Descobreixen formes noves de vida parasitària als llacs del Pirineu

L’estudi constata que la diversitat genètica d’alguns grups de fongs aquàtics és més gran que en el Mar Mediterrani. Les formes de vida trobades podrien ser font de substàncies amb potencial biotecnològic.

Los investigadores recogieron muestras de más de 220 lagos de montaña
Els investigadors van recollir mosters de més de 220 llacs de muntanya. (CC0)

Un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert a la superfície de llacs d’alta muntanya dels Pirineus una gran riquesa de microorganismes carronyers i paràsits desconeguts fins ara. En el treball s’ha constatat una gran diversitat genètica d’organismes unicel·lulars, que es manté gràcies a l’alt grau d’interacció entre ells per depredació i parasitisme.

El treball, que es publica a Scientific Reports, és el més extens d’aquest tipus fet fins ara. Els investigadors van recollir mostres de més de 220 llacs de muntanya d’aigües amb aliment escàs, temperatura baixa i radiació ultraviolada alta.

“Els resultats d’aquesta investigació permeten una millor comprensió del funcionament de les xarxes tròfiques en sistemes aquàtics que s’encarreguen de realitzar tasques de gran transcendència com la depuració natural de les aigües”, afirma l’investigador del CSIC al CREAF, Jordi Catalan.

La metodologia emprada combina eines d’última generació en seqüenciació i computació, utilitzada per ecòlegs microbians, i treball de camp dut a terme per ecòlegs i limnòlegs tradicionals.

Els investigadors van recol·lectar totes les formes de vida menors de 50 micres i van extreure el seu material genètic i, mitjançant seqüenciació massiva, van obtenir el RNA ribosòmic 16S i 18S. Van analitzar la informació de les milions de seqüències obtingudes i la van contrastar amb les dades dels bancs genètics del GenBank i la base de dades de la Mediterrània. “D’aquesta manera vam establir el grau de parentiu amb tot el conegut fins a la data”, explica l’investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Emilio Casamayor.

En comparar les aigües del Pirineu amb altres masses d’aigua més extenses, com el Mar Mediterrani, els científics van constatar que la diversitat genètica de fongs i certs tipus d’algues és molt més gran en els llacs pirinencs d’alta muntanya.

“L’estudi posa en valor la riquesa genètica del món microbià com un bé que ha de ser preservat en la gestió i comprensió dels ecosistemes, tot i que els microbis ens resultin invisibles”, sosté Casamayor. A més, l’investigador destaca la possible aplicació d’aquests nous microorganismes per a la fabricació de biosubstàncies amb potencial biotecnològic, de les quals poder obtenir compostos com antibiòtics.

 

ARTICLE CIENTÍFIC DE REFERÈNCIA

Ortiz-Álvarez R., Triadó-Margarit X., Camarero L., Casamayor E.O., Catalan J. (2018). High planktonic diversity in mountain lakes contains similar contributions of autotrophic, heterotrophic and parasitic eukaryotic life forms. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-018-22835-3

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia