El CREAF assisteix a la COP 27 com a organització observadora, a més d’intervenir a diverses sessions de debat

El CREAF assisteix a la COP 27 sobre el clima, ja que des de juny de 2022 és organització observadora de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Imatge: Reuters.
El CREAF assisteix a la COP 27 sobre el clima, ja que des de juny de 2022 és organització observadora de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Imatge: Reuters.

El CREAF participa a la COP 27 sobre el clima que se celebra a Sharm El-Sheikh (Egipte) del 6 al 18 de novembre de 2022, ja que des de juny d’aquest any és organització observadora de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, en les seves sigles en anglès). A més, Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del centre, ha estat convidada a intervenir a dues taules rodones i a moderar-ne una tercera, programades al nou Pavelló Mediterrani de la COP 27, inclòs a la Zona Blava com a espai de debat per primera vegada en tota la història de la Conferència de les Parts sobre el clima. A les dues sessions de debat en què prendrà part, el CREAF presentarà la seva experiència en l’àmbit de la diplomàcia ambiental i la seva recerca en agricultura regenerativa i restauració de sòls, sobretot enfocada als reptes de la vinya enfront del canvi climàtic.

La coordinadora científica del CREAF, Alicia Pérez-Porro, l'investigador del CREAF i professor de la UB Jofre Carnicer i les investigadores pre doctorals Maria Vives Ingla i Angham Daiyoub intervenen a la COP 27.

Així mateix, l’investigador del CREAF i professor de la Universitat de Barcelona Jofre Carnicer i la investigadora pre doctoral del CREAF Maria Vives Ingla formen part de la iniciativa Generación COP 27 impulsada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del govern espanyol juntament amb la Conferència de rectors de les universitats espanyoles (CRUE). A més, la investigadora pre doctoral del CREAF Angham Daiyoub estarà també present a la conferència convidada per l’ONG New Women Connectors for Inclusion and Social Justice per intervenir el 16 de novembre al dia dedicat a la biodiversitat.

La ciència ha de tenir presència en convencions multilaterals internacionals com ara les COP, pel component científic dels assumptes que s'hi tracten i per informar les solucions que es proposen.

Aquesta és la segona vegada que el CREAF té presència en aquest fòrum multilateral internacional, si bé és la primera que intervé activament en sessions de debat. “És important per a un centre de recerca tenir presència a convencions multilaterals internacionals com ara les COP, no només pel component científic dels assumptes que s’hi tracten, sinó també perquè les solucions que es proposen han d’estar informades per la ciència”, apunta Alicia Pérez-Porro. I afegeix: “la diplomàcia científica, en aquest cas sobre aspectes ambientals, forma part de qualsevol centre de recerca internacional i és important donar-li rellevància per contextualitzar la recerca que portem a terme”.

El focus principal de la COP 27 és el finançament climàtic, “un senyal polític inequívoc”, en paraules d’Alicia Pérez-Porro, que també destaca que les nacions desenvolupades s’involucrin en finançar les conseqüències del canvi climàtic a territoris menys afavorits. L’agenda de negociació de la Unió Europea a la cita d’Egipte també contempla fer front a les crisis climàtiques i a la pèrdua de biodiversitat, a abast mundial i de manera coordinada. Això connecta profundament la COP 27 sobre clima amb la COP 15 sobre biodiversitat (que se celebra de 7 a 19 de desembre 2022 a Montreal, Canadà) i planteja un compromís de treball conjunt.

“La salut dels ecosistemes terrestres i marins és clau per solucionar la crisi climàtica i de biodiversitat. El coneixement científic és inherent a la solució: per entendre el context i per col·laborar posant el focus en les possibilitats”.

ALICIA PÉREZ-PORRO, coordinadora científica del CREAF

Debat amb focus mediterrani

El primer Pavelló Mediterrani de la història de la COP és una oportunitat per abordar els reptes que encara la regió Mediterrània en el context de canvi climàtic. L’objectiu d’aquest espai és reunir els representants d’una regió que s’escalfa a un ritme molt ràpid i on s’accentuen els fenòmens climàtics extrems.

Per part del CREAF, intervenim a la taula rodona ‘Science Diplomacy and Climate Change: The Mediterranean as a global testbed’, convocada per la Unió per a la Mediterrània (UpM) el dijous 10 de novembre, per posar en comú el rol de la ciència com a disciplina basada en l’evidència en iniciatives conjuntes contra el canvi climàtic. Moderarà la trobada Cristina Russo, directora de Global Approach & International Cooperation in R&I de la Direcció general d’Innovació de la Comissió Europea. A més d’Alicia Perez-Porro del CREAF, hi intervindran la presidenta de la Royal Scientific Society de Jordània, Sumaya Bint-EL Hassan; el comissari de l’African Union per a Educació, ciència, tecnologia i innovació, Mohamed Belhocine; el president de la Fundació PRIMA, Angelo Riccaboni, i el coordinador de Diplomàcia científica de la Comissió Europea, Jan Marco Müller.

També participem a la taula rodona ‘Mediterranean agri-food systems and climate change: what adaptation solutions for the grape and wine sector’ organitzada per CIHEAM el dimarts 14 de novembre, sobre les estratègies per adaptar els sistemes agro-alimentaris al canvi climàtic, amb especial atenció al sector vitivinícola. Per això, a més de la coordinadora científica del CREAF, hi intervé Pau Roca, director de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) i modera Raúl Compés, director de CIHEAM Saragossa. Des del CREAF es presentaran diversos estudis científics sobre com adaptar la vinya als efectes del canvi climàtic, diversos casos de regeneració dels sòls, els efectes de les onades de calor als cultius i les mesures d’adaptació a l’ús de l’aigua, entre d’altres.

Alicia Pérez-Porro també modera la taula rodona ‘Still keeping 1.5º C alive’ el dissabte 12 de novembre, en què intervenen Global Alliance for a Sustainable Planet, el Grup de governança en canvi climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, Earth Action, Climate Scorecard i l’Asociación Proteger.

Un espai per al consens i l’acció

El primer Pavelló Mediterrani de la COP compta amb representació pública i privada, científica, acadèmica, tècnica, política, de la societat civil, les finances i els negocis, amb el compromís d'abordar la crisi climàtica de manera coordinada.

El primer Pavelló Mediterrani de la COP és un espai amb representació pública i privada, científica, acadèmica, tècnica, política, de la societat civil, les finances i els negocis, amb el compromís d’abordar la crisi climàtica de manera coordinada. Neix amb la vocació de ser un punt de trobada per posar en comú, conscienciar i impulsar solucions als reptes climàtics que encara avui la regió mediterrània.

L’espai està impulsat per la Unió per a la Mediterrània, el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient – Mediterranean Action Plan (UNEP-MAP), la Fundació PRIMA, i un comitè científic dirigit per la xarxa d’Experts Mediterranis a Canvi Climàtic i Mediambiental (MedECC) que reuneix als 600 científics que l’any 2020 van signar el 1st Mediterranean Assessment Report, la primera avaluació científica sobre el canvi climàtic i mediambiental a la regió Mediterrània. Impulsen el Pavelló també una sèrie d’organitzacions entre les quals es troben CIHEAM, MedWaves, Plan Bleu, Interreg Mediterranean i l’European Centre for Medium-Range Weather Forecasts (ECMWF), per citar-ne alguns.

La cita d’Egipte marca l’inici de la col·laboració entre diverses entitats inter governamentals, polítiques, de cooperació i de recerca a la Mediterrània, si bé aquesta no és la primera vegada que una Conferència de les Parts se celebra a un país de la riba sud d’aquest mar: la COP 22 va tenir lloc a Marraquèix (Marroc) l’any 2016.

El CREAF, compromès amb la Mediterrània

La riba sud de la Mediterrània és un espai natural del treball científic del CREAF, amb la necessària relació amb la riba nord i amb Brussel·les, com a epicentre polític i de relacions internacionals. Per això, recentment el centre ha impulsat una estratègia i una sèrie d’accions a la regió per seguir contribuint des de la ciència a una Mediterrània més resilient, justa i segura per a tothom. Entre d’altres, s’han enfortit els vincles amb centres de recerca amb els quals ja s’havia col·laborat, a més d’encetar noves vies de treball científic que es concreten en projectes de recerca, intercanvi en fòrums de debat, programes de visites de personal científic i col·laboracions de caràcter institucional, entre d’altres.

Articles relacionats

Sa Foradada, Menorca (Font: Crispin Jones a Unsplash)
Notícies
Florencia Florido

Una Mediterrània unida per la ciència pot impulsar l’acció climàtica

El CREAF i la Unió pel Mediterrani promouen la diplomàcia científica per fer front als grans reptes regionals derivats de l’emergència climàtica. Per fer-ho, han organitzat plegades el workshop “Increasing awareness of science diplomacy in the Mediterranean” i n’han publicat un informe ja disponible en accés obert.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia