Search

Ciència i art, sincronitzades al ritme del bosc

La paraula "urgent" esperant a ser trobada durant una activitat de la deriva del projecte Temps al bosc. Font: Diego de la Vega.
La paraula "urgent" esperant a ser trobada durant una activitat de la deriva del projecte Temps al bosc. Font: Diego de la Vega.

Els rellotges de l’estació biològica de Can Balasc es van desaccelerar a les 11 h del matí del passat 25 de novembre. A aquesta hora, un grup multidisciplinari es congregava en aquest privilegiat espai forestal emplaçat en ple Parc de Collserola per reflexionar sobre el temps. Diverses persones del món de la ciència, l’art, el disseny, la filosofia, la poesia i la història, entre altres, ens aturàvem a qüestionar-nos el ritme accelerat de la vida i contraposar-lo amb l’experiència extensa i cíclica de la natura.

Aquesta jornada va estar dirigida per Gemma París i Rosa Llop, les noves artistes residents d’Ecotons, un grup d’art i ecologia del CREAF i La Escocesa. El seu projecte “Temps al Bosc. Atles biodivers d’instants possibles” s’inicia amb aquesta primera deriva, una experiència que proposa sortir-se del camí tradicional i pautat per descobrir altres maneres de documentar i entendre el pas del temps.

Imagen2
Imagen3

“Amb aquest projecte volem establir una col·laboració transdisciplinar entre artistes i científiques del CREAF, amb la condició d'especular juntes maneres de conceptualitzar el temps, prenent com a punt de partida la biodiversitat del bosc i la seva mirada del temps com una cosa provisional, extensa i cíclica que admet tota possibilitat."

Un viatge pel temps en 4 estacions i 5 sentits

La deriva va començar amb la presentació dels i les assistents i un esmorzar inesperat al pati de Can Balasc.. “Avui havia de ploure”, va indicar la Rosa, però el temps va aguantar. De fet, feia un sol radiant i una temperatura estranyament agradable per aquella època de l’any.

"El temps ni es veu ni se sent. I encara menys es toca, ni ningú l’ha assaborit ni inhalat mai."

Amb la lectura d’aquest poema del filòsof i crític d’art Daniel Soutif, vam començar la primera activitat dedicada a la sensibilització. En silenci i asseguts sobre la gespa rebatem les afirmacions de Soutif: observem, escoltem i toquem el nostre entorn sentint el temps que pasa. Aquest es va fer tangible, per exemple, a través del silenci trencat pels sons del bosc, els cants regulars dels ocells o el soroll dels cotxes. També en les sensacions de la digestió o els canvis de temperatura de la brisa. Fins i tot els núvols ja ens semblaven rellotges de sorra. Totes les experiències es van registrar, es van guardar en flascons de mostres i es van explicar a cau d’orella a altres participants.

Per a la segona activitat, la metamorfosi, ens vam acostar a una taula amb targetes de colors disposades en mosaic; cadascuna d’elles contenia una paraula relacionada amb el temps en la natura. La Gemma i la Rosa ens van convidar a triar-ne tres que es relacionessin amb el nostre perfil. A continuació, vam passejar per una parcel·la del bosc en la qual ens esperaven, amagades en la natura, encara més paraules. Entre les fulles dels arbres o esquinçant el sotabosc, ens anàvem trobant amb conceptes que ens interpel·laven. La consigna era agafar tres paraules i deixar, al mateix lloc, una anotació com a rastre de la nostra experiència amb cadascuna d’elles. El bosc funcionava com a escenari inspirador per reflexionar al nostre propi ritme i allunyar-nos de la visió productivista del temps.

Durant un moment de creació se’ns va animar a combinar totes aquestes paraules per inventar conceptes nous relacionats amb el temps. A cadascun havíem d’associar-li una definició i un dibuix que representés el rastre que deixarien en el temps.

Amb l’arribada de les primeres gotes de pluja ens vam refugiar a la cuina de Can Balasc on ens esperava un vermut. Dins vam compartir les nostres paraules i experiències en aquesta primera experiencia.

jordi-retoc-2-2

"Em va agradar com aquesta reflexió sobre el temps interpel·la els tempos i la velocitat amb la que fem les coses en el dia a dia de la nostra activitat de recerca, i com això contrasta amb el temps característic, molt més lent, dels sistemes que estudiem.”

Col·labora amb aquest projecte científic-artístic!

Si sents que la teva ciència també batega al ritme de la natura, la Gemma i la Rosa et conviden a participar en aquest projecte. Envia’ls un àudio de Whatsapp de màxim 1 minut al número 634 65 53 74 responent a la pregunta: Quina és la relació del teu objecte d’estudi amb el temps? Tens marge fins al 31 de gener.

Crònica redactada per Diego de la Vega i Florencia Florido.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia