Cos4Cloud, un projecte europeu per a revolucionar la tecnologia de la ciència ciutadana

La Unió Europea impulsa Cos4Cloud, un ambiciós projecte que crearà serveis tecnològics capdavanters per a millorar les plataformes de ciència ciutadana. Entre d’altres serveis, s’inclouen: integrar les observacions provinents de diferents plataformes de ciència ciutadana en un portal, eines d’intel·ligència artificial que ajudin a la ciutadania a reconèixer espècies quan enviïn una observació i estandarditzar les dades provinents de diferents plataformes. 

Reunión de inicio de proyecto del equipo de Cos4Cloud.
Reunió d’inici del projecte. Foto: equip de Cos4Cloud.

Cos4Cloud (Co-designed citizen observatories for the EOS-Cloud) té com a objectiu desenvolupar deu serveis tecnològics per a que les plataformes de ciència ciutadana, coneguts com a observatoris ciutadans, siguin viables a llarg termini i d’un abast més global. El projecte, co-finançat pel programa europeu Horizon 2020, posarà aquests serveis a la disposició de tota la comunitat al nou “Núvol Europeu de Ciència Oberta” (EOSC en les seves sigles en anglès), un espai virtual adreçat al personal científic europeu. “Serà com anar a un supermercat a agafar els ingredients que ens interessen per a millorar o crear el nostre propi observatori ciutadà, comenta en Jaume Piera, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) de Barcelona i coordinador del projecte. Els serveis es presentaran en forma de mòduls, per la qual cosa cada projecte nou o ja existent podran instal·lar els que necessiti i millorar les seves funcionalitats.

“Serà com anar a un supermercat a agafar els ingredients que ens interessen per a millorar o crear el nostre propi observatori ciutadà, comenta en Jaume Piera investigador del ICM-CSIC de Barcelona i coordinador del projecte.

Cos4Cloud va començar amb la primera reunió de l’equip al novembre de 2019 i finalitzarà al 2023. El projecte està coordinat des de Barcelona pel ICM-CSIC i compta amb la participació del CREAF i IFCA-CSIC i de les empreses: Science for Change i Bineo Consulting. A més, també participan la Swedish University of Agricultural Sciences a Suècia, la National and Kapodistrian University of Athens de Grècia, el centre de recerca INRIA a França, The Open University i Earthwatch i la empresa DynAIkon situades a Regne Unit. Així mateix, participaran l’organització sense ànim de lucre:52°North, l’empresa Secure Dimensions i l’associació europea de ciència ciutadana (ECSA en les seves sigles en anglès) a Alemanya, l’empresa holandesa DDQ i l’ONG colombiana Trébola. També participen 9 observatoris de ciència ciutadana que s’utilitzaran per a provar els nous serveis.

Un menú amb deu nous serveis tecnològics

Un llenguatge únic per a entendre’s i intercanviar dades entre observatoris. Un dels primers reptes serà establir un “vocabulari comú” entre totes les dades de ciència ciutadana.Ara mateix molts dels projectes de ciència ciutadana treballen sense estàndards internacionals, això impedeix que les dades es reutilitzin i s’integrin o comparteixin entre projectes amb facilitat”, comenta en Joan Masó, investigador del CREAF i coordinador de la part d’interoperabilitat a Cos4Cloud.

Natusfera, plataforma de ciencia ciudadana. Autor de la foto: Pau Gúzman, CREAF.
Natusfera, plataforma de ciència ciutadana. Autor de la foto: Pau Gúzman, CREAF.

Un portal on s’integraran les observacions de múltiples plataformes de ciència ciutadana. Una altra de les propostes és crear un portal en el qual estiguin disponibles el conjunt d’observacions provinents de diverses plataformes. Per exemple, si una científica volgués fer un estudi sobre la distribució dels esquirols al seu país, podria descarregar-se d’aquest portal totes les observacions d’esquirol sense preocupar-se de l’observatori de ciència ciutadana o del país del qual provenen”, puntualitza la Karen Soacha, investigadora del ICM-CSIC i Cos4Cloud.

Ara mateix molts dels projectes de ciència ciutadana treballen sense estàndards internacionals, això impedeix que les dades es reutilitzin i s'integrin o comparteixin entre projectes amb facilitat”comenta en Joan Masó, investigador del CREAF i coordinador de la part d'interoperabilitat a Cos4Cloud.

Utilitzar la intel·ligència artificial com a una aliada en la identificació d’espècies. El reconeixement automàtic d’imatges, que es pot utilitzar gràcies al machine learning, també serà protagonista en el disseny de serveis. Aquesta tecnologia ja s’empra en projectes de ciència ciutadana com PlantNet, on envies la foto d’una planta i t’ajuda a identificar-la. “A Cos4Cloud, a més de posar a disposició aquesta tecnologia a altres projectes, volem anar un pas més enllà i suggerir les espècies que pots trobar a una zona determinada”, explica Alexis Joly, investigador de INRIA i Cos4Cloud.

A més, es desenvoluparan serveis de reconeixement automàtic de vídeo, interfícies avançades d’aplicacions mòbils i altres avenços tecnològics innovadors que milloraran la qualitat de les dades dels observatoris ciutadans.

L'Agenda de la Unió Europea d’Open Science considera la ciència ciutadana com a vuitena prioritat al costat de la creació del Núvol Europeu de Ciència Oberta o EOSC.

El projecte situa al centre la millora i la sostenibilitat de la ciència ciutadana

L’Agenda de la Unió Europea d’Open Science considera la ciència ciutadana com a vuitena prioritat al costat de la creació del Núvol Europeu de Ciència Oberta o EOSC. Per això, en aquest espai virtual obert s’integraran la major part dels serveis i els resultats de la Ciència Oberta que es realitzin a Europa als propers anys i també els de Cos4Cloud. L’objectiu és que el personal científic europeu pugui reutilitzar aquests recursos per a la seva recerca, la innovació i propòsits educatius. “Amb això volem assegurar-nos de que l’economia dels projectes no sigui una limitació per a desenvolupar i mantenir projectes de ciència ciutadana amb la millor tecnologia”, reflexiona Miquel Ángel Rodriguez, grant manager de Cos4Cloud.

Natusfera, plataforma de ciencia ciudadana. Autor de la foto: Pau Gúzman, CREAF.
Natusfera, plataforma de ciència ciutadana. Autor de la foto: Pau Gúzman, CREAF.

La clau de l’èxit de Cos4Cloud serà la col·laboració pluridisciplinària i internacional

Cos4Cloud compta amb la participació d’una xarxa de projectes de ciència ciutadana enfocats a la biodiversitat i medi ambient. Aquestes plataformes seran les encarregades d’avaluar amb els seus usuaris els diferents serveis. A la primera part del projecte col·laboraran quatre dels majors observatoris ciutadans de biodiversitat a Europa: Natusfera, iSpot, PlantNet i Artportalen. A la segona part, els serveis es provaran a plataformes enfocades al monitoratge ambiental a l’aigua (Freshwater Watch i KdUINO), d’olors a la ciutat (OdourCollect), a l’aire (Canair.io) i d’aerosols (iSpex).

Per exemple, si una científica volgués fer un estudi sobre la distribució dels esquirols al seu país, podria descarregar-se d'aquest portal totes les observacions d'esquirol sense preocupar-se de l'observatori de ciència ciutadana o del país del qual provenen”, puntualitza la Karen Soacha, investigadora del ICM-CSIC i Cos4Cloud.

“La nostra idea és que projectes de ciència ciutadana d’altres àmbits com la salut puguin beneficiar-se d’aquests serveis a llarg termini. A més, volem facilitar que les iniciatives ciutadanes col·laborin i dialoguin entre elles”, finalitza en Jaume.

Durant el projecte també es duran a terme activitats de co-disseny per a debatre i millorar els serveis proposats segons les seves necessitats. Entre d’altres hi participaran persones expertes en ciència ciutadana, desenvolupadors, indústria, científiques i científics.

Articles relacionats

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
Notícies
Gerard Gaya

Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

Més de 500 alumnes de la província de Barcelona han observat 1.350 canvis en el calendari natural de 289 espècies diferents de plantes i animals gràcies a l’observatori ciutadà Ritme Natura. Aquestes dades ciutadanes es combinaran amb dades de satèl·lit i permetran crear FenoTwin, un mapa on es veurà en temps real com canvia la natura al llarg de l’any. Es presentarà, juntament amb la primera generació de la xarxa de FenoCentres, el 15 de juny.

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia