Descobreixen formes noves de vida parasitària als llacs del Pirineu

L’estudi constata que la diversitat genètica d’alguns grups de fongs aquàtics és més gran que en el Mar Mediterrani. Les formes de vida trobades podrien ser font de substàncies amb potencial biotecnològic.

Los investigadores recogieron muestras de más de 220 lagos de montaña
Els investigadors van recollir mosters de més de 220 llacs de muntanya. (CC0)

Un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert a la superfície de llacs d’alta muntanya dels Pirineus una gran riquesa de microorganismes carronyers i paràsits desconeguts fins ara. En el treball s’ha constatat una gran diversitat genètica d’organismes unicel·lulars, que es manté gràcies a l’alt grau d’interacció entre ells per depredació i parasitisme.

El treball, que es publica a Scientific Reports, és el més extens d’aquest tipus fet fins ara. Els investigadors van recollir mostres de més de 220 llacs de muntanya d’aigües amb aliment escàs, temperatura baixa i radiació ultraviolada alta.

“Els resultats d’aquesta investigació permeten una millor comprensió del funcionament de les xarxes tròfiques en sistemes aquàtics que s’encarreguen de realitzar tasques de gran transcendència com la depuració natural de les aigües”, afirma l’investigador del CSIC al CREAF, Jordi Catalan.

La metodologia emprada combina eines d’última generació en seqüenciació i computació, utilitzada per ecòlegs microbians, i treball de camp dut a terme per ecòlegs i limnòlegs tradicionals.

Els investigadors van recol·lectar totes les formes de vida menors de 50 micres i van extreure el seu material genètic i, mitjançant seqüenciació massiva, van obtenir el RNA ribosòmic 16S i 18S. Van analitzar la informació de les milions de seqüències obtingudes i la van contrastar amb les dades dels bancs genètics del GenBank i la base de dades de la Mediterrània. “D’aquesta manera vam establir el grau de parentiu amb tot el conegut fins a la data”, explica l’investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Emilio Casamayor.

En comparar les aigües del Pirineu amb altres masses d’aigua més extenses, com el Mar Mediterrani, els científics van constatar que la diversitat genètica de fongs i certs tipus d’algues és molt més gran en els llacs pirinencs d’alta muntanya.

“L’estudi posa en valor la riquesa genètica del món microbià com un bé que ha de ser preservat en la gestió i comprensió dels ecosistemes, tot i que els microbis ens resultin invisibles”, sosté Casamayor. A més, l’investigador destaca la possible aplicació d’aquests nous microorganismes per a la fabricació de biosubstàncies amb potencial biotecnològic, de les quals poder obtenir compostos com antibiòtics.

 

ARTICLE CIENTÍFIC DE REFERÈNCIA

Ortiz-Álvarez R., Triadó-Margarit X., Camarero L., Casamayor E.O., Catalan J. (2018). High planktonic diversity in mountain lakes contains similar contributions of autotrophic, heterotrophic and parasitic eukaryotic life forms. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-018-22835-3

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’esportista Kilian Jornet entrevista l’Eduard Pla i la Mariona Ferrandiz per parlar sobre biodiversitat 

Sota el nom de ‘Perdem biodiversitat. Actuem!’ Kilian Jornet ha fet quatre entrevistes a diferents científics i científiques, entre els qual es troben el nostre investigador Eduard Pla, que ha explicat el papers dels boscos mediterranis i dels incendis, i la nostra investigadora i professora de la UAB Mariona Ferrandiz, que ha parlat sobre diversitat biològica.

Autoria: Kalen Emsley. Fuente: unsplash.
Notícies
Anna Ramon

El CREAF assisteix a la Conferència de la Biodiversitat a Montreal, la COP15 

Ho farà gràcies a una delegació del CREAF formada per Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, i els investigadors del CREAF Sergi Herrando i Daniel Villero, tots ells seran a Canadà del 9 al 16 de desembre.

Grupo de participantes del encuentro del IPBES 'Marco de los Futuros de la Naturaleza', Sudáfrica. Autoría: IPBES
Notícies
Angela Justamante

El CREAF participa en una trobada de l’IPBES per debatre els escenaris futurs de la natura

El investigador del CREAF, Lluís Brotons ha participado en un encuentro organizado por la Plataforma Intergubernamental de Biodiversidad y Servicios Ecosistémicos (IPBES) en Sudáfrica. La jornada se centró en debatir cómo proyectar, evaluar y proteger el futuro de la naturaleza en relación a tres ejes: la naturaleza como cultura, como servicio para la sociedad y como un valor en sí misma.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia