d’aigua. 

sandra_saura

“Aquestes tres espècies de plantes estan molt amenaçades a Catalunya, algunes presenten una població natural amb menys de 3 individus"

SANDRA SAURA, investigadora del CREAF i professora de la UAB.

Per recuperar aquestes espècies tan vulnerables a Catalunya, el projecte ha fet créixer un banc de plantes al viver, on tenen condicions més favorables, i les ha trasplantat al medi natural dels ambients aquàtics del Baix Ter. Concretament s’han trasplantat 50 exemplars de joncs florits i 50 de capells d’aigua als arrossars empordanesos i 30 individus de Sarcocornia alpini en una zona d’aigües salines del parc natural. Durant el setembre, l’equip ha fet la darrera  plantació del capell d’aigua a l’estany de la Boada. En aquest cas es tracten de 50 exemplars i comptaran amb un seguiment exhaustiu per tal d’assegurar la seva supervivència. “Aquestes tres espècies de plantes estan a punt de desaparèixer a Catalunya, algunes presenten una població natural amb menys de 3 individus“, adverteix Saura-Mas. Una situació molt greu que aquest projecte, sota en nom de ReFlora, pretén pal·liar i, en definitiva, sumar al seu objectiu de que la flora catalana amenaçada vagi guanyant més terreny. De fet, que recuperi les poblacions que  les persones hem anat fent desaparèixer amb el pas del temps. 

Del camp al viver, i de nou cap a la natura 

El primer pas del la reintroducció d’aquestes plantes tan vulnerables ha estat aconseguir fragments de les poques zones de Catalunya on queden les plantes per portar-les cap al viver Tres Turons. Un cop surten del viver i tornen de nou a la natura ja tenen mides mitjanes i es poden ensotar, plantar-se en sots com també es fa en un hort. “Si la iniciativa aconsegueix tenir èxit, això servirà per tenir un banc de producció de les plantes que podran trasplantar-se posteriorment a més indrets i que conformin nous nuclis de població”, explica Ramon Fortià, que ha prestat l’espai de l’estany de la Boada (Girona) per la recerca. 

Com acostuma a dir la dita, la teoria és una cosa i la pràctica pot ensenyar-nos-en una altra. I els programes de reintroducció no se’n salven. De fet, Saura-Mas defèn que precisament “els imprevistos ajuden a tenir una gestió real i adaptativa per aprendre què cal fer en cada situació i millorar accions de gestió futures”. En el projecte ReFlora els imprevistos van venir en forma de mossegada. Abans de la tardor, l’ensotament de jonc florit es va dur a terme de manera controlada, identificant una a una les plantes. Tot i això, un matí fent les revisions havien desaparegut un nombre important d’exemplars i l’equip va detectar que hi havia mossegades al voltant. Després d’una cerca, van identificar que el culpable era un herbívor invasor, el coipú, i els Agents Rurals de la zona van confirmar la seva presència al voltant de l’estany. Així és com els membres del projecte en coordinació amb el Parc Natural van decidir instal·lar un tancat de forat de malla petit per evitar l’accés d’animals. 

La presència inicialment no prevista dels coipús a la zona ha acabat obligant a fer un tancat amb tela de galliner per evitar així que aquests rosegadors de caràcter invasor “pasturin” l’espai i es mengin els exemplars de jonc florit. Font: Ramon Fortià.
La presència inicialment no prevista dels coipús a la zona ha acabat obligant a fer un tancat amb tela de galliner per evitar així que aquests rosegadors de caràcter invasor “pasturin” l’espai i es mengin els exemplars de jonc florit. Font: Ramon Fortià.

Qui són aquestes tres plantes? 

Els informes dels darrers anys mostren que Sarcocornia perennis, i en concret la subespècie alpina, ha patit una davallada de més del 90% al parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Es tracta d’una planta característica de les costes mediterrànies ibèriques i que fins el 2010 no tenia una categoria protegida per la UICN. 

Per la seva banda, Hydrocotyle vulgaris porta temps sent vigilada pels científics i científiques i els Agents Rurals. Ara mateix s’estima una població estable, però amb només 10-20 individus. Com viu en zones properes a abocaments de restes vegetals i proliferació del canyís, és urgent dur a terme actuacions de conserva com aquesta de ReFlora. A Catalunya podem trobar-la només al massís de l’Albera, tot i que antigament també s’havien citat en d’altres àrees. 

Per últim, Butomus umbellatus és una planta que neix i creix als marges de recs i camps d’arròs, zones delicades per l’ús d’herbicides i de maquinària pesada. Ara mateix només se’n coneixen dues poblacions a l’Empordà i està en perill per la UICN des del 2001 i també al catàleg de flora amenaçada del país. Val a dir que tant aquesta espècie com Hydrocotyle vulgaris prou habituals en els circuits comercials internacionals de plantes aquàtiques ornamentals i deuen entrar a Catalunya de manera irregular. Una paradoxa important, ja que mentre estanys privats poden tenir aquestes varietats domesticades, les silvestres estan desapareixen de la nostra geografia. Això resulta en un empobriment de tota l’espècie a escala mundial, però també per la nostra relació amb la natura. 

Articles relacionats

Coneixement
Francisco Lloret

El costat ocult de la raresa: no és tan estrany ser rar

La Begoña García porta molts anys estudiant amb passió una curiosa planta, Borderea chouardii. Es tracta d’una espècie rara amb un origen biogeogràfic que es remunta al Terciari i

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia