Una ciberinfraestructura per a un millor ús de la informació ambiental

El projecte europeu Open-Earth-Monitor (OEMC) vol dissenyar una ciberinfraestructura que permeti treballar fàcilment amb aquests grans volums de dades. Imatge: Jaromir Kavan
El projecte europeu Open-Earth-Monitor (OEMC) vol dissenyar una ciberinfraestructura que permeti treballar fàcilment amb aquests grans volums de dades. Imatge: Jaromir Kavan

En les últimes dècades la tecnologia d’observació de la Terra ha viscut un ràpid desenvolupament. Les xarxes d’observació i monitoratge generen cada cop més dades i els sistemes de gestió actuals es sobrecarreguen d’informació. En conseqüència, la recerca i la presa de decisions s’alenteixen. El projecte europeu Open-Earth-Monitor (OEMC) vol dissenyar una ciberinfraestructura que permeti treballar fàcilment amb aquests grans volums de dades.

El principal objectiu d’aquest projecte és augmentar la capacitat de generar informació ambiental i de desenvolupar accions efectives que tinguin impacte en el terreny.

El principal objectiu d’aquest projecte és augmentar la capacitat de generar informació ambiental i de desenvolupar accions efectives que tinguin impacte en el terreny. Els resultats del projecte serviran per exemple per supervisar l’estat dels recursos naturals,  per realitzar avaluacions financeres dels serveis dels ecosistemes enfront dels costos de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i per dissenyar solucions ambientals i climàtiques per a contextos i projectes específics. De fet, un dels principals objectius del projecte és que aquestes eines i plataformes serveixin per donar suport als objectius del Pacte Verd Europeu, la nova estratègia d’adaptació al clima de la UE i l’Estratègia Europea de Dades.

El projecte OEMC està impulsat per un consorci que conformen un total de 23 organitzacions internacionals, instituts de recerca i empreses privades tant europees com mundials. A més, forma part del programa Horitzó-Europa i compta amb la participació del CREAF

Solucions digitals i obertes

Per gestionar Big Data cal tenir un alt nivell d’experiència i molta capacitat computacional, pel que elaborar informació ambiental crítica esdevé una tasca difícil per als professionals que treballen en el terreny. Els investigadors del projecte OEMC proposen una solució: crear una ciberinfraestructura. Això consisteix en un sistema de gestió de dades i informació al núvol que interconecta laboratoris, instruments de mesura, entorns de visualització i persones a través de programes informàtics i xarxes avançades. Gràcies a aquest tipus de xarxes la productivitat acadèmica millora i s’obtenen descobriments que no serien posibles d’una altra manera.

“Treballar amb grans volums de dades és molt complicat: descarregar-los, filtrar-los, corregir-los, etc. Un sistema en el núvol pot ajudar i fer-ho fàcil, però els actuals no semblen suficients”

JOAN MASÓ, investigador del CREAF.

Aquesta ciberinfraestructura serà accessible per a persones dedicades a la recerca, la presa de decisions i professionals tècnics, des dels propietaris de les terres fins als propis ciutadans. És per això que un dels grans reptes del projecte és fonamentar aquesta xarxa en dades obertes i implementar els principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable and Reproductible). D’aquesta manera, diverses comunitats d’usuaris a Europa i arreu del món podran proveir-se fàcilment d’informació ambiental per a prendre decisions.

“Una de les coses que més preocupa és que les llicències de les dades no siguin obertes. Cal afrontar el repte de convèncer a tots els actors dels beneficis de les dades obertescomenta Masó.

Aquesta nova ciberinfraestructura ha d'estar basada en dades obertes i disponibles perquè puguin ser utilitzats per multitud d'usuaris diferents. Imatge: Agent J.
Aquesta nova ciberinfraestructura ha d’estar basada en dades obertes i disponibles perquè puguin ser utilitzats per multitud d’usuaris diferents. Imatge: Agent J.

Innovació sobre una base sòlida

“Els participants en el projecte tenen una llarga experiència en el desenvolupament de sistemes com OpenGEOHub, Brockmann Consult i Sinergize, per citar-ne alguns”, explica Joan Masó. Gràcies a això, seran capaços d’identificar les principals mancances d’aquest tipus de sistemes per impulsar la creació d’eines innovadores i fàcils d’usar.

“El CREAF aplicarà els seus desenvolupaments en navegadors i aportarà accés a dades de ciència ciutadana, així com la capacitat d'escriure i desenvolupar estàndards".

A més, les dades gestionades per aquesta nova xarxa seran de molt alta qualitat ja que provindran de mesures recollides sobre el terreny per les xarxes i infraestructures de recerca europees, els programes de ciència ciutadana i les xarxes de sensors automatitzats.  Totes s’integraràn en un programa de codi obert en el núvol comandat per una intel·ligència artificial. 

“El CREAF aplicarà els seus desenvolupaments en navegadors i aportarà accés a dades de ciència ciutadana, així com la capacitat d’escriure i desenvolupar estàndards. També aprendrem molt sobre les noves tecnologies de treball en el núvol” aclareix Masó.

La participació en el centre del disseny

El projecte situa als usuaris en el centre del disseny de les plataformes des del principi. El motor informàtic inclourà una pàgina fàcil d’usar, un constructor de models gràfics i un constructor d’aplicacions. Tot això destinat a facilitar la comprensió i l’ús de les eines

Un ampli ventall de parts interessades participarà en aquest disseny al llarg de la durada del projecte. Per això es duran a terme una sèrie de reunions interactives que permetin identificar les millores que es vagin produint, les mancances o el reptes que hi hagi al davant. 

El primer taller d’aquest tipus es va realitzar el passat 19 de juliol al campus internacional universitari de Wageningen sota el títol “Governança innovadora, observacions mediambientals i solucions digitals en suport del Pacte Verd europeu”. En l’esdeveniment es van reunir experts del món empresarial, polític i acadèmic amb la comunitat de tècnics amb el propòsit de connectar els potencials usuaris de les futures plataformes que desenvolupi el projecte.

Pots consultar les ponències del primer taller en aquest enllaç:

Més informació:

Stewart, Craig & Simms, Stephen & Plale, Beth & Link, Matthew & Hancock, David & Fox, Geoffrey. (2010). What is Cyberinfrastructure?. Proceedings ACM SIGUCCS User Services Conference. 10.1145/1878335.1878347.

Articles relacionats

Credit: European Open Science Cloud (EOSC) association website.
Notícies
Angela Justamante

El CREAF s’adhereix a l’European Open Science Cloud, EOSC

La recentment constituïda associació ‘Núvol Europeu de Ciència Oberta’ (European Open Science Cloud, EOSC, en les seves sigles en anglès) incorpora el CREAF entre els seus membres, a més

Notícies
Àlex Richter-Boix

Big Mosquito Bytes: un nou projecte que proposa la ciència ciutadana i el big data per combatre les epidèmies provocades per mosquits

El projecte Big Mosquit Bytes ha estat seleccionat dins la convocatòria de salut de “la Caixa”. El projecte combinarà la ciència ciutadana i altres fonts de dades massives per a desenvolupar models innovadors que permetin predir el risc d’epidèmies, així com visualitzar aquest risc a temps real. La Red Nacional de Vigilància Epidemiològica ha notificat 1.800 casos importats de dengue, chikungunya i zika des de el 2014. La Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya va confirmar 700 casos d’arbovirosis importats entre 2015-2018. En el projecte liderat pel CEAB-CSIC, participen científics de la UPF, l’Institut Max Planck de Demografia, el Centre Nacional d’Epidemiologia del ISPIII i el CREAF, i es nodreix en gran part de la plataforma de ciència ciutadana Mosquit Alert.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia