La primera avaluació dels fluxos de CO2 d’un sistema de farratger de gestió intensiva als Pirineus demostra que l’assimilació neta de CO2 és molt més alta en cultius mixtes que en els monocultius.
Durant 7 anys un equip de recerca ha estat fent proves en un sistema farratger al Solsonès, mesclant cultius i buscant una combinació perfecte: bona producció i més capacitat d’absorbir CO2 de l’atmosfera. Sostenibilitat alimentària i ambiental, el futur de l’agricultura. Els resultats han estat clars: els cultius mixtes de cereals i lleguminoses incrementen tant la productivitat com l’assimilació neta de CO2, si es compara amb monocultius de cereal. Concretament, les mescles de cereals i lleguminoses van ser més constants en termes de productivitat i captació de CO2; mentre que els monocultius de cereals van mostrar una major variabilitat; amb una captació de CO2 sempre més baixa que les mescles de cereals i lleguminoses. Aquest és el principal resultat d’una recerca publicada recentment a Field Crops Research duta a terme per part d’un equip investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL), el CREAF i l’ETH de Zuric.
Conèixer quin és paper de les espècies i les combinacions d’espècies de cultius farratgers sobre el balanç de CO2 és essencial per desenvolupar estratègies de gestió del territori que puguin mitigar el canvi climàtic a la vegada que s’optimitza la productivitat.
ÁNGELA RIBAS, investigadora del CREAF i professora de la UAB.
L’article recull set anys de dades de fluxos de CO2 d’un sistema farratger de gestió intensiva al Solsonès, on es combina cultiu de farratges i cereal amb pasturatge directe de bestiar de carn després de la collita (període de guaret). L’estudi va ser possible gràcies a les infraestructures de mesura a llarg termini ECOFUN-FLUXPYR del CTFC. Durant totes les estacions de cultiu el camp va actuar com un embornal net de CO2, amb fluctuacions segons les condicions ambientals, el creixement del farratge i la gestió duta a terme.
Més captació de CO2 durant el creixement i el guaret
En el període de creixement, les mescles de cereals i lleguminoses van mostrar una captació neta de CO2 més alta que el monocultiu. La barreja entre civada i veça va ser la de més alta captació neta entre les mescles. El monocultiu de cereal que va mostrar una captació més alta va ser el triticale (híbrid entre blat i sègol). En el període de guaret, el rebrot espontani de les espècies sembrades va ser més marcat per a les mescles de cereals i lleguminoses que per als monocultius de cereals. Això va provocar una captació neta de CO2 després de la collita, especialment forta en la barreja de triticale, civada i veça, i la barreja de civada i veça. Per contra, els monocultius de cereals generalment no van mostrar aquest rebrot durant el període de guaret i la capacitat de captació de CO2 bruta i neta del sistema va disminuir dràsticament.
Els sistemes farratgers, inclosos els cultius de farratge anuals i perennes, juntament amb les pastures intensives i extensives, són el principal ús del sòl a nivell global, cobrint aproximadament el 30% de la superfície terrestre, i representant el 80% de les terres agrícoles.
Més informació:
Mercedes Ibañez, Núria Altimir, Àngela Ribas, Werner Eugster, M.-Teresa Sebastià, Cereal-legume mixtures increase net CO2 uptake in a forage crop system in the Eastern Pyrenees, Field Crops Research, Volume 272, 2021, 108262, ISSN 0378-4290, https://doi.org/10.1016/j.fcr.2021.108262 .
