Any de treva pels boscos de Catalunya

A les portes de la primavera, els experts i expertes del CREAF informen que els boscos de Catalunya aquest any podran recuperar-se de les sequeres acumulades d’altres temporades, així com dels efectes devastadors de la processionària. No és el cas del sotabosc: la papallona del boix segueix l’expansió deixant al seu pas només una rebrotada del 20%.

Crèdit: Lluís Comas/CREAF.
Crèdit: Lluís Comas.
“Ens estem trobant que, fins i tot, s’estan refent les rouredes i els alzinars que van patir la sequera extrema del 2016 en 11.000 ha i la del 2012 en 18.000 ha, gràcies a que són arbres que rebroten.”

“Durant la setmana de Sant Joan del 2019 hi va haver una onada de calor sobtada que semblava que perjudicaria els boscos, però les tempestes de l’agosts els van salvar i ara l’escenari és bastant positiu“, explica l’ecòleg del CREAF Jordi Vayreda“Ens estem trobant que, fins i tot, s’estan refent les rouredes i els alzinars que van patir la sequera extrema del 2016 en una extensió de 11.000 hectàrees i la del 2012 en 18.000 hectàrees, gràcies a que són arbres que rebroten”. Aquest fet, indica l’expert, demostra que la resiliència dels boscos segueix sent forta, malgrat els episodis climàtics extrems que comporta el canvi climàtic: “dues o tres pluges a l’estiu poden salvar tota una temporada”.

La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal recull les afectacions per processionària als pins de tot el país, que també tenen un any de treva després de quatre temporades d’efectes recurrents molt intensos. “Si bé ja comptem amb gairebé 1300 usuaris i usuàries registrats, les observacions que ens envien de processionària han disminuït bastant i això és perquè, probablement, els seus enemics naturals han estabilitzat la plaga” informa l’Anabel Sánchez, coordinadora de la iniciativa i investigadora del CREAFUn resultat que calia esperar, segons explica, “ja que es tracta d’una espècie d’arna autòctona que s’equilibra dins l’ecosistema de manera natural. Les defoliacions massives i recurrents dels últims quatre anys eren inusuals i caldrà estudiar-ne els motius amb deteniment”.

Mapa de les afectacions per processionària en cada comarca catalana durant les campanyes de 2018-19 i 2019-20. Crèdit: Alerta Forestal/CREAF.
Mapa de les afectacions per processionària en cada comarca catalana durant les campanyes de 2018-19 i 2019-20, on s’observa clarament la disminució de les observacions i, per tant, de la plaga. Crèdit: Alerta Forestal/CREAF.

La papallona del boix continua el seu atac  

Si bé els boscos del territori estan en un bon estat, no passa el mateix amb les boixedes. La Cydalima perspectalisconeguda com papallona del boix perquè en la seva fase d’eruga s’alimenta massivament d’aquest arbust, continua sent una plaga preocupant.

"Només el 20% dels boixos estan rebrotant i tots ells ja estant sent atacats per erugues... No som optimistes amb el futur d’aquesta espècie d’arbust.”

“A simple vista, sembla que aquest any 2020 hi ha menys arnes de Cydalima: hem passat de 5.700 captures per trampa al 2018, any del pic d’infecció, a només 1.000 captures al 2019. En canvi, si indaguem una mica més identifiquem la problemàtica: només el 20% dels boixos estan rebrotant i tots ells ja estan sent atacats per erugues… No som optimistes amb el futur d’aquesta espècie d’arbust” alerta en Jordi Riera, director de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, a Osona.

Eruga de la Cydalima perspectalis alimentant-se d'un boix. Crèdit: Emili Bassols.
Eruga de la Cydalima perspectalis alimentant-se d’un boix. Crèdit: Emili Bassols.

Les plagues forestals segueixen totes un cicle similar al de la Cydalima: un primer any en què els arbres o arbustos no es veuen massa afectats―l’espècie d’insecte arriba al bosc i s’ha d’adaptar―, seguit d’un segon any d’esclat en què l’insecte invasor (o no) té tot l’aliment disponible que desitgi i devasta grans extensions. El tercer any del cicle correspon a una davallada de la plaga, ja que no queda tant aliment i els enemics naturals actuen controlant les poblacions. “Pel que fa a la papallona del boix, a la Garrotxa aquest 2020 és clarament un any de post-invasió, ja que el número de papallones ha disminuït perquè no queden gairebé boixos per menjar”, explica l’Emili Bassols, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. També en aquest cas les complicacions venen ara, quan els pocs boixos que aconsegueixen rebrotar tornen a ser infectats i els esforços per recuperar-se poden no ser suficients.

“La plaga va començar a afectar greument La Garrotxa i Osona i ara ja comencen a veure’s efectes importants al Ripollès, al Lluçanès i al Berguedà."

Cal recordar que la plaga de la papallona del boix encara està activa i s’està expandint, ja que al 2017 va començar a afectar greument a La Garrotxa, al 2018 i 2019 a Osona i ara ja comencen a veure’s efectes importants al Ripollès, al Lluçanès i a les portes del Berguedà. “Ens hem d’imaginar que la Cydalima és com una taca d’oli, que comença en una part del territori i es va escampant”, conclou Bassols.

 

Articles relacionats

Bresca d'abelles amb mel. Imatge: Pixabay
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera perjudica la producció de mel 

L’expressió catalana “això és mel” indica que alguna cosa és ben bona. Malauradament la seva producció i qualitat cau en picat. Una de les causes seria la sequera, però com és això?

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Coneixement
Pau Guzmán

Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia