Search

Ciència en societat per adaptar les conques del mediterrani al canvi climàtic

Riu Vipava al seu pas per Eslovènia. Foto: I feel slovenia
Riu Vipava al seu pas per Eslovènia. Foto: I feel slovenia

El projecte BEWATER promourà processos participatius amb científics i ciutadans per establir plans de gestió sostenible de l’aigua i d’adaptació al canvi climàtic en quatre conques hidrogràfiques de la Mediterrània. El projecte, liderat pel CREAF,  ha estat finançat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea dins de la iniciativa de Science in Society i compta amb la participació de dotze institucions d’onze països diferents.

Riu Vipava al seu pas per Eslovènia. Foto: I feel slovenia
Riu Vipava al seu pas per Eslovènia. Foto: I feel slovenia

Les projeccions futures de canvi climàtic apunten cap a un increment de l’escassetat d’aigua i la sequera a la regió mediterrània. Aquest fet provocarà greus pèrdues socioeconòmiques i impactes ambientals rellevants.

“Els plans d'adaptació han de permetre augmentar la resiliència dels sistemes socials i ecològics vinculats a cadascuna de les conques hidrogràfiques”, apunta Diana Pascual, una de les investigadores del CREAF que coordina el projecte.

En aquest context, un nou projecte europeu anomenat BEWATER té per objectiu promoure el diàleg i la col·laboració entre la ciència i la societat en la gestió sostenible de l’aigua a la mediterrània. Els diferents socis del projecte organitzaran processos participatius amb científics i altres agents socials de quatre conques pilot al llarg de la Mediterrània (Catalunya, Xipre, Eslovènia i Tunísia ). Tots ells hauran d’identificar i posar en comú les pressions del canvi climàtic sobre el seu territori i les diferents opcions de gestió de l’aigua que s’hi duen a terme. Amb aquesta informació tots els actors implicats hauran de dissenyar conjuntament plans d’adaptació al canvi climàtic dels seus territoris.

BEWATER pretén millorar la conscienciació pública sobre la importància de la gestió sostenible de l’aigua, desenvolupar  processos d’aprenentatge mutu innovadors i crear més responsabilitat social en aquesta temàtica. Aquests tres factors seran clau per definir i implementar estratègies i polítiques d’adaptació d’aquests espais amb èxit.

La conca de la Tordera serà un dels llocs d'estudi
La conca de la Tordera serà un dels llocs d’estudi

El projecte, de tres anys i mig de durada, compta amb un pressupost total de gairebé tres milions d’euros i ha estat finançat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea dins de la iniciativa Science in Society. Liderat pel CREAF, compta amb la participació de 12 institucions més, entre les quals hi ha centres de recerca, empreses, ONGs, institucions europees, plataformes i entitats amb un compromís decidit a impulsar aquests processos a partir d’una metodologia innovadora que podrà ser extrapolable a d’altres regions i contextos. BEWATER compta entre els seus socis amb la participació de la Oficina Regional del Mediterrani del European Forest Institute (EFIMED) que gràcies a la seva xarxa de contactes en coordinarà la difusió en els països mediterranis.

Un projecte basat en la col·laboració multi-actor 

El projecte simbolitza una transició entre un enfocament de la gestió de l’aigua basada només en solucions tecnològiques cap a una nova visió basada en la planificació i gestió conduïdes pels diferents actors. El projecte es basa en un procés iteratiu d’aprenentatge recíproc entre la societat i la ciència, i en la transferència de coneixement multidireccional i multisectorial. BEWATER aposta per aquest canvi que permetrà una resposta proactiva a les pressions del canvi climàtic

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia