Search

El canvi climàtic augura un clima més séc i càlid per a Catalunya, sobretot a les muntanyes

Ponents de la presentació del TICCC a Barcelona. Autor: Jordi Vayreda.
Ponents de la presentació del TICCC a Barcelona. Autor: Jordi Vayreda.

S’ha fet públic el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, un document que analitza l’estat del país en matèria de canvi climàtic. Hi han col·laborat més de 140 experts, entre els quals 40 són investigadors i investigadores del CREAF. 

Ponents de la presentació del TICCC a Barcelona. Autor: Jordi Vayreda.
Ponents de la presentació del TICCC a Barcelona. Autor: Jordi Vayreda.

Catalunya, per la seva geografia i la influència d’un mar tancat com el Mediterrani, és una regió amb freqüents sequeres, incendis, i altres fenòmens que el canvi climàtic pot agreujar. Per aquest motiu, la Generalitat encarrega periòdicament un informe que reculli la informació d’avantguarda en el tema i les recomanacions dels experts per a pal·liar els efectes adversos que comporta. El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) alerta que les temperatures seguiran augmentant en els pròxims anys, així com els episodis de sequera. Les pluges cada cop seran més escasses i irregulars, i les zones de muntanya seran les més vulnerables als canvis.

Aquest document, que es va presentar el passat 30 de gener al Palau de la Generalitat, ha vist la llum després que diversos autors d’universitats i institucions de recerca catalanes hi compartissin els seus coneixements. El CREAF ha participat en cinc dels vint-i-un capítols de l’informe, amb informació sobre els impactes del canvi climàtic als sistemes naturals, la vulnerabilitat d’aquests sistemes i la seva capacitat d’adaptació.

La presència de boscos és fonamental per controlar les emissions de carboni a l’atmosfera

Segons dades del TICCC, els boscos són el sistema terrestre que emmagatzema més quantitat de carboni per hectàrea a Catalunya. El conserven sobretot a les estructures de la vegetació, com són els troncs, arrels i fulles. Als boscos els segueixen els prats, les pastures i els conreus, que majoritàriament retenen carboni al sòl.

Els investigadors recalquen que és clau conservar aquests ecosistemes que funcionen com a reservori, perquè el carboni és el principal contribuent a l’escalfament global, i la desforestació faria que encara s’emetés més aquest gas i s’empitjoressin les conseqüències.

Bosc de Catalunya. Autor: Lluís Comas.
Bosc de Catalunya. Autor: Lluís Comas.

L’aigua de les conques litorals es reduirà gairebé una quarta part

Els recursos hidrològics són un dels components més importants en la sostenibilitat territorial, ja que l’aigua és necessària tant per al manteniment dels ecosistemes com per a les necessitats humanes.

Els estudis dels darrers anys indiquen que els canvis en els processos hidrològics no només són resultat de les variacions del clima, sinó també de l’activitat humana. Al TICCC ha quedat palès un pronòstic preocupant: l’aigua es reduirà una mitjana del 10% a les conques pirinenques i fins a un 22% a les conques litorals abans de quaranta anys.

L’estació freda cada cop és més curta

Hi ha evidències suficients per sentenciar que a Catalunya l’inici de la primavera s’ha avançat i l’arribada de l’hivern s’ha endarrerit. El període en què les plantes creixen, treuen flor o formen fruit s’ha anat allargant uns tres o quatre dies de mitjana cada decenni en els darrers cinquanta anys. Això pot alterar totes les interaccions de la planta amb el seu entorn, i en especial amb els seus pol·linitzadors.

Els patrons de pol·linització estan canviant amb el canvi climàtic. Autor: Lluís Comas.
Els patrons de pol·linització estan canviant amb el canvi climàtic. Autor: Lluís Comas.

Catalunya avança cap a un escenari semi-desèrtic

Pel que fa als sòls, segons l’informe, Catalunya tendeix a l’aridesa i, en conseqüència, a l’erosió dels sòls. Quan un sòl s’erosiona perd la seva capacitat de retenció d’aigua, així que s’afavoriran les inundacions, es perdrà humitat als boscos i es perdrà capacitat per regular els cabals fluvials. A més, aquesta aridesa progressiva també farà que es requereixi més aigua per al reg en àrees de regadiu.

Els sistemes muntanyosos, un dels elements més afectats

El document destaca que les muntanyes són ecosistemes doblement afectats pel canvi climàtic. D’una banda, s’exposen als fenòmens externs, com són les esllavissades i riuades; i de l’altra, a les afectacions en processos biofísics, com ara l’increment de la temperatura estiuenca. Per aquest motiu, els investigadors alerten que es tracta d’un sistema altament vulnerable.

Un cop publicat el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, sis anys després de l’anterior, es deixa a l’abast de qualsevol persona que pugui tenir un paper en la gestió del medi natural la informació actualitzada que tenim disponible per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-nos als seus efectes.

Els sistemes muntanyosos, molt vulnerables davant el canvi global. Autor: Lluís Comas.
Els sistemes muntanyosos, molt vulnerables davant el canvi global. Autor: Lluís Comas.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia