Crònica del congrés de la AEET – MEDECOS, Sevilla 2017 (#AEETMED)

Aquí podreu llegir les valoracions d’alguns dels investigadors i investigadores que van participar en el recent congrés organitzat a Sevilla per ISOMED i la Associació Espanyola d’Ecologia Terrestres (AEET), el tema central ha estat l’anàlisi dels canvis que estan tenint lloc en els ecosistemes mediterranis a causa de les activitats humanes.

“Un vagó de tren convertit en sala de reunions-cuina del CREAF va ser l’inici”

Sandra Saura. Un vagó del TGV (Tren de Gran Velocitat) convertit en una sala de reunions-cuina del CREAF durant 6 hores, travessant la península, va ser l’inici. Al llarg de cinc dies de congrés, el CREAF va presentar 15 treballs en diverses sessions, on vam demostrar la gran feina que estem fent en l’estudi de la vegetació mediterrània en el context del canvi global.

Diversos investigadors del CREAF també van organitzar el simposi “Resilience and criticality in Mediterranean ecosystems”, que va tenir molta influència i bones crítiques i que proposava fins i tot nous conceptes en ecologia. I així, els dies de treball es van desenvolupar amb molt bon ambient i sensació d’equip, cooperació entre els membres del centre. Vam compartir dies de convivència i treball non-stop, entre carpetes, aules, cafès i somriures, tant entre nosaltres com amb gent de multitud d’àrees mediterrànies del món.

Els organitzadors del congrés van concloure amb una acte interdisciplinar, un magnífic concert de guitarra flamenca, lligant art i ciència. Al matí següent vam poder visitar zones naturals properes mentre acabàvem de passar-nos contactes i idees entre antics i nous companys. Ara comença l’inici del final: unir totes aquestes col·laboracions, projectes, etc. que ronden el cap dels investigadors i investigadores del CREAF.

“A cada despertar es repetia el mateix ritual, escollir el menú: més de 350 xerrades”

Tere RosasA cada despertar es repetia el mateix ritual, escollir el menú: més de 350 xerrades al llarg de quatre dies. Cares noves – també retrobaments – acompanyant hores per aprendre i qüestionar-se. Molt i de tot. Tot i així, era sorprenent com coincidíem a destacar quines eren les xerrades que més ens havien agradat. Què fa d’una xerrada, una bona xerrada? Preguntes al límit del coneixement, provocació, explicar una història, proximitat, poques idees explicades ordenadament, humor i sorpresa.

“Convidats, dels que hem llegit dotzenes de treballs, i als quals ara podem posar veu”

José Valentín RocesUn congrés amb més de 600 persones, moltes ja conegudes, moltes més per conèixer. I què implica això? En primer lloc, intentar ser capaços d’orientar-nos en un campus desconegut. En segon, matinar una mica i també anar a dormir tard. A més, veure conferenciants convidats, dels quals hem llegit dotzenes de treballs, i als quals ara podem posar veu. Ens permet veure diferents aproximacions als mateixos problemes, processos o fenòmens, fetes per gent veterana o què acaba de començar la tesi doctoral i per tant, estan plens d’il·lusió i energia. I de què parlem? Era un congrés sobre ecosistemes mediterranis. Per tant, de la nostra interacció amb el medi, de les pertorbacions i de com afecten els ecosistemes, i de com aquests es recuperen (o no). I de què ha passat al respecte anys enrere, què està succeint ara, i què pot succeir en el futur.

“Un sistema de muntanyes complex podria ajudar la vegetació a suportar millor el canvi climàtic”

Jordi Martínez Vilalta. Recordo una idea interessant de la xerrada de David Ackerly (Universitat de Califòrnia, EUA), que abans d’anar a Sevilla es va passar pel CREAF. Deia: donat que hi ha un vincle molt estret entre el clima i les plantes que poden sobreviure en un lloc determinat, esperem que el canvi climàtic modifiqui la distribució de la vegetació a gran escala. De fet, quan mirem la distància que hauria de recórrer una determinada espècie cap al nord per trobar, a la fi del segle actual, un clima similar al que ocupa actualment, de costum trobem distàncies de centenars o milers de quilòmetres. Fora de l’abast dels mecanismes de dispersió de la majoria d’espècies.

El que de costum no es considera, i que Ackerly ens va recordar en la seva ponència, és que aquestes distàncies podrien ser en realitat molt més curtes, particularment en regions amb orografies complexes, com és el cas de Califòrnia i Catalunya. En aquestes regions, un desplaçament de pocs quilòmetres pots ser suficient, si les plantes es mouen vessant cap amunt, cap orientacions més obagues o a zones amb més sòl, per compensar el canvi climàtic previst per a finals del segle XXI. Evidentment, això no vol dir que totes les espècies estiguin fora de perill, però sí que aporta una major complexitat al problema i una certa esperança.

“El valor afegit d’un congrés internacional: veus el teu propi ambient i treball d’una altra manera”

Elisabeth M. R. RobertExcursió del congrés. Conduïm a través del matoll del Parc Nacional de Doñana. “Quina planta és aquesta?” Pregunta un investigador sud-africà que assenyala un matoll de romaní. Un romaní. Per a nosaltres és tan comú que sovint ens passa desapercebut. Estava en plena floració i ben bonic. Aquest és el valor afegit d’un congrés internacional: amb l’ajuda dels teus col·legues veus el teu propi ambient i el teu propi treball d’una altra manera, i te’ls tornes a qüestionar. L’intercanvi de presentacions científiques i discussions enriqueixen la teva investigació i maneres de pensar.

“Tot i que sabem moltes coses, ens queden moltes altres per entendre”

Enric Batllori. El congrés XIV MEDECOS & XIII AEET per a mi ha posat de manifest (un cop més) que, encara que sabem moltes coses, ens queden moltes altres per entendre. Entre d’altres, les característiques bàsiques de les espècies, com són el nínxol ecològic, els trets funcionals i la relació entre ells. També la influència de processos clau com les pertorbacions en la diversitat, estructura i dinàmica dels ecosistemes a escala local i regional. Anticipar la resposta dels ecosistemes al canvi global passa per entendre com les fluctuacions ambientals modulen les característiques de les espècies i els processos ecològics a nivell poblacional i d’ecosistema, i integrar la disparitat d’escales espacials (per exemple, micro i macro) i temporals (per exemple, esdeveniments puntuals i tendències) que determinen aquests factors.

Articles relacionats

Les tres espècies de flora recuperada son (d'esquerra a dreta) el jonc florit (Butomus umbellatus), el capell d'aigua (Hydrocotyle vulgaris) i la Sarcoconia Alpini. Font: Ramon Fortià / Ramon Fortià / José Quiles.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La recerca catalana posa fil a l’agulla per recuperar la flora amenaçada

Un equip liderat per la investigadora del CREAF i professora de la UAB, Sandra Saura Mas, ha apostat per la recuperació de tres espècies de flora amb molta davallada a Catalunya amb finançament del Departament d’Acció Climàtica. Són el jonc florit, el capell d’aigua i la Sarcornia alpini.

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia