Un equip de recerca del CREAF amb Joan Masó, Ivette Serral, Cristina Domingo i Alaitz Zabala, han creat un gràfic on consultar els vincles i les mancances entre les Variables Essencials, els indicadors que proporcionen les xarxes d’observació de la Terra i els indicadors dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Quin és l’estat de salut de la Terra? Com podem mesurar-ho d’una forma ràpida, i amb un cost raonable? Per una banda, els experts fa anys que han comprovat que l’observació de la Terra (amb satèl·lits, drons o altres naus que puguin transportar sensors), és l’opció més factible. D’altra banda, també estan d’acord en que cal consensuar quines són les variables que mesurem, les més essencials i les que ens donen una informació més valuosa. No podem pretendre mesurar-ho tot. Si mirem la ferritina en sang per comprovar una anèmia, què hem de mesurar per saber, per exemple, si estem perdent biodiversitat?
No podem pretendre mesurar-ho tot. Si mirem la ferritina en sang per comprovar una anèmia, què hem de mesurar per saber, per exemple, si estem perdent biodiversitat?
Algunes d’aquestes variables ja existeixen, i s’han batejat amb el nom de Variables Essencials. Consensuar-les no és una tasca fàcil. Entre d’altres característiques , s’han de poder mesurar al llarg del temps, de forma estable i d’una forma efectiva. Per això, cada variable ha de complir uns requisits de rellevància (la variable ha de ser efectiva per abordar el tema), de viabilitat (s’ha de poder observar o deduir la variable a escala global d’una forma tècnicament factible i comprovada científicament) i de rendibilitat (aquestes dades s’han de poder generar, desar i compartir confiant en sistemes d’observació de la terra i en el conjunt de dades històriques).
A dia d’avui trobem Variables Essencials en àmbits com el clima, la meteorologia, la biodiversitat o els oceans, per posar alguns exemples, però no s’han desenvolupat en tot el conjunt dels ODS. S’ha comprovat que aquest sistema és molt útil i que té un impacte que va molt més enllà de la ciència, per exemple en la presa de decisions i en l’àmbit polític. Per què, doncs, encara no existeixen Variables Essencials per mesurar l’avenç cap als ODS?
El CREAF, a través de l’ investigador Joan Masó i del seu equip, gràcies a projectes com ENEON o GEOEssential, estan treballant per solucionar-ho des de fa uns quants anys. Ara acaben de publicar el primer article d’una col·lecció especial sobre Variables Essencials que ha impulsat el mateix investigador amb altres companys i que publicarà la revista International Journal of Digital Earth. Aquest primer article pretén posar les bases per a que l’observació de la Terra i les Variables Essencials es puguin utilitzar també en el seguiment dels ODS.
Aquest primer article pretén posar les bases per a que l’observació de la Terra i les Variables Essencials es puguin utilitzar també en el seguiment dels ODS.
Les conclusions de l’article ens diuen que en alguns casos les Variables Essencials que s’estan seguint ara mateix no concorden directament amb els indicadors dels ODS. Això es deu, d’una banda, a que alguns ODS estan orientats a aspectes socials o econòmics, i que els científics socials no han adoptat encara el marc d’aquestes variables. D’altra banda, tot i que existeixen Variables Essencials útils per controlar l’evolució d’alguns temes concrets del ODS, de moment encara no es tenen en compte en el marc d’indicadors dels ODS. Segons els autors, les Nacions Unides i GEO haurien de col·laborar per crear nous indicadors basats en les Variables Essencials existents. En aquest context, GEO hauria de defensar una adopció més àmplia de les Variables Essencials, i coordinar iniciatives més ambicioses, com per exemple, Variables Essencials d’Agricultura, útils per avaluar millor els indicadors SDG 2 i SDG 15.
Per fer-ho possible, els autors han creat un gràfic interactiu on es pot veure la concordança entre els indicadors que plantegen els ODS i les Variables Essencials actuals, en el mapa també es veuen les xarxes d’Observació de la Terra i els indicadors que recullen. El gràfic és una eina web que pot ser molt útil per trobar les xarxes d’Observació de la Terra més rellevants, principalment a Europa, que poden proporcionar els coneixements per avaluar els progressos cap als ODS. Una eina que també es pot exportar a altres formats i que mantindrà l’Observatori de les Xarxes Europees d’Observació de la Terra (ENEON).
O consulta’l aquí directament:
D’altra banda, els autors han aplicat el model DPSIR als indicadors dels ODS, un model desenvolupat per l’Agència Europea del Medi Ambient que pretén descriure les interaccions entre l’activitat humana i el medi ambient i les seves conseqüències socio-econòmiques. Això ha permès classificar per primera vegada els indicadors del ODS en aquells que són factors de canvi, pressions, estat, impacte o resposta.
