Es detecten 2.561 gens que confereixen resistència col·lectiva a alguns dels antibiòtics més utilitzats

El risc sanitari global que suposen els gens resistents a antibiòtics (GRA) és un desafiament per al sistema sanitari i, alhora, una alerta per a les persones. L’amenaça és que el cos humà no processa correctament la informació dels tractaments clínics administrats contra els patògens. Aquesta és una realitat a l’alça, que fa cada cop més complex el tractament de malalties humanes, si bé també té efecte en animals. El recent estudi Assessment of global health risk of antibiotic resistance genes, publicat a Nature Communications, detecta 2.561 gens que confereixen col·lectivament resistència a 24 tipus d’antibiòtics (en funció de la Base de Dades Integral de Recerca d’Antibiòtics) i arriba a una conclusió que cal tenir en compte: el 23,78% d’aquests gens suposa un risc per a la salut humana perquè confereix resistència a múltiples fàrmacs i, com a conseqüència, sofistica cada cop més els tractaments clínics. Aquest 23,78% és el batejat com a grup de gens de risc, per la seva resistència.

Gairebé la meitat dels 2.561 gens resistents a antibiòtics identificats tenen presència simultàniament a diversos hàbitats, sobretot els que confereixen resistència a alguns dels antibiòtics utilitzats més àmpliament avui dia.

Una dada representativa és que gairebé la meitat dels 2.561 GRA identificats tenen presència simultàniament a diversos hàbitats, sobretot els gens que confereixen resistència a alguns dels antibiòtics utilitzats més àmpliament avui dia. Ara bé, la distribució global dels gens resistents a antibiòtics, basada principalment en el nombre i l’abundància, és rellevant però insuficient per avaluar el risc sanitari que suposen.

Un dels objectius de la investigació és quantificar i estandarditzar les amenaces de la resistència als antibiòtics a tot el món, amb l’objectiu de millorar la presa de decisions vinculades amb les polítiques sanitàries públiques El grup d’especialistes assegura que vigilar el risc que suposen els gens resistents a antibiòtics hauria de ser una prioritat de cooperació mundial.

El 23,78% dels gens resistents a antibiòtics confereixen resistència a múltiples fàrmacs i, com a conseqüència, sofistiquen cada cop més els tractaments clínics.

L’estudi ha estat impulsat per un equip internacional on s’inclou l’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas i està liderat per l’investigador Haifeng Qian de la Zhejiang University of Technology (Xina). “La resistència als antibiòtics és una evidència més del dràstic canvi que està experimentant la microbiota humana a tot el món”, afirma Josep Peñuelas, qui ha explorat el concepte ‘One health’ a la seva recerca científica, entre molts altres. El treball publicat a Nature Communications ha tingut en compte l’accessibilitat dels GRA en humans i animals, la seva mobilitat, la patogenicitat que produeixen i la disponibilitat clínica per testejar les proves, en una anàlisi metagenòmica de 4.572 mostres procedents de 6 hàbitats diferents.

Imatge: domini públic.

Com es dissemina un gen resistent

L'activitat humana és la disseminadora principal dels gens resistents a antibiòtics, a causa de l'ús intensiu d'aquest medicament per combatre infeccions bacterianes. Ara bé, avui la resistència en si mateixa no la provoquen els humans, ja que aquests gens existien abans de l'era dels antibiòtics i s'havien detectat en excrements humans del Paleolític i al permagel.

Els resultats obtinguts impliquen que l’activitat humana és la disseminadora principal dels gens resistents a antibiòtics, a causa de l’ús freqüent i intensiu d’aquest tipus de medicament per combatre infeccions bacterianes, tant en medicina com en ramaderia. Ara bé, la resistència en si mateixa no la provoca l’activitat humana actual, ja que els GRA existien abans de l’era dels antibiòtics i ja s’havien detectat en excrements humans del Paleolític i al permagel. El gran augment actual de GRA s’atribueix a la seva transmissió mitjançant virus (transducció), ADN lliure (transformació), connexions entre bacteris (conjugació) i plasmidis (molècules d’ADN que es repliquen de manera autònoma).

Per conèixer de quina manera incideix avui l’activitat humana en la resistència als antibiòtics, l’estudi ha examinat a escala global l’abundància i la composició de GRA a diversos hàbitats. Entre tots els gens identificats, els que s’han trobat en major quantitat són d’origen humà i, en especial, els del sistema digestiu i la pell de les persones. Aquests gens es troben a l’organisme humà, en gran part ubicats a la nostra microbiota sana. Aquesta presència no produeix inconvenients de salut a les persones sanes i, tanmateix, es converteix en un senyal d’alarma quan la persona es posa malalta.

Les mostres de material genètic analitzades a la investigació procedeixen d’hàbitats diversos (humà, animal, aire, aquàtic i terrestre, entre d’altres) inclosos els naturals, els propis d’enginyeria (hàbitats que gestionen aigües que han estat en contacte amb humans, com ara depuradores aigua) i els clínics. També s’inclouen a l’estudi subhàbitats com ara edificis i metres suburbans, entre d’altres infraestructures.

Un mapa global de l’hàbitat marí

Gràcies a l’aprenentatge automàtic (machine learning) s’ha examinat la presència d’aquests gens als oceans de tot el món. Amb aquesta nova tècnica s’ha realitzat un mapa global sobre els riscos que suposa per a la salut humana la presència de gens resistents a antibiòtics als oceans de tot el món, amb una precisió estimada superior al 75%. L’estudi no determina la procedència d’aquests gens presents a les aigües marines, si bé suposa un reflex de l’activitat humana i animal a la terra. Per això, es pot dir que els oceans es converteixen en sentinelles de l’activitat terrestre vinculada a gens resistents a antibiòtics.

Les zones marines properes al Brasil ia l’Àfrica registren més risc de gens resistents a antibiòtics, mentre que les amenaces d’aquests gens al Pacífic i l’Atlàntic són més grans que a la resta d’oceans. Imatge de l’article.

La cartografia mostra que les zones marines properes al Brasil i a l’Àfrica registren més risc de gens resistents a antibiòtics. I la comparació entre oceans indica que les amenaces de resistència als antibiòtics al Pacífic i l’Atlàntic són més grans que a la resta.

Malgrat tot, no s’ha pogut replicar aquest mapa per als hàbitats terrestres, a causa de la distribució desigual de les mostres i la manca de metadades sobre les propietats originals del sòl. Ara bé, sí que s’han avaluat mostres de sòl i sòl profund amb els quals els humans hem estat en contacte, i s’ha detectat transferència horitzontal de gens resistents a antibiòtics entre persones, animals i aigua dolça. L’article demostra la transferència horitzontal dels gens resistents a antibiòtics a través de bacteris i ADN entre humans, bestiar, aigua dolça i terres amb les que estan en contacte. Aquest viatge d’anada i tornada de gens resistents a antibiòtics entre terra, aigua, animals i persones de tot el món ja existia, malgrat que s’està intensificant.

Referència:

Assessment of global health risk of antibiotic resistance genes. Zhenyan Zhang, Qi Zhang, Tingzhang Wang, Nuohan Xu, Tao Lu, Wenjie Hong, Josep Penuelas, Michael Gillings, Meixia Wang, Wenwen Gao & Haifeng Qian (corresponding author). Nature Communications, 2022.

doi: https://doi.org/10.1038/s41467-022-29283-8

Articles relacionats

Notícies
Anna Ramon

La manca de pluges fa avançar la primavera a l’hemisferi nord

La ciència ja ha demostrat que el canvi climàtic està avançant la primavera fenològica. Fins ara, els hiverns suaus provocats per l’escalfament global se’n consideraven la causa principal. Tot i això, un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change afegeix que la manca de pluja també provoca que les plantes brotin abans d’hora a l’hemisferi nord. En aquesta zona del planeta, les pluges han disminuït la seva freqüència els darrers trenta anys i ara es demostra que això afecta també el calendari natural de les plantes.

Zona en restauració. Foto: Unsplash CCBY
Notícies
CREAF

Els resultats essencials de la COP26

Traducció al cataà de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia