Search

El campus UAB consolida el seu prestigi en recerca ambiental amb les distincions Severo Ochoa del CREAF i Maria de Maeztu de l’ICTA-UAB

D'esquerra a dreta Fernando Garcia del Pino del BABVE-UAB, Paco Lloret del CREAF. Josep Peñuelas del CREAF, Margarita Arboix rectora de la UAB, Joan Pino, director del CREAF, Xavier Gabarrell, director de l'ICTA. Jordi Martínez Vilalta, del CREAF i Anna Ramon, del CREAF.
D'esquerra a dreta Fernando Garcia del Pino del BABVE-UAB, Paco Lloret del CREAF. Josep Peñuelas del CREAF, Margarita Arboix rectora de la UAB, Joan Pino, director del CREAF, Xavier Gabarrell, director de l'ICTA. Jordi Martínez Vilalta, del CREAF i Anna Ramon, del CREAF.

El director del CREAF, Joan Pino, ha presentat avui l’acreditació Severo Ochoa del centre, assolida el mes d’octubre passat, a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, en una reunió on també hi ha participat el director de l’ICTA-UAB, Xavier Gabarrell, per posar en comú el potencial del campus de la UAB en aquest àmbit.

D'esquerra a dreta Fernando Garcia del Pino del BABVE-UAB, Paco Lloret del CREAF. Josep Peñuelas del CREAF, Margarita Arboix rectora de la UAB, Joan Pino, director del CREAF, Xavier Gabarrell, director de l'ICTA. Jordi Martínez Vilalta, del CREAF i Anna Ramon, del CREAF.
D’esquerra a dreta Fernando Garcia del Pino del BABVE-UAB, Paco Lloret del CREAF. Josep Peñuelas del CREAF, Margarita Arboix rectora de la UAB, Joan Pino, director del CREAF, Xavier Gabarrell, director de l’ICTA. Jordi Martínez Vilalta, del CREAF i Anna Ramon, del CREAF.

El director del CREAF, Joan Pino, va presentar a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, l’acreditació Severo Ochoa que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats va atorgar al centre el proppassat mes d’octubre. A la reunió també hi va assistir el director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB), Xavier Gabarrell, centre distingit amb l’acreditació Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu des de l’any 2015; Armand Sánchez, vicerector de recerca i de transferència de la UAB; Fernando García del Pino, director del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB; Javier Retana, IP del projecte Severo Ochoa; Jordi Martínez-Vilalta, Coordinador de la Unitat d’Ecologia; Josep Peñuelas, investigador del CREAF; i Anna Ramon, cap de comunicació del CREAF.

El director del CREAF, Joan Pino, ha destacat que “la distinció implica oportunitats i reptes, per potenciar contactes amb altres entitats del campus, els departaments, l’ICTA, el CRAG o els serveis cientificotècnics”, a més del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia, amb qui ja té forts lligams. D’aquesta manera, el Severo Ochoa del CREAF “pot convertir la UAB en un àmbit de referència per donar resposta als reptes ambientals”, en un campus que té, ha recordat, “la major concentració de centres d’excel·lència Severo Ochoa i Maria de Maeztu de tot l’Estat”.

Joan Pino, ha destacat que “la distinció implica oportunitats i reptes, per potenciar contactes amb altres entitats del campus, els departaments, l’ICTA, el CRAG o els serveis cientificotècnics”

Per a la rectora Arboix, “s’ha de treballar la interconnexió entre grups del nostre campus, aprofitar l’avantatge que suposa tenir tanta diversitat de centres, i millorar la transferència, ja que ara és el moment oportú per crear ecosistemes que facilitin aquesta trobada”, i aposta per “plantejar una fórmula que permeti la coordinació i fer accions conjuntes”.

CREAF, Centre d’Excel·lència Severo Ochoa

L’Agència Estatal d’Investigació, organisme adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, va publicar el proppassat mes d’octubre la resolució provisional de concessió de les noves acreditacions i ajuts públics 2018 de centres d’excel·lència ‘Severo Ochoa ‘i d’unitats d’excel·lència’ María de Maeztu ‘, concedint 30 milions d’euros per a sis centres i tres unitats, entre elles el CREAF com a nou centre Severo Ochoa. Gràcies a aquesta distinció, rebrà un milió d’euros anuals durant quatre anys. El CREAF proposa un pla estratègic de recerca per aportar coneixement als reptes ambientals més importants del segle XXI, entre ells el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Ha estat seleccionat pels seus resultats científics i els seus programes estratègics després d’una rigorosa avaluació internacional.

El CREAF és un centre públic de recerca amb més de 30 anys d’història. Avui té gairebé un centenar de projectes nacionals i internacionals actius amb els que planteja solucions als reptes ambientals més importants del segle XXI: la pèrdua de biodiversitat, els impactes del canvi climàtic i les necessàries mesures d’adaptació, els desequilibris de nutrients i la seva relació amb la seguretat alimentària, la gestió sostenible de l’aigua, els incendis, o la implicació i sensibilització de la ciutadania en la conservació de la natura, entre d’altres. Amb un patronat format per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el CREAF és un centre de la xarxa catalana CERCA que acumula més de 900 publicacions en els últims cinc anys i que coordina una prestigiosa ERC Synergy Grant.

El CREAF proposa en el seu projecte Severo Ochoa un projecte científic per comprendre els desafiaments ambientals derivats del canvi global que s’estan donant al nostre planeta, amb l’objectiu de trobar solucions que permetin un desenvolupament humà sostenible amb la natura. Darrere d’aquests desafiaments hi ha processos molt complexos, interconnectats i bàsics per a la nostra supervivència: com circula l’aigua, el carboni i els nutrients dins dels ecosistemes terrestres, quins mecanismes causen la mort dels boscos, com responen els éssers vius al canvi climàtic, per on circula o s’acumula la contaminació, com es comporten les espècies invasores, quines són les causes i les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat, o com podem seguir el pols de la terra des de l’espai, entre molts altres.

ICTA-UAB, Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu

L’octubre de 2015, l´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va ser una de les quatre unitats acreditades pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) com a “Unidades de Excelencia María de Maeztu”. Aquesta convocatòria pretén reconèixer l’excel·lència en la recerca i dotar a aquestes entitats d’un finançament de 2 milions d’euros en quatre anys. La concessió d’aquesta acreditació vol reconèixer l’excel·lència en estructures organitzatives de recerca estables i sense personalitat jurídica pròpia, ubicades principalment a les universitats.

El MINECO considera que la producció científica de l’ICTA-UAB és internacionalment competitiva en termes de quantitat i qualitat, i qualifica com a “exemplar” la formació de postgrau que s’imparteix des del centre. En el seu informe de resolució afirma que “no hi ha massa llocs a Europa que puguin presumir d’una perspectiva internacional tan rigorosa. Els nombrosos programes i projectes de recerca internacionals i l’excel·lència dels seus principals investigadors garanteixen un excel·lent nivell d’atracció d’investigadors postdoctorals” i reconeix que la seva difusió està molt ben descrita i s’adreça a tots els grups rellevants, des dels més generals als més específics. El MINECO determina que l’ICTA-UAB està molt ben posicionat i té capacitat per enfortir encara més la seva posició com a líder reconegut en recerca entorn del canvi climàtic global.

En el marc del Programa de Recerca Estratègic desenvolupat al llarg d’aquests anys la recerca s’ha enfocat a establir l’estat del coneixement del canvi climàtic i els seus impactes socioeconòmics, i a la proposta de solucions transformatives a l’escala local i regional, per mitjà de cinc projectes estratègics multidisciplinaris: Transferència dels coneixements en ciències naturals sobre canvi climàtic en models aplicables en l’anàlisi de sistemes i sinèrgies (líder del projecte: Eric Galbraith); Integració d’estudis de polítiques socials i econòmiques amb els estudis de ciències naturals (incloent models de simulació i projeccions) per millorar la consiliència de les polítiques de ciència climàtica (líder del projecte: Jeroen van den Bergh); Combinació de l’enginyeria i l’anàlisi de les polítiques econòmiques per proporcionar una informació més completa als responsables polítics sobre costos i retorn de l’aplicació del disseny tecnològic a les solucions climàtiques (líder del projecte: Xavier Gabarrell); l’aprofitament del coneixement local sobre canvi climàtic per generar aportacions més rellevants en la dinàmica del clima regional i local (líder del projecte: Victoria Reyes-García); i la comprensió de les aproximacions descendents i ascendents per fomentar la transició a una economia baixa en carboni (líder del projecte: Giorgos Kallis).

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia