Detectada una nova espècie invasora de mosquit gràcies a Mosquito Alert

Aedes japonicus és un mosquit provinent d’Àsia amb potencial per transmetre malalties com el virus del Nil Occidental. S’ha detectat recentment a Astúries gràcies a unes fotografies enviades per un usuari de Mosquito Alert a principis de juny.

Aedes-japonicus
Aedes japonicus. Foto: ECDC

Un cop més la ciència ciutadana es revela com una eina útil i necessària per fer front als nous reptes que ciència i societat afronten conjuntament. La plataforma de participació ciutadana Mosquito Alert ha estat l’encarregada de detectar per primera vegada a la península Ibèrica la presència del mosquit asiàtic Aedes japonicus. És el tercer mosquit invasor del gènere Aedes —després del mosquit tigre, Aedes albopictus, i del mosquit de la febre groga, Aedes aegypti— que es detecta aquí. Aquest nouvingut, s’ha trobat concretament en una àrea relativament àmplia d’Astúries, gràcies a les fotografies que un usuari va enviar a Mosquito Alert i les posteriors verificacions sobre el terreny que l’equip entomològic del projecte va fer durant el juliol.

Tot i que la invasió de moment és reduïda i molt localitzada preocupa, ja que aquest mosquit, com els seus parents, té la capacitat de transmetre malalties com el virus del Nil Occidental, el dengue o Chikungunya. Tanmateix, les autoritats expliquen que en aquest moment el risc que aquest mosquit pugui transmetre malalties aquí és molt baix. L’Aedes japonicus es diferencia del mosquit tigre perquè és de color marronós, lleugerament més gros i les ratlles del tòrax són daurades, i no blanques. A més, és menys urbà i menys agressiu i resisteix millor els climes freds.

Aedes-japonicus1
Fotos d’un exemplar d’Aedes japonicus capturat al lloc de la inspecció. Foto: Roger Eritja

Podeu llegir tota la informació en aquesta entrada del blog de Mosquito Alert.

Articles relacionats

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Voluntariat del projecte de ciència ciutadana Observatori metropolità de papallones mBMS en un curs de formació sobre papallones. Foto: Pau Guzmán.
Notícies
Pau Guzmán

Aquesta tardor la ciència ciutadana del CREAF surt a escena. Vens a l’espectacle?

El CREAF surt a escena aquest octubre i participarà en les primeres Jornades de Ciència Ciutadana a Sabadell amb diferents sessions. Però l’espectacle no acaba aquí: de mitjans d’octubre a mitjans de novembre és el Mes de la Ciència Ciutadana i està farcit d’activitats. No et perdis res!

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia