Aquesta és la pregunta a la busquen resposta els investigadors del CREAF que han impulsat el projecte de recerca NOVFOREST, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.
Durant el darrer segle, l’abandonament progressiu del conreus i les pastures a la Península Ibèrica ha provocat que aquests espais rurals en desús siguin ocupats progressivament per nous boscos i matollars.
Tot i la importància d’aquest procés de canvi global a nivell paisatgístic i ecològic, el coneixement sobre el procés de construcció d’aquestes noves formacions llenyoses ha estat fins ara molt escàs.
El projecte NOVFORESTS, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, té l’objectiu de millorar el coneixement d’aquest procés d’aparició i construcció dels nous boscos ibèrics a escales diferents (població, comunitat, paisatge i regió). “Els resultats que s’obtinguin, en forma de mapes i bases de dades, ajudaran a conèixer quins són els efectes del retorn dels boscos en moltes zones de la Península Ibèrica i seran de gran utilitat en la presa de decisions per a la gestió i la conservació del paisatge”, destaca Joan Pino, investigador principal del projecte.
Els investigadors del CREAF volen conèixer amb profunditat com es distribueixen en el territori els nous boscos, quines són les variables climàtiques, topogràfiques i paisatgístiques que influeixen més en la seva aparició i com és procés d’arribada i establiment de les diverses espècies llenyoses i d’algunes comunitats d’artròpodes associades. “Per reconstruir el procés estudiarem com evolucionen la riquesa i la composició de les plantes i els invertebrats que conformen aquests nous ecosistemes i quines particularitats tenen”, apunta l’investigador Josep Maria Espelta. Durant la recerca es posarà un èmfasi especial en l’estudi dels nous alzinars i en el paper que té la interacció entre plantes i animals en el procés de construcció d’aquests boscos. Per això, s’investigaran els efectes de l’herbivoria, la depredació de llavors i fruits, i els patrons de dispersió.
