Search

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Com podem acompanyar el bosc mediterrani en la seva adaptació a les incerteses i pertorbacions associades al canvi climàtic? Donar resposta a aquesta pregunta ha sigut l’objectiu a partir del qual s’ha estructurat el curs avançat ‘Management strategies to improve the resilience of Mediterranean forests’, adreçat a persones amb responsabilitat política, especialistes d’administracions públiques, professionals de la recerca i ONG. Professionals que encaren diàriament el repte de definir i impulsar polítiques per enfortir la resiliència forestal, que condicionen el nostre entorn i la nostra societat.

Un dels valors de la proposta és els punts del mapa de la Mediterrània i Europa que ha cobert: hem comptat amb pràcticament 40 participants procedents d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia. Les seves responsabilitats són heterogènies i complementàries, entre les quals destaquen especialitats en ciència, administració pública, empresa i organitzacions no governamentals.

“Un valor essencial del programa ha sigut proporcionar conceptes i metodologies per reforçar la conservació de la multifuncionalitat del bosc i la seva adaptabilitat al canvi climàtic. I també aportar una visió integrada de la gestió i la governança.”

JOSEP M ESPELTA, Investigador del CREAF i coordinador científic del curs.

La formació s’ha plantejat combinant la teoria i la pràctica amb visites de camp i ha estat co organitzada pel CREAF (que n’ha assumit la coordinació científica) i CIHEAM Zaragoza, amb la col·laboració de l’European Forest Institute. Per part del CREAF s’hi han involucrat directament els investigadors Josep M Espelta i Francisco Lloret, si bé també ha comptat amb la col·laboració d’altres científiques especialitzades en l’àmbit forestal. El curs s’ha celebrat a l’edifici de CIHEAM a la ciutat de Saragossa, en format presencial i en línia.

Un vell repte compartit

La principal amenaça que suposa l’escalfament global per als boscos de la conca mediterrània són desafiaments ben coneguts pels països de la riba sud, sovint compartits per altres territoris. Les sessions teòrico pràctiques del curs han abordat les principals amenaces associades al canvi climàtic a l’àrea de la Mediterrània, com fer operatiu i tangible el concepte de resiliència dels boscos davant de les principals pertorbacions –com ara incendis, sequeres i plagues–, quines estratègies de gestió forestal són eficients per reforçar la resiliència del bosc mediterrani i, finalment, com promoure polítiques i mecanismes de governança per afavorir nous esquemes d’innovació i col·laboració social.

A partir del diàleg establert a les diferents sessions i l’exercici de conclusions final, s’ha posat de manifest la complexitat de la situació, la seva transversalitat a tot l’arc mediterrani i els avantatges d’abordar-la conjuntament, tot adaptant-la al context particular de cada país. En la majoria dels casos, l’adaptació dels boscos requereix promoure una gestió més propera a la natura, implementada a partir de nous instruments d’innovació social i governança, que permeti valoritzar de manera equitativa la gran quantitat de serveis ecosistèmics que aporta el bosc Mediterrani.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Paisatge de la Vall d'Òdena després de l'incendi del 2015. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Què és la desertificació i com prevenir-la?

Sabies que a Catalunya dues terceres parts del territori són vulnerables a la desertificació? Concretament les comarques de la conca de l’Ebre i centrals de Tarragona i Lleida.

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia