Search

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

L’aigua és un recurs cada vegada més escàs en alguns punts d’Espanya i el debat està servit: Quins factors influeixen en la sequera? Es deu al canvi climàtic o també a l’ús que li donem a l’aigua? Són les dessaladores una solució a llarg termini? En altres punts del litoral no queden platges on convidar als turistes: és una cosa puntual? Ens quedarem sense sorra, o hi ha alguna solució a llarg termini? Aquests temes poden generar confusió a la ciutadania, que a vegades rep peces separades o inconnexes d’informació i no la fotografia completa de l’actualitat climàtica. Un efecte secundari d’això pot ser la inacció climàtica o la difusió de falsos rumors.

Per a donar resposta a aquesta enorme complexitat neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya, posant especial èmfasi en els mitjans locals i en les veus femenines, la presència de les quals és minoritària en els mitjans de comunicació. El projecte està liderat pel departament de comunicació del CREAF, a Barcelona, i compta amb el suport de la European Climate Foundation (ECF).

En concret, es tracta d’una xarxa estatal de portaveus científiques que reben formació en comunicació per a oferir als mitjans de comunicació enfocs, context i dades sobre temes climàtics. D’altra banda, ofereix una atenció personalitzada i adaptada a les necessitats de cada periodista, posant el focus a més a potenciar la presència de temes sobre temes climàtics en els espais del temps en televisió.

“D’una banda, amb Esfera Climàtica volem canviar la manera en com els mitjans de comunicació cobreixen la crisi climàtica, arribar a totes les seccions i als mitjans més locals, i valorar el rol imprescindible de la ciència. Per l’altre, volem que la comunitat científica, especialment les dones, s’impliquin en aquest debat social i se sentin còmodes donant opinió, dades i solucions davant d’un micròfon”.

ANNA RAMON, cap de comunicació del CREAF i cocreadora del projecte.

Això sí, afegeix, sense caure en el tecnooptimisme, i sent crítiques, si convé, amb algunes de les alternatives que es plantegen des de l’àmbit polític.

Mirades que aprofundeixen en la crisi climàtica

Les portaveus d’Esfera Climàtica promouen una narrativa més completa, variada, multidisciplinària i precisa sobre els desafiaments i solucions relacionats amb el canvi climàtic. És a dir, no busca incidir en els efectes de la crisi climàtica, àmpliament coneguts ja, sinó reflexionar sobre com abordar aquesta emergència. Per exemple, com es pot adaptar una ciutat a les onades de calor, si és possible minimitzar l’impacte dels incendis o de quina manera afectarà la sequera al turisme, i què fer sobre aquest tema.

Aquestes expertes estan a la disposició dels mitjans de comunicació amb l’objectiu que puguin abordar-se els temes des de diferents arestes socials, econòmiques i polítiques, sempre comptant amb una perspectiva científica multidisciplinària. I d’aquí ve que aquestes expertes siguin des de físiques i biòlogues a antropòlogues, filòsofes o economistes. Ja formen part de la xarxa investigadores com Annelies Broekman (CREAF) i Regina Lafuente (IESA-CSIC), àmpliament reconegudes respectivament en les seves àrees d’especialització. 

“Amb la meva participació en Esfera Climàtica, la meva intenció és donar a conèixer la dimensió social de la sequera, que és molt més àmplia que la d’analitzar els afectats per la falta d’aigua, i inclou també la importància de la participació dels ciutadans en els nous models de governança de l’aigua”, explica Lafuente.

“No hi ha una solució única per a entendre i fer front a aquesta crisi”

“Les científiques que som part d’Esfera Climàtica col·laborem des de diferents perspectives i disciplines precisament per a transmetre un missatge més contextualitzat i menys simplificat, perquè una societat informada empeny al canvi”, conclou Broekman.

Portaveu climàtic 

Per a millorar la comunicació climàtica, el projecte oferirà a més una formació integral a les portaveus que formin part de la xarxa per a perfeccionar les seves habilitats comunicatives i assegurar que, a més de transmetre eficaçment les subtileses de la ciència climàtica al públic, siguin capaces també de crear narratives influents, que transmetin la urgència i aportin solucions basades en la ciència.

Aquestes formacions es faran tant de manera presencial com en línia, i es farà un seguiment perquè la comunitat d’Esfera Climàtica pugui continuar rebent recursos i mentories per a millorar la comunicació de les expertes i poder arribar així a audiències més àmplies i diverses. “És enriquidor poder parlar amb investigadores d’altres entitats, compartir treball i idees que considerem importants visibilitzar en els mitjans”, destaca Broekman.

L’objectiu final és que les persones que formen part de la xarxa siguin també líders d’opinió, que aportin una mirada crítica i científica en temes d’actualitat vinculats amb la crisi climàtica, ja sigui participant en reportatges amb diverses veus o proposant de manera proactiva cartes d’opinió, com el cas recent de Jesús Vargas Molina, professor de la Universitat de Màlaga, membre de l’Observatori Ciutadà de la Sequera, i també portaveu d’Esfera Climàtica.

Un espai en el temps

A més, Esfera Climàtica està impulsant col·laboracions amb mitjans de comunicació en televisió per a integrar de manera fluida les dades climàtiques en els espais del temps, oferint al públic informació oportuna i contextualitzada.

Un exemple d’aquesta col·laboració va ser la cobertura del Dia Mundial dels Boscos, gràcies a la qual es va abordar des de diferents perspectives la problemàtica dels boscos en un context de sequera i canvi climàtic com l’actual.

“És fonamental aprofitar els espais meteorològics, que gaudeixen d’un gran reconeixement i seguiment social, per a incloure informació contrastada i rigorosa sobre la qüestió climàtica i els seus efectes”.

ANDREA ARNAL, coordinadora del projecte.

Una xarxa en plena expansió

El projecte està en plena expansió i busca que tant periodistes com científiques hi participin. Si ets un professional de la comunicació i vols unir-te a Esfera Climàtica, podràs accedir a veus i enfocaments sobre temes clau del canvi climàtic. Arribaran a la teva bústia de correu els nostres enviaments informatius per desenvolupar peces o resoldre dubtes. Per això, has de registrar-te a la web del projecte, i manifestar el teu interès a rebre les nostres comunicacions.
En cas que siguis de l’àmbit científic, col·laborar amb nosaltres t’ofereix l’oportunitat d’augmentar el teu impacte i influir en els mitjans i la societat amb missatges clau i urgents, a més d’oferir-te formació, visibilitat i networking intern. De nou, si tens interès a participar en aquesta xarxa (o coneixes algú que creus que pugui encaixar), posa’t en contacte amb nosaltres a través del formulari que està al final del web del projecte.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia