Search

El canvi climàtic és més ràpid que la capacitat d’adaptació dels animals

Mascle de llucareta (Carduelis citrinella), una de les espècies incloses en l'estudi. Foto: Antoni Borràs.
Mascle de llucareta (Carduelis citrinella), una de les espècies incloses en l'estudi. Foto: Antoni Borràs.

La revista científica Nature Comunications acaba de publicar un article amb resultats preocupants pel que fa a l’adaptació dels animals al canvi climàtic. Les espècies, conclou l’estudi, responen a l’escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però no van prou ràpid i no sempre en la direcció correcta.

Mascle de llucareta (Carduelis citrinella), una de les espècies incloses en l'estudi. Foto: Antoni Borràs.
Mascle de llucareta (Carduelis citrinella), una de les espècies incloses en l’estudi. Foto: Antoni Borràs.

L’estudi, que ha dut a terme un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research (Leibniz-IZW) de Berlín, es basa en una revisió de les dades de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics sobre l’adaptació dels animals al canvi climàtic.

Una revisió feta a partir de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics.

Cal destacar que aquest treball ha comptat amb participació de Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i associat al CREAF, Iolanda Filella, investigadora del CREAF i el CSIC, i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Els animals canvien, sobre tot, el seu calendari

El canvi climàtic amenaça les espècies i això pot tenir repercussions en la salut dels nostres ecosistemes. Per aquest motiu, analitzar si els animals són capaços de respondre per fer front a aquest canvi climàtic és crucial. A la natura, els canvis més evidents que ens mostren les espècies com a resposta al canvi climàtic són les alteracions fenològiques, és a dir, canvis en el seu calendari natural, com ara el moment de l’any en que hivernen, es reprodueixen o migren, entre d’altres. També s’han documentat canvis en la mida i el pes del cos d’algunes espècies, però l’ estudi conclou que aquests canvis morfològics no mostren tendències tan clares com els canvis fenològics.

Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), una especie de papallona que avança el moment de vol quan les temperatures de primavera són més altes  del que és habitual. Foto: Jordi Corbera.
Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), una especie de papallona que avança el moment de vol quan les temperatures de primavera són més altes del que és habitual. Foto: Jordi Corbera.

Els investigadors d’aquest estudi han tornat a analitzar les dades de 71 estudis ja publicats i han extret informació molt rellevant que ajuda a relacionar els canvis en el clima al llarg dels anys amb possibles canvis en els calendaris naturals o els trets morfològics dels animals. Amb aquesta informació, han avaluat si els canvis observats en les espècies els conferien alguna mena d’“avantatge evolutiu”, és a dir, els ajudaven a sobreviure o a tenir mes descendència.

“Per investigar si les respostes dels animals al canvi climàtic els permeten adaptar-se ens hem hagut de centrar en els ocells, perquè no tenim informació tan completa de cap altre grup”, comenta la primera autora de l’estudi Viktoriia Radchuk (Leibniz-IZW). I afegeix, “Ara bé, la revisió de la informació disponible per a altres grups d’animals (insectes, amfibis, mamífers) demostra que els canvis són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Per exemple, és molt clar que a les zones temperades, l’augment de les temperatures està provocant un avançament dels calendaris naturals en la majoria d’espècies.”

Uns canvis que no compensen la magnitud del canvi climàtic

El co-autor Steven Beissinger, professor de la University of California a Berkeley,  afegeix “Això ens suggereix que les espècies podrien viure en el seu ambient natural tot i l’escalfament, sempre i quan canviessin suficientment ràpid per suportar el canvi climàtic”.  Tot i això, Alexandre Courtiol, del Leibniz-IZW, afegeix “Però això no està passant, perquè tot i que hi ha poblacions que s’estan adaptant, ho fan a una velocitat que no els garanteix la seva supervivència. Els canvis fenològics observats, tot i produir-se, no tenen prou magnitud per compensar les noves condicions ambientals que s’estan generant.”

Per arribar a aquesta conclusió, es van comparar, en vàries poblacions d’ocells,  els canvis fenològics mesurats al camp amb els que prediu un model teòric que assumeix un canvi fenològic òptim per compensar les noves condicions ambientals. En 9 de 13 espècies estudiades, es va trobar que la magnitud del canvi fenològic era insuficient per evitar el risc d’extinció de la població.

Garsa (Pica pica). Foto: Mabel Amber.
Garsa (Pica pica). Foto: Mabel Amber.

El més preocupant és el fet que aquestes dades analitzades incloïen, generalment, espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera (Parus major), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) o la garsa (Pica pica), totes elles espècies conegudes per la seva capacitat d’adaptar-se a noves condicions ambientals. “Ens queda per analitzar les respostes al canvi climàtic de les especies més rares o amenaçades, per a les quals actualment hi ha una manca important de dades. En aquests casos, sospitem que els pronòstics encara són més pessimistes”, conclou Stephanie Kramer-Schadt, cap de department a Leibniz-IZW.  Els científics esperen que la seva anàlisi i els conjunts de dades reunits estimulin la recerca sobre la capacitat de les poblacions animals per fer front al canvi global i contribueixin a millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.

Article:

Radchuk V et. al (2019) Adaptive responses of animals to climate change are most likely insufficient. Nature Communications 10, 3109.

https//doi.org/10.1038/s41467-019-10924-4

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia