El 70% de les papallones mediterrànies estan en declivi

L'escac ferruginós (Melanargia occitanica) és una papallona típica del sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica afectada per la gran davallada.
L'escac ferruginós (Melanargia occitanica) és una papallona típica del sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica afectada per la gran davallada.

Els investigadors del CREAF assenyalen el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi. Les espècies més afectades són aquelles especialitzades en explotar uns pocs tipus d’ambients i que produeixen vàries generacions de papallones a l’any. 

La Doncella de gordolobo (Melitaea trivia), una de las especies que está perdiendo población.
La Doncella de gordolobo (Melitaea trivia), una de las especies que está perdiendo población. Charlie Jackson (CC-BY).

Investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers han estudiat durant dues dècades les poblacions de papallones de Catalunya, Andorra i Menorca i manifesten que tres quartes parts d’aquestes estan perdent individus. Les causes principals són l’escalfament global – i la conseqüent sequera a la regió mediterrània – i els canvis que pateixen els hàbitats de les papallones, sobretot a causa de la urbanització, l’abandonament dels espais oberts i el desenvolupament d’una agricultura intensiva. D’entre totes les espècies, els autors destaquen les davallades de les poblacions de Damer de la blenera (Melitaea trivia), Safranera pàl·lida (Colias alfacariensis) i Escac ferruginós (Melanargia occitanica).

En aquest escenari les espècies més afectades són les especialistes, que viuen en hàbitats molt concrets, i les que es reprodueixen diverses vegades al llarg de l’any. Tot i això, l’autora principal de l’estudi que investiga al CREAF, Yolanda Melero, alerta que «les espècies generalistes estan patint també una davallada en les seves poblacions i, per tant, estem davant d’una pèrdua global de biodiversitat».

Reproduir-se diversos cops a l’any no sempre és favorable

«A la regió mediterrània el canvi climàtic accentua la sequera estival, i això és un inconvenient per a les espècies que han de reproduir-se vàries vegades just al llarg de l'estiu» recorda l'ecòleg Constantí Stefanescu.

Tradicionalment, en la biologia de la conservació, s’ha considerat que els insectes que produeixen diverses generacions a l’any són més capaços d’adaptar-se als canvis ambientals. Segons els experts, aquesta estratègia ajuda a fer créixer la població i això fa disminuir el risc d’extinció. En l’estudi present es demostra que això no sempre es compleix: «les papallones que es reprodueixen diversos cops a l’any semblen més susceptibles davant del canvi climàtic, ja que els efectes negatius del clima s’acumulen al llarg de vàries generacions» explica l’investigador del CREAF i del Museu de Ciències de Granollers, Constantí Stefanescu.

L'escac ferruginós (Melanargia occitanica) és una papallona típica del sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica afectada per la gran davallada.
L’escac ferruginós (Melanargia occitanica) és una papallona típica del sud-oest d’Europa i nord-oest d’Àfrica afectada per la gran davallada. Autor: Maxime (CC-BY).

Les poblacions que fluctuen fortament tenen un major risc d’extinció

Si bé la disminució en l’abundància de papallones és una dada molt informativa de que alguna cosa no funciona bé, també cal tenir en compte altres factors per valorar el futur de les poblacions de papallones a la nostra regió. Els investigadors del CREAF han observat que les poblacions més inestables – aquelles on el número d’individus varia fortament – són més vulnerables als factors ambientals. Que siguin propenses a fluctuar significa també que en determinats moments la població tindrà pocs individus i és aquí quan les pressions ambientals poden fer desaparèixer la papallona. Les poblacions més inestables són, altre cop, les d’espècies amb vàries generacions anuals i les que s’especialitzen en explotar hàbitats més concrets.

Més de 20 anys de participació ciutadana

Aquest estudi ha sigut possible gràcies a la col·laboració de més d’un centenar de voluntaris dins del projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), que es coordina dels del Museu de Granollers amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Els estudis de tendències demogràfiques són poc freqüents per la gran quantitat de dades que requereixen, però s’estan fent possibles gràcies a la força ciutadana. Com aquest cas, que compta amb voluntaris que participen en el monitoratge dels lepidòpters des de fa 23 anys i que passen prèviament per una fase d’aprenentatge per poder identificar les diferents espècies amb que es trobaran.

Els censos consisteixen en un recompte visual de papallones adultes cada setmana entre març i setembre, que és la època de vol de la major part d’espècies. La participació en el projecte suposa una gran dedicació, que és un clar signe de la conscienciació que s’està prenent sobre el medi que ens envolta.

L'investigador del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, Constantí Stefanescu, fa el recompte de papallones en un tram
L’investigador del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, Constantí Stefanescu, fa el recompte de papallones en un tram. Autora: Anna Àvila.

ARTICLE

Melero Y., Stefnescu C., Pino J. General declines in Mediterranean butterflies over the last two decades are modulated by species traits. (2016) Biological ConservationDOI: 10.1016/j.biocon.2016.07.029

Articles relacionats

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Bresca d'abelles amb mel. Imatge: Pixabay
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera perjudica la producció de mel 

L’expressió catalana “això és mel” indica que alguna cosa és ben bona. Malauradament la seva producció i qualitat cau en picat. Una de les causes seria la sequera, però com és això?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia