El CREAF, nou membre de la Society for Ecological Restoration

CREAF, nou membre de la Society for Ecological Restoration. Imatge: Public domain
CREAF, nou membre de la Society for Ecological Restoration. Imatge: Public domain

Des de mitjans 2020, el CREAF forma part de la Society for Ecological Restoration (SER), una associació global d’investigació, professionals i líders comunitaris d’Àfrica, Àsia, Austràlia, Europa, Nord i Sud d’Amèrica i Nova Zelanda, que participa activament en la recuperació ecològica d’ecosistemes degradats, utilitzant una àmplia gamma d’experiències i coneixements.

El treball de la SER té un abast internacional, regional i nacional i dedica una especial atenció a les diferents perspectives culturals i la realitat dels seus associats. Per això, impulsa projectes científics en col·laboració amb agències governamentals, organitzacions intergovernamentals, ONG i el sector privat per avançar en la ciència i la pràctica de la restauració ecològica, en benefici de la biodiversitat, els ecosistemes i la vida de les persones.

Una de les seves voluntats expresses és fomentar la col·laboració, l’intercanvi de coneixements, la creació de xarxes, la investigació i la discussió de polítiques entre els professionals i interessos que representa. Formar part de la Society for Ecological Restoration per part del CREAF implica tenir veu en un dels fòrums internacionals de prestigi en restauració ecològica i, en especial, amb la recuperació de sòls. A banda, permet accés a recerca científica revisada, novetats, esdeveniments i oportunitats, a més de seminaris web i sessions a càrrec de persones expertes en l’àmbit de la restauració ecològica.

La proposta de la SER és associar 8 investigadors o investigadores del CREAF com a membres actius, si bé tot l’equip del centre es pot beneficiar dels avantatges de formar-ne part. L’equip de professionals que s’hi ha associat i les seves especialitats és el següent:

  • Pilar Andrés, especialitzada en ecologia i biodiversitat del sòl. Des de la recerca bàsica, estudia la biodiversitat i les funcions ecosistèmiques de les xarxes tròfiques edàfiques.
  • Vicenç Carabassa, investiga l’ecologia de la restauració i la rehabilitació de sòls degradats, treballa en el desenvolupament d’eines per fer seguiment i executar el procés de restauració i en el disseny de noves tècniques per crear tecnosòls.
  • Xavier Domene, el seu àmbit d’estudi és l’ecotoxicologia de sòls en un treball tant de laboratori com de camp, la biologia i la protecció de les funcions del sòl, així com el segrestament de carboni.
  • Josep M. Espelta, analitza els boscos i, en especial, els factors i processos que determinen la seva dinàmica natural en gradients ambientals i davant pertorbacions, com ara incendis, sequera o herbivoria.
  • Guille Peguero, investigador de la Unitat d’Ecologia Global especialitzat en biodiversitat. El seu àmbit de recerca s’ha centrat en els ecosistemes de pròxima generació, l’impacte del canvi global en els boscos mediterranis i la capacitat d’adaptació diferencial de les plantes herbàcies.
  • Josep PeñuelasHighly cited de l’ISI Essential Science Indicators en ecologia, medi ambient, biologia vegetal i animal, ciències agrícoles, geociències i en el conjunt de tots els camps científics. És un dels ecòlegs actuals més respectats i influents del món.
  • Angela Ribas, especialitzada en ecosistemes de propera generació, ecologia i ecofisiologia i en la interacció atmosfera-biosfera en el context dels ecosistemes terrestres.
  • Santi Sabater, examina l’estructura i funcionament dels ecosistemes, els balanços de carboni, aigua i nutrients, així com en les respostes ecofisiològiques dels boscos al canvi climàtic, la sequera, els incendis i la gestió.

Articles relacionats

Notícies
Anna Ramon

La manca de pluges fa avançar la primavera a l’hemisferi nord

La ciència ja ha demostrat que el canvi climàtic està avançant la primavera fenològica. Fins ara, els hiverns suaus provocats per l’escalfament global se’n consideraven la causa principal. Tot i això, un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change afegeix que la manca de pluja també provoca que les plantes brotin abans d’hora a l’hemisferi nord. En aquesta zona del planeta, les pluges han disminuït la seva freqüència els darrers trenta anys i ara es demostra que això afecta també el calendari natural de les plantes.

Zona en restauració. Foto: Unsplash CCBY
Notícies
CREAF

Els resultats essencials de la COP26

Traducció al cataà de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia