Search

Ciutats sense papallones per la sequera i la calor 

La sequera provoca que aquest estiu el voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF trobin menys individus a les ciutats. Autor: Pau Guzmán.
La sequera provoca que aquest estiu el voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF trobin menys individus a les ciutats. Autor: Pau Guzmán.
Enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor

Aquest estiu de 2023 s’estan batent tots els rècords històrics de temperatura. Això ho sabem (i ho patim) com a espècie humana de sobres, però no som l’única afectada. Els experts i expertes dels observatoris de seguiment de papallones a les ciutats, l’uBMS i l’mBMS, han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor. La principal causa és la sequera acusada en què ens trobem i la manca d’aigua associada, que provoca un assecament de la vegetació, tant en els parcs i jardins urbans –els quals no es poden regar–  com a les dunes de les platges i als herbassars de les zones naturals de les ciutats. “Al no ploure ni poder-se regar, les plantes acaben assecant-se i les papallones es queden sense aliment disponible. En parcs com el de la Maternitat de Barcelona encara hi queden algunes zones florides i és evident que s’hi concentren les poques papallones que hi ha”, ens explica Yolanda Melero, responsable del programa de seguiment de papallones urbanes de Barcelona uBMS i investigadora del CREAF i de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Els resultats d’aquest estiu nefast no es coneixeran amb detall fins que acabi la temporada, a l’octubre, però les experiències de les persones voluntàries i les visites científiques als parcs i jardins ja deixen veure clarament aquesta tendència. 

“Al no ploure ni poder-se regar, les plantes acaben assecant-se i les papallones es queden sense aliment disponible. En parcs com el de la Maternitat de Barcelona encara hi queden algunes zones florides i és evident que s’hi concentren les poques papallones que hi ha”

YOLANDA MELERO, responsable de l’uBMS i investigadora del CREAF i de l’IRBio.

D’altra banda, els episodis de calor intensa repetits també causen que veiem menys papallones, perquè l’excés de temperatura fa disminuir la supervivència i reproducció i perquè algunes espècies marxen a altituds més elevades o més al nord per trobar la vegetació que necessiten. A més, les erugues són més sensibles que les papallones adultes i poden morir per deshidratació. Cal recordar que les papallones són espècies bioindicadores, és a dir, ens informen de quin és l’estat de salut de l’ecosistema on viuen. Per tant, el fet que les papallones disminueixen per la sequera i la calor és extrapolable a altres artròpodes com abelles o escarabats i fins i tot a alguns animals vertebrats. 

La blaveta comuna (Polyommatus icarus) continua sent, tot i la sequera, una de les espècies més citades als censos dels observatoris de papallones del CREAF. Autora: Mònica Prats (voluntària mBMS)
La blaveta comuna (Polyommatus icarus) continua sent, tot i la sequera, una de les espècies més citades als censos dels observatoris de papallones del CREAF. Autora: Mònica Prats (voluntària mBMS).

Evitar el ciment, cercar l’ombra 

Les papallones també canvien el seu comportament per intentar sobreviure. 

A més dels canvis de supervivència i reproducció de les poblacions, les papallones també canvien el seu comportament per intentar sobreviure a aquestes situacions. En primer lloc, es queden a zones més fresques i amb ombra i no les veiem als prats més assolellats. De la mateixa manera, per regular la seva temperatura corporal, les papallones volen menys en aquests dies tan calorosos (estivació) i fins i tot col·loquen les ales en l’angle adequat perquè que no els toqui el sol directament.  

En segon lloc, canvien els patrons de mobilitat i no arriben o arriben menys als nuclis urbans on la temperatura encara és més acusada per l’efecte illa de calor. Segons Melero, “les papallones quan es mouen van processant la informació i són capaces de veure que fora de les zones més naturals, com Collserola i Montjuïc, queden pocs espais amb aigua i flors, i llavors es dispersen encara menys cap a l’interior de la ciutat. No s’arrisquen”.  

Fotografia d'una de les darreres formacions al voluntariat de l'mBMS. Autor: Pau Guzmán
Una pòntia comuna (Pontia daplidice) observada en una de les darreres formacions al voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF. Autor: Pau Guzmán.

Els zeros són importants 

No veure papallones també és important i és una dada valuosíssima per a l’equip científic

Davant d’aquesta situació de manca de papallones als parcs i jardins urbans i metropolitans, moltes de les persones que voluntàriament fan el seguiment es veuen desmotivades. Des dels observatoris de ciència ciutadana i papallones del CREAF volem posar de relleu l’esforç que realitzen per continuar fent les visites als parcs, jardins i platges i manifestar la importància de no veure papallones: és la primera vegada que els projectes travessen una situació de sequera persistent com l’actual i, per tant, necessitem les dades per fer estudis. Aquestes ens permetran descobrir com reaccionen les papallones urbanites davant d’un escenari així, el qual malauradament serà cada cop més habitual. Així doncs, no veure papallones també és important i és una dada valuosíssima per a l’equip científic! 

Voluntaris buscant papallones en un taller. Autor: Pau Guzmán.
Voluntariat identificant una papallona. Autor: Pau Guzmán.

El CREAF participa en dos observatoris de papallones. D’una banda, el de Barcelona i Madrid, l’uBMS, que està coordinat pel CREAF i finançat per l’Ajuntament de Barcelona. De l’altra, el de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’mBMS, que està coordinat pel CREAF, l’Institut Metròpoli i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia