Ciència de proximitat al Parc Natural de l’Alt Pirineu

Oscar Rodbag, Arxiu del Parc Natural de l'Alt Pirineu
Oscar Rodbag, Arxiu del Parc Natural de l'Alt Pirineu

El Parc Natural de l’Alt Pirineu consolida un Observatori de Recerca per apropar el coneixement científic a la gestió i conservació del Parc i transferir el coneixement a la societat local. Aquest Observatori forma part de l’organització interna del Parc, creant així una nova àrea de treball del seu òrgan gestor en matèria de recerca. El lema de l’Observatori és “el coneixement de proximitat” i es vertebra a partir d’una Comissió Científica de més d’una vintena de persones vinculades al territori pirinenc, expertes en diverses disciplines de ciències de la Terra, de la Vida o Socials. S’espera que aquest model de transferència de coneixement, que fa de pont entre el món acadèmic, l’equip gestor del Parc i la societat local, engresqui altres espais naturals per tenir la ciència més a l’abast a l’hora de prendre decisions sobre la seva gestió. 

 

Vallferrera

Gestionar la pastura tradicional del bestiar en una zona habitada per l’ós bru, o esbrinar l’origen de la contaminació per alumini en rius de capçalera  són dues de les problemàtiques que el Parc Natural de l’Alt Pirineu s’ha trobat sobre la taula recentment. La solució no és immediata ni té un camí únic, però el director del Parc, Marc Garriga, ha vist clar que ha d’anar de la mà de la ciència i que podia ser molt útil tenir un òrgan consultiu de suport. Per aquest motiu, i en resposta a moltes altres situacions que es plantegen en el dia a dia en la gestió d’aquest espai natural, s’ha consolidat l’Observatori de Recerca del Parc. El coordinador d’aquest Observatori i de la Comissió Científica és l’Oriol Grau, investigador associat al CREAF i que estima el Pirineu de cap a peus. Ara fa uns mesos que va començar a desenvolupar aquesta iniciativa donant suport a l’equip del Parc.  

El principal objectiu de l’Observatori i la Comissió Científica del Parc és que l’equip gestor i la societat local tinguin més accessible el món acadèmic i científic per poder intercanviar coneixement i resoldre inquietuds i eventualitats que vagin sorgint en l’àmbit del Parc.

Oriol Grau, coordinador de l’Observatori de Recerca i investigador associat al CREAF.
Molts ecosistemes pirinencs són altament sensibles al canvi climàtic i global que estan patint les muntanyes, que van des dels nous usos que està tenint el sòl com als canvis en el clima. En aquest context, és més necessari que mai trobar un equilibri a llarg termini entre el medi natural i la societat 

A més a més, no podem oblidar que molts ecosistemes pirinencs són altament sensibles al canvi climàtic i global que estan patint les muntanyes, que van des dels nous usos que està tenint el sòl, derivats de l’evolució del model sòcio-econòmic del territori, com als canvis en el clima. En aquest context, és més necessari que mai trobar un equilibri a llarg termini entre el medi natural i la societat. Per això mateix, l’Oriol Grau ens recorda que precisament “la recerca i la transferència de coneixement són eines molt valuoses per saber com fer front a aquesta necessitat i adaptar-se a les incerteses del canvi global. El Parc Natural de l’Alt Pirineu és l’espai natural protegit més gran de Catalunya, i està alhora integrat al Parc Pirinenc de les Tres Nacions, conjuntament amb els parcs fronterers d’Andorra i l’Arièja,  fet que ofereix unes possibilitats fantàstiques de fer recerca en un àmbit natural excepcional. Malgrat això, la manca de recursos econòmics i la llunyania respecte les universitats i centres de recerca han propiciat que sigui encara una zona poc explotada científicament en comparació amb d’altres espais naturals, i això cal revertir-ho. Per exemple, no hi ha cap centre de recerca de referència establert a la zona.” 

En Francisco Lloret, investigador del CREAF i professor d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, presideix la Comissió Científica en representació de la comunitat científica a la Junta Rectora del Parc, on va ser designat per l’Institut d’Estudis Catalans. Amb un estret vincle des de fa molts anys amb el Pallars. 

A més del recolzament a la gestió dels espais naturals, valoro molt especialment que aquesta iniciativa acosti el coneixement científic a la població local. A més, és un acostament recíproc, ja que els experts i expertes que viuen a l’entorn del Parc proporcionen un context i una informació de base molt valuosos per a aprofundir en l’activitat científica. Aspirem a ser un punt de trobada de la ciència amb les persones que viuen en l’àmbit del Parc.

Francisco Lloret, investigador del CREAF i catedràtic de la UAB

On és el meu bestiar? 

El Treball Final del Màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat de la UAB acostarà el talent jove i el món acadèmic públic al sector ramader de la zona, que tradicionalment n’ha estat molt allunyat, i afavorirà un intercanvi de coneixement entre ambdues parts 

Per començar a caminar en aquesta col·laboració entre societat, gestió i ciència, el Parc Natural de l’Alt Pirineu s’ha implicat, per exemple, amb la ramaderia del territori. Com a mesura preventiva dels atacs d’ós bru als ramats domèstics de muntanya, l’administració cedeix temporalment o dona ajuts per adquirir collars que geolocalitzen els ramats de vaques, eugues i gossos pastor des de finals de primavera fins a principis de tardor, quan aprofiten les pastures de l’alta muntanya. D’aquesta manera es pot seguir el moviment del bestiar des de casa i detectar desplaçaments inesperats. Això ha donat lloc a un munt de dades que els ramaders i ramaderes de l’àmbit del Parc volen aprofitar per millorar la gestió del ramat i que ho podran fer amb el suport de l’Observatori de Recerca. Per exemple, els interessa saber si hi ha zones bones de pastura que no han estat aprofitades pel bestiar, o si n’hi ha que han estat sobrepasturades i que cal evitar. Al mateix temps, podran entendre millor els moviments que fa el ramat més enllà de la interacció amb l’ós bru, optimitzant així la gestió i esforç de vigilància del bestiar. Per respondre aquests dubtes cal creuar les dades de geolocalització dels ramats amb mapes de vegetació, topogràfics, geològics, climatològics, etc. Grau comenta que “des del Parc s’ha ofert aquest tema com a Treball Final del Màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat de la UAB i així s’acostarà el talent jove i el món acadèmic públic al sector ramader de la zona, que tradicionalment n’ha estat molt allunyat, i s’afavorirà un intercanvi de coneixement entre ambdues parts”. 

Disposar d’un Observatori de Recerca i una Comissió Científica que assessora a l’equip gestor i la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ens facilita molt generar i canalitzar la recerca necessària per donar resposta científica als reptes de gestió, coordinar i ajudar els diferent equips que la duen a terme, facilitar la realització de pràctiques i treballs per part d’estudiants i permetre difondre aquesta recerca a la societat local i als visitants.

Marc Garriga, director del Parc Natural Alt Pirineu

Una altra de les situacions que esmentàvem inicialment que s’ha adreçat a través de l’Observatori i la Comissió Científica del Parc és la concentració anòmala d’alumini i altres elements químics nocius per la salut humana en alguns cursos d’aigua d’alta muntanya, que podrien ser perjudicials pels habitants de la zona. Aquests compostos, que formen unes pàtines blanques al llit del riu, no sempre es detecten en les analítiques d’aigua rutinària, però gràcies a la recerca que han fet grups d’investigació que venen a la zona, han identificat els factors que afavoreixen la surgència d’aquests drenatges àcids, i que no provenen de cap contaminació antròpica. En aquest moment, hi ha un grup de recerca de la UAB que n’està fent seguiment amb el suport de dos estudiants de geologia veïns de la zona, que es van posar en contacte amb l’Observatori de Recerca del Parc per elaborar el seu Treball Final de Grau, que se centrarà en aquesta temàtica. 

Oscar Rodbag, Arxiu del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Coneixement de km0

El territori pirinenc acull una riquesa extraordinària de paisatges, ecosistemes i organismes. La seva posició biogeogràfica afavoreix que s’hi congregui una valuosíssima biodiversitat, amb espècies d’ambients eurosiberians, boreoalpins, continentals, mediterranis, i fins i tot, d’ambients àrtics. Alhora, aquest territori compta amb un llegat històric i cultural molt ric, fruit del pas de moltes generacions en què natura i societat han conviscut i co-evolucionat, modulant el paisatge i el funcionament dels ecosistemes durant mil·lennis. 

La reduïda activitat científica a bona part del Pirineu fa que els models de gestió i conservació s'hagin desenvolupat sovint amb moltes incerteses i dificultats, deslligats d’aquesta tradició del territori 

La reduïda activitat científica a bona part del Pirineu fa que els models de gestió i conservació s’hagin desenvolupat sovint amb moltes incerteses i dificultats, deslligats d’aquesta tradició del territori, o que es basin en models de referència que provenen de regions llunyanes on s’hi ha fet més recerca. Si bé entendre tot aquest coneixement d’altres llocs i mirar com aplicar-ho és necessari, “és també essencial potenciar la recerca i el coneixement ‘de proximitat’ al Pirineu”, defensa el coordinador de l’Observatori de Recerca i de la Comissió Científica del Parc. “Això facilita el desenvolupament d’un model de gestió i conservació de l’entorn natural i del llegat social molt més adequat a les singularitats del Pirineu, i amb una base científica més sòlida. Per això les persones que s’han escollit per formar part d’aquesta Comissió Científica són grans coneixedores de la regió, i moltes d’elles hi viuen gran part de l’any”.  

Oscar Rodbag, Arxiu del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Un altre dels objectius de la Comissió ha estat revisar el contingut i les tècniques del Pla de seguiment de la biodiversitat, una eina clau per a la gestió del Parc i que s’ha d’anar actualitzant al llarg del temps. I precisament aquest un dels punts on es vol incidir més: els estudis que van més enllà del futur immediat. S’està fent un esforç important per donar suport i promoure estudis a llarg termini i entendre bé com estan evolucionant els ecosistemes. Per això des del Parc Natural de l’Alt Pirineu s’han posat a disposició dels equips científics diverses parcel·les on es pot fer un monitoratge a llarg termini. Des de l’Observatori es faran les tasques de manteniment i es coordinarà la col·laboració d’alumnes universitaris i personal investigador que s’hi vulgui implicar, perquè així els projectes tinguin continuïtat i s’incentivi la recerca a la zona. Tot plegat en la línia de complementar les recerques que hi ha en curs, generar sinergies i optimitzar els esforços per comprendre cada cop millor aquest territori viu que és el Pirineu. En aquest sentit, “la col·laboració transfronterera amb els parcs veïns i les seves comissions científiques obren alhora nous escenaris, ja que la natura no coneix de fronteres. Cal que la gestió i la recerca vagin també coordinades a nivell transfronterer”, conclou Marc Garriga

Per més informació podeu contactar a: pnaltpirineu@gencat.cat o o.grau@creaf.uab.cat.

Articles relacionats

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia