Descobreixen formes noves de vida parasitària als llacs del Pirineu

L’estudi constata que la diversitat genètica d’alguns grups de fongs aquàtics és més gran que en el Mar Mediterrani. Les formes de vida trobades podrien ser font de substàncies amb potencial biotecnològic.

Los investigadores recogieron muestras de más de 220 lagos de montaña
Els investigadors van recollir mosters de més de 220 llacs de muntanya. (CC0)

Un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert a la superfície de llacs d’alta muntanya dels Pirineus una gran riquesa de microorganismes carronyers i paràsits desconeguts fins ara. En el treball s’ha constatat una gran diversitat genètica d’organismes unicel·lulars, que es manté gràcies a l’alt grau d’interacció entre ells per depredació i parasitisme.

El treball, que es publica a Scientific Reports, és el més extens d’aquest tipus fet fins ara. Els investigadors van recollir mostres de més de 220 llacs de muntanya d’aigües amb aliment escàs, temperatura baixa i radiació ultraviolada alta.

“Els resultats d’aquesta investigació permeten una millor comprensió del funcionament de les xarxes tròfiques en sistemes aquàtics que s’encarreguen de realitzar tasques de gran transcendència com la depuració natural de les aigües”, afirma l’investigador del CSIC al CREAF, Jordi Catalan.

La metodologia emprada combina eines d’última generació en seqüenciació i computació, utilitzada per ecòlegs microbians, i treball de camp dut a terme per ecòlegs i limnòlegs tradicionals.

Els investigadors van recol·lectar totes les formes de vida menors de 50 micres i van extreure el seu material genètic i, mitjançant seqüenciació massiva, van obtenir el RNA ribosòmic 16S i 18S. Van analitzar la informació de les milions de seqüències obtingudes i la van contrastar amb les dades dels bancs genètics del GenBank i la base de dades de la Mediterrània. “D’aquesta manera vam establir el grau de parentiu amb tot el conegut fins a la data”, explica l’investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Emilio Casamayor.

En comparar les aigües del Pirineu amb altres masses d’aigua més extenses, com el Mar Mediterrani, els científics van constatar que la diversitat genètica de fongs i certs tipus d’algues és molt més gran en els llacs pirinencs d’alta muntanya.

“L’estudi posa en valor la riquesa genètica del món microbià com un bé que ha de ser preservat en la gestió i comprensió dels ecosistemes, tot i que els microbis ens resultin invisibles”, sosté Casamayor. A més, l’investigador destaca la possible aplicació d’aquests nous microorganismes per a la fabricació de biosubstàncies amb potencial biotecnològic, de les quals poder obtenir compostos com antibiòtics.

 

ARTICLE CIENTÍFIC DE REFERÈNCIA

Ortiz-Álvarez R., Triadó-Margarit X., Camarero L., Casamayor E.O., Catalan J. (2018). High planktonic diversity in mountain lakes contains similar contributions of autotrophic, heterotrophic and parasitic eukaryotic life forms. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-018-22835-3

Articles relacionats

Notícies
Alba Gimbert

Nou cicle de seminaris #cafèPrismàtic sobre biodiversitat i gestió

La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Deptartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que coordina el CREAF, presenta tot el programa de seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Arnaud Mesureur a Unsplash.
Notícies
Anna Ramon

Les onades de calor apaguen el batec dels arbres centreeuropeus

Tanca els ulls i pensa en l’ésser viu més sòlid que coneixes. Has pensat en un arbre? Sòlid, immòbil i impassible al pas del temps. Res més lluny de la realitat i és que els troncs dels arbres bateguen, es contrauen de dia quan es buiden d’aigua i es dilaten de nit al reomplir-se per les arrels.

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia