Search

ChatGPT subestima la urgència climàtica en l’estudi de les plantes

Segons els autors, ChatGPT s'ha d'utilitzar amb molta cautela i sempre comptant amb la visió de la comunitat científica. Foto: Mikhail Nilov (CC0)
Segons els autors, ChatGPT s'ha d'utilitzar amb molta cautela i sempre comptant amb la visió de la comunitat científica. Foto: Mikhail Nilov (CC0)

Un nou estudi publicat en Trends in Plant Science demostra que ChatGPT pot ajudar a formular preguntes científiques sobre plantes, tot i que les propostes són limitades, ja que no li dona molta rellevància al canvi climàtic o a la captura de carboni, en comparació amb el pes que sí té per a la comunitat científica. A més, no contempla aspectes com el context polític, estudis més recents o la necessitat de plantejar recerques multidisciplinàries. En vista d’aquests resultats, l’equip d’autors alerta que el llistat ha d’enriquir-se sempre amb la mirada humana. “Hem detectat un biaix cap al contingut més abundant. Així que, si ens baséssim en aquesta tecnologia, ens arrisquem a estrènyer la perspectiva científica”, comenta Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i un dels autors. Un exemple d’aquest biaix és que, segons ChatGPT, la prioritat número ú de les recerques hauria de ser desenvolupar productes sostenibles amb plantes, “creiem que el motiu és que hi ha molt de contingut a internet que relaciona plantes i productes fitosanitaris, medicaments, roba, etc.”, apunta Peñuelas.

“Hem detectat un biaix cap al contingut més abundant. Així que, si ens basem en aquesta tecnologia, ens arrisquem a estrènyer la perspectiva científica”

JOSEP PEÑUELAS, investigador CSIC al CREAF i autor de l’estudi.

Les 100 prioritats

El ChatGPT no li va donar molta importància al canvi climàtic o a la captura de carboni, en comparació amb el pes que sí té per a la comunitat científica.

Per a dur a terme la recerca els autors van preguntar a ChatGPT els 100 temes crítics en els quals la ciència de les plantes ha de centrar-se en els pròxim anys. Les respostes les van comparar amb un estudi científic internacional en el qual es ja s’havien consensuat aquestes 100 preguntes. “El nostre objectiu era avaluar les diferències i saber fins a quin punt els resultats eren similars”, explica Peñuelas. Quan van comparar totes dues llistes, van observar que les dues incloïen temes com ara les interaccions entre plantes i pol·linitzadors, la fixació del nitrogen o l’ús de plantes per a elaborar productes sostenibles. No obstant això, ChatGPT no va incloure preguntes que els investigadors consideren molt rellevants. Entre elles, temàtiques relacionades amb el canvi climàtic i la captura de carboni, “molt presents en l’agenda social i política”, explica Peñuelas. Tampoc va proposar temes capdavanters com l’estudi del sistema immune de les plantes o priming, que pot contribuir a desenvolupar ‘vacunes vegetals’ contra patògens, insectes i altres estressors o investigar el potencial de les algues marines per a disminuir la contaminació “probablement perquè encara no hi ha molta informació publicada”, aclareix Peñuelas.

Núvols amb les 50 paraules més freqüents en les 100 preguntes importants a les quals s'enfronta l'estudi de les plantes: a l'esquerra les obtingudes mitjançant ChatGPT i a la dreta les provinents en els investigadors. Autor: Agathokleous, E. et al.
Núvols amb les 50 paraules més freqüents en les 100 preguntes importants a les quals s’enfronta l’estudi de les plantes: a l’esquerra les obtingudes mitjançant ChatGPT i a la dreta les provinents en els investigadors. Autor: Agathokleous, E. et al. (Figure 1)

D’una altra banda, també van consultar amb el ChatGPT els 10 temes més rellevants de la ciència de les plantes i on hauria de posar el focus la recerca en la segona meitat del segle XXI i el segle XXII. Va respondre de manera diferent de cada pregunta, “això demostra que és capaç de donar respostes diferents segons l’escenari”, comenta Peñuelas.

En la recerca han participat el CREAF, el CSIC, la Universitat de Nanjing, la Universitat de Berlín i l’Institut de Recerca Avançada sobre Biodiversitat de Berlín-Brandenburg (BBIB). Els autors conclouen que ChatGPT pot estalviar temps a l’hora de revisar bibliografia i analitzar-la, però alerten que s’ha d’utilitzar amb molta cautela i sempre comptant amb la visió de la comunitat científica.

Les limitacions de basar la ciència en la IA

ChatGPT no té en compte qüestions que requereixen una comprensió més profunda del món

Els resultats de la recerca també revelen que ChatGPT no té en compte qüestions que requereixen una comprensió més profunda del món ” imprescindible per a que la ciència avanci”. Per exemple, no menciona que és important transferir els resultats científics a la política; enfortir el vincle entre ciència i societat; mantenir la biodiversitat genètica de la vegetació, essencial en un context de crisi climàtica i de biodiversitat, o la importància que la ciència col·labori amb altres disciplines, per exemple, l’arquitectura o l’enginyeria per a reverdir les ciutats o el sector agrícola per a abordar la seguretat alimentària. “Aquests matisos, de moment, encara no els pot apreciar”.

Article de referència

Agathokleous, E., Rillig, M.C., Peñuelas, J., Yu, Z. 2023. One hundred important questions facing plant science derived using a large language model. Trends in Plant Science https://doi.org/10.1016/j.tplants.2023.06.008

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia