Els darrers resultats de l’IPCC presenten un futur cada cop més àrid per a la Mediterrània, amb menys pluja i onades de calor més freqüents i llargues. Per aquest motiu, les Nacions Unides han posat el focus en les mesures que cal prendre per combatre la degradació del sòl, la desertificació, gestionar de manera efectiva i sostenible la nostra aigua i cuidar la terra per evitar que s’erosioni. Sota el lema ‘Land. Life. Legacy: From scarcity to prosperity’ la setmana del 9 al 20 de maig se celebra la quinzena COP de la Convenció per Combatre la Desertificació i s’organitzen diverses sessions per entendre i encarar aquesta crisi. Que s’està fent al respecte a Espanya? Per què necessitem un sòl sa?
L’abocament descontrolat, la tala massiva, el desequilibri mundial de nutrients i la desertització són alguns dels efectes palpables de les crisis ecosocials sobre la terra que trepitgem i habitem.
La societat estem començant a enfrontar la crisi climàtica en què ens trobem: busquem com adaptar-nos-hi, innovem en mesures de mitigació i intentem llistar les possibles solucions. Un dels hàndicaps és que la crisi no és només del clima, sinó que té dues potes més: la pèrdua de biodiversitat i la contaminació massiva dels sòls, aigües i aire. L’abocament descontrolat als nostres sòls, la tala massiva, el desequilibri mundial de nutrients i la desertització són alguns dels efectes palpables d’aquestes crisis sobre la terra que trepitgem i habitem. També la biodiversitat hi està relacionada. Els sòls alberguen el 25% de la diversitat de tot el món i més del 40% dels organismes vius dels ecosistemes terrestres hi estan associats. Al subsol hi viuen milers d’organismes que pateixen tots aquests canvis, intervenen en cicles de vida global que, per tant, cal gestionar amb abast mundial. Precisament, l’any passat la FAO llançava un informe sobre l’estat de coneixement de la biodiversitat de terra, en el qual va participar com experta la nostra investigadora Pilar Andrés.
De la mateixa manera que una persona amb millor estat de salut té més resistència davant els “atacs”, un sòl sa resisteix millor davant els efectes adversos. Parlem sobre una terra saludable quan funciona realment com un ecosistema viu, dinàmic, fèrtil, on neixen i creixen les plantes, hi habiten microorganismes, insectes i altres animals que interaccionen entre ells. Per mantenir tota aquesta cadena, el sòl ha de tenir una proporció convenient de nutrients i un alt contingut en matèria orgànica, que afavoreix que es retingui l’aigua i es mantingui una bona humitat. Així se suavitzen les inundacions, s’erosiona menys si hi ha pluges torrencials i ajuda a que els cultius i el rius del voltant segueixin hidratats en condicions de sequera. A més, un sòl sa absorbeix més carboni atmosfèric, perquè els microorganismes que hi viuen el fan servir i el transformen en matèria orgànica i minerals pel subsol, esdevenint un reservori i disminuint-ne la concentració a l’atmosfera.
Quins mecanismes tenim per afavorir que un sòl tingui bon estat de salut? Us presentem algunes de les solucions que estem estudiant des del CREAF per (re)viure els sòls del planeta.
1. Compost, del contenidor marró a nodrir el sòl
Mengem una mandarina, en traiem la pell i la llancem al cubell que tenim reservat per les restes orgàniques. La nostra vida segueix i un o dos cops per setmana baixarem aquesta fracció del cubell cap al contenidor marró o cap a la porta de casa. Al material que ens trobem dins se l’anomena FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals) i l’Agència de Residus de Catalunya en porta el seguiment, que continuarà cap a les plantes de compostatge. És allà on es descomponen aquests residus orgànics mitjançant un procés controlat que inclou l’acció de microorganismes i la presència d’oxigen durant uns 3 mesos. Passat aquest temps, voilà! N’obtenim un bon compost. “El compost que s’obté de la FORM és un fertilitzant molt valuós, ja que aporta al sòl les tres M que necessita per considerar-se sa: microorganismes, matèria orgànica i minerals”, explica Meri Pous, de l’Agència de Residus de Catalunya.
“L’ús de compost al sòl, en tant que millora la seva qualitat i incrementa el segrest de carboni, es pot considerar una de les solucions en la lluita contra el canvi climàtic i la degradació dels sòls”, defensa Vicenç Carabassa, investigador del CREAF. D’altra banda, l’ús de compost en agricultura també és una bona notícia per a les persones que s’hi dediquen, ja que redueix enormement l’ús de fertilitzants químics i, per tant, la despesa que aquests suposen.
2. Sòls a la carta
Una altra tècnica de restauració són els sòls de nova creació, els anomenats tecnosols. Es tracta de sòls dissenyats i planificats per recuperar-los amb un objectiu concret, com pot ser la replantació forestal d’una antiga mina o la rehabilitació d’una finca agrícola; són en certa manera “sòls a la carta”. Per crear aquests tecnosols s’apliquen diferents materials orgànics que milloren la salut del sòl, un dels quals és el compost, i que es coneixen com esmenes orgàniques.
Des del CREAF, “fa anys que estudiem aquestes esmenes amb l’Agència de Residus, perquè cal saber amb detall com actuen sobre cada sòl, quines dosis són necessàries per restaurar-lo, si ajuda a retenir carboni i a millorar la provisió de serveis ecosistèmics en general”, explica Carabassa. “Al nostre equip ho hem investigat històricament amb els fangs de depuradora, aquells que provenen de les instal·lacions depuradores d’aigües residuals i que també serveixen com a esmena. Tenim estudis de més de 25 anys, que van ser iniciats per Josep Maria Alcañiz, també investigador del CREAF i professora de la UAB, i enguany els estem ampliant amb altres residus orgànics i minerals en parcel·les experimentals al Garraf per restaurar el sòl d’abocadors, pedreres i altres terrenys degradats”.
Un altre dels materials que pot aplicar-se als sòls que es volen recuperar és el biochar o biocarbó, un material que s’obté de restes vegetals i residus de biomassa. S’aplica al sòl directament, no es crema com el carbó clàssic, i en millora la fertilitat i estimula l’activitat microbiana.
3. Agricultura i ramaderia regenerativa
“Un país que no disposi de terra fèrtil no és capaç de produir aliments, ni de decidir polítiques agràries i alimentàries pròpies. Recuperar la fertilitat perduda permet promoure la sobirania alimentària i produir per a tota la societat aliments de qualitat sense que existeixi un control per part de grans lobbies externs”, defensa Marc Gràcia, coordinador del projecte europeu Polyfarming. Com mengem està vinculat clarament amb la salut del terra on vivim. De fet, la sobrepastura i l’agricultura intensiva són dues de les activitats humanes que més perjudiquen la qualitat de la terra. Una alternativa a aquestes pràctiques intensives és l’agricultura regenerativa, centrada en tenir cura del sòl i recuperar la seva fertilitat. D’aquesta manera, els aliments que generem seran sostenibles, alhora que millorarà l’estat de salut de les finques agràries. Els estudis de CREAF al voltant del Polyfarming demostren que l’horta regenerativa absorbeix fins a 30 vegades més de CO2 que la convencional, millora la capacitat de retenir aigua en un 20% i es multiplica la quantitat de matèria orgànica. Estem davant, doncs, d’una solució per recuperar progressivament els sòls degradats i compensar les emissions anuals del sector agrícola.
Una horta que segueix el model d'agricultura regenerativa pot absorbir fins a 30 vegades més de CO2 que la convencional, millora la capacitat de retenir aigua en un 20% i es multiplica la quantitat de matèria orgànica.
En la mateixa línia, també la ramaderia ha d’emmarcar-se en un consum més responsable i és per això que estem involucrades en projectes de ramaderia regenerativa i/o extensiva. El paisatge mediterrani cada cop és més homogeni i això perjudica l’estat del sòl, que no té diversitat de fauna i flora, té més risc de patir incendis i perd la capacitat de retenir aigua. Les pràctiques de pastura extensiva serien una manera de revertir-ho, perquè diversifiquen el paisatge i les seves necessitats i ens permetria preparar-nos per l’increment encara major de temperatures que s’espera a la nostra conca. Encara més, si ho dissenya des de l’òptica regenerativa, la ramaderia no s’utilitzaria només per recuperar el paisatge en mosaic que necessitem, sinó també per tornar a tenir un sòl fèrtil. “A través dels estudis amb la iniciativa fields4ever estem comparant a Menorca la biodiversitat de fongs i bacteris que tenen els sòls amb pastures de gestió intensiva versus les pastures sostenibles per veure com influeix en el segrest de carboni al sòl”, explica la nostra investigadora Pilar Andrés, líder del projecte i experta en ecologia del sòl.
4. Dònuts biodegradables per reforestar
Des del CREAF, i amb un equip d’experts internacional, s’ha provat l’eficàcia d’uns dispositius biodegradables, de forma circular que recorda als dònuts, per replantar zones desertificades o altament degradades. Es coneixen amb el nom de ‘Cocoon’ i és un mètode que ha servit per replantar uns 30.000 arbres a la Mediterrània – Catalunya, País Valencià, Almeria, Itàlia i Grècia– i les Canàries amb una eficàcia de supervivència dels plançons elevada. Aquests dònuts de cartró s’enterren a terra plens d’aigua i hidraten i protegeixen l’arbre durant el primer any de vida, el més sensible, i després es descomponen al sòl.
Els resultats dels darrers anys són molt positius, ja que aquest mètode pot convertir-se en una bona solució si es decideix reforestar una zona que ha perdut la qualitat del sòl i que necessita una empenta. Cal tenir en compte, tal i com dèiem a l’inici del text, que els episodis d’aridesa extrema seran cada cop més freqüents i aconseguir unes bones reforestacions, programades i enfocades a cada regió, serà molt necessari. A Catalunya, per exemple, s’ha provat per replantar una zona cremada a El Bruc i s’ha trobat que un 60% dels arbres han sobreviscut, el doble que amb els mètodes tradicionals. A més, econòmicament, els estudis al voltant del Cocoon han demostrat que poden ser fins a 4 vegades més rendible també en comparació. Les actuacions s’han fet amb el suport del Cabildo de Gran Canaria i l’empresa GESPLAN.
5. Recol·lectar boira
Sembla mentida, però la darrera solució que presentem està protagonitzada per les gotetes d’aigua de la boira. El projecte LIFE Nieblas recull amb un col·lectora la boira i la rosada dels entorns humits de Gran Canària i els fa servir per recuperar els boscos i aqüífers de 35 hectàrees de l’illa. L’objectiu és recollir 215.000 litres d’aigua i, un cop demostrada l’efectivitat d’aquesta tècnica tan innovadora, implantar-ho a la conca Mediterrània i a Portugal per combatre la desertificació. Les zones triades per rehabilitar a Gran Canària havien estat degradades intensament per segles de tala i extracció massiva d’aigua dels aqüífers i d’un incendi devastador. Un cop acabat el projecte gaudiran d’espècies endèmiques de la zona i pròpies de la laurisilva, com per exemple el faig i l’alzina canària. Tornar a tenir una bona vegetació en un terra degradat ajuda a mantenir l’estructura d’aquest sòl, ja que les arrels s’hi fixen fortament, i genera un cicle de la matèria orgànica que pot ajudar-lo a recuperar la fertilitat. A més, els sòls vius on hi creixen plantes diverses retenen millor l’aigua i ajuden a mantenir la humitat òptima sempre, tot i que no hi plogui.
No obstant això, tot i que tinguem davant cinc solucions per intentar mitigar els efectes de l’escalfament global sobre la terra, no convé refiar-se. S’estan fent molts estudis de restauració ambiental per recuperar la salut dels nostres sòls, però mai tornen –o triguen molts anys – a ser com un sòl primari, així que la clau continua sent cuidar-los i conservar la seva salut per evitar que arribin a “morir”.
Per veure-ho amb els treus propis ulls et recomanem:
