Copernicus, un programa que pren el pols a la Terra en temps real

El CREAF participa de vàries maneres en el programa Copernicus. Descobreix les diferents experteses i connexions del CREAF amb aquesta iniciativa europea coordinada per l’Agencia Europea del Medi Ambient.

Copernicus és una iniciativa europea que té per objectiu aglutinar dades d’observació de la Terra que permetin observar i fer el seguiment del planeta a temps real. El programa proporciona dades i serveis d’informació de forma gratuïta sobre moltes àrees d’aplicació i ho fa gràcies a una gran varietat de tecnologies que van , des dels satèl·lits a l’espai fins als sistemes de mesura a terra, mar i aire.

La iniciativa, coordinada per l’Agencia Europea del Medi Ambient, es recolza en quatre pilars:

  1. El component espacial (observacions per satèl·lits i altres bases terrestres de la terra, l’atmosfera i els oceans)
  2. Les mesures in-situ (dades terrestres i aerotransportades que recol·lecten xarxes d’informacions sobre els oceans, la superfície dels continents i l’atmosfera)
  3. L’harmonització i la normalització de les dades
  4. Els serveis per als usuaris.

El programa Copernicus es nodreix d’una família de satèl·lits anomenats Sentinel, propietat de la Unió Europea i desenvolupats per satisfer les necessitats dels serveis Copernicus i dels seus usuaris. Copernicus també es recolza en infraestructures espacials ja existents conegudes com “missions participants“. Aquestes missions proporcionen dades satelitars de molt alta resolució, com és en el cas de la gestió de situacions d’emergència o de seguretat.

La informació que es recull a Copernicus es comparteix de forma gratuïta i oberta a tots els potencials usuaris.

Copernicus també ofereix serveis que transformen les dades de satèl·lit i in situ en informació de valor afegit gràcies al processament i l’anàlisi, a la seva integració amb altres fonts, i a la validació dels resultats. Les sèries de dades que es remunten anys i dècades enrere es poden consultar i comparar, el que garanteix el seguiment i la detecció de canvis en les tendències. S’examinen els patrons i s’utilitzen per obtenir millors previsions, per exemple, de l’oceà i de l’atmosfera. Aquestes activitats de valor afegit s’han organitzat al voltant de sis eixos temàtics de serveis Copernicus:

  1. Vigilància atmosfèrica
  2. Vigilància marina
  3. Vigilància terrestre
  4. Canvi climàtic
  5. Gestió d’emergències
  6. Seguretat

Copernicus és crucial per donar suport en la presa de decisions. Aquestes dades ajuden a preparar les lleis i acords nacionals, europees i internacionals sobre el medi ambient (inclòs el canvi climàtic) i a supervisar la posada en pràctica i l’èxit de les mesures legislatives.

El CREAF dins de la Copernicus academy

Des de 2019 el CREAF, a través del grup de recerca GRUMETS (UAB-CREAF) forma part de la Copernicus Academy. Això representa un segell de qualitat i la connexió amb altres centres i institucions d’educació, tant de la UE com de fora, amb les autoritats i proveïdors de serveis del programa, per tal d’incrementar la investigació col·laborativa i potenciar la formació, com el cas del Màster Oficial en Teledetecció i SIG i els Cursos de MiraMon.

El CREAF i Copernicus treballen plegats per descriure el clima passat, present i futur

El CREAF ja fa uns anys que col·labora amb el Copernicus Climate Change Service per obtenir dades de les variables climàtiques terrestres essencials. Aquestes variables són les dades de referència escollides per fer el seguiment dels impactes del canvi climàtic sobre els ecosistemes terrestres. En concret, Aleixandre Verger, del CREAF, està treballant en els algoritmes que permeten obtenir dues d’aquestes variables, el Leaf Area Index – LAI i el Fraction of Photosynthetically Active Radiation Absorbed by vegetation – FAPAR.

Matemàtiques per vigilar a temps real la superfície terrestre

El Copernicus Global Land Service és el component de Copernicus que garanteix una vigilància sistemàtica global de la superfície terrestre de la Terra. El CREAF participa com a soci en un consorci europeu que té per objectiu donar suport a aquest servei. Per fer-ho, produeixen i lliuren dades puntualment sobre les variables biogeofísiques globals. A més, les complementen amb sèries temporals a llarg termini a partir de dades satelitars de resolució espacial moderada i baixa. Aquests productes s’utilitzen per controlar la vegetació, el cicle de l’aigua i l’intercanvi d’energia. Igual que amb el Copernicus Climate Change Service, l’Aleixandre Verger, investigador del CREAF, lidera el desenvolupament i l’evolució dels algoritmes que permeten estimar l’Índex d’Àrea Foliar (LAI), és a dir, l’àrea de fulles per unitat de superfície, la Fracció de Radiació fotosintèticament Activa Absorbida per la Vegetació (FAPAR per les seves sigles en anglès), la fracció de cobertura vegetal (FCOVER per les seves sigles en anglès) i les recuperacions fenològiques.

copernicus2

Les dades obertes del Copernicus Open Acces Hub permeten al CREAF contribuir o liderar diversos estudis

Grumets és usuari regular del Copernicus Open Access Hub. Les imatges dels satèl·lits Sentinel són de lliure accés i gratuïtes per a tots els usuaris. I a través d’aquest hub es pot accedir a les imatges i descarregar-les de forma còmode. El CREAF extreu  imatges de la constel·lació Sentinel per aplicar-les a diversos projectes de recerca com HRLandCover,  l’ECOPotential, l’ACAPI i els recentment concedits BestMap i NewForLand. Al mateix temps, l’equip que treballa en aquests projectes ha començat a experimentar amb una evolució del servidor i navegador d’imatges SatCat per imatges Sentinel 2 Level 2A que està disponible a datacube.uab.cat en fase beta.

 

 

Articles relacionats

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
Notícies
Gerard Gaya

Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

Més de 500 alumnes de la província de Barcelona han observat 1.350 canvis en el calendari natural de 289 espècies diferents de plantes i animals gràcies a l’observatori ciutadà Ritme Natura. Aquestes dades ciutadanes es combinaran amb dades de satèl·lit i permetran crear FenoTwin, un mapa on es veurà en temps real com canvia la natura al llarg de l’any. Es presentarà, juntament amb la primera generació de la xarxa de FenoCentres, el 15 de juny.

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia