El comportament dels animals pot dirigir i accelerar la seva pròpia evolució

Goura cristata. Foto: Oriol Lapiedra.
Goura cristata. Foto: Oriol Lapiedra.

Investigadors del CREAF i del CSIC revelen que els canvis en el comportament d’alguns ocells acceleren la seva evolució cap a formes i mides més adequades al seu nou estil de vida. Les espècies de coloms i tórtores que abandonen el sòl per viure en els arbres desenvolupen potes més curtes i cues més llargues més ràpidament del que és habitual.

Goura cristata. Foto: Oriol Lapiedra.
Goura cristata. Foto: Oriol Lapiedra.

Els canvis en les pautes de comportament d’una espècie poden dirigir i accelerar la seva carrera evolutiva, segons suggereix una investigació del CREAF i el CSIC, amb la col·laboració del NIMBios. El treball és portada de l’últim número de la revista Proceedings of the Royal Society B i ha estat destacat per la revista Nature en la seva darrera edició. L’estudi revela que les espècies de coloms i tórtores que canvien el seu hàbitat natural del sòl als arbres (per competència amb altres espècies, per colonització de nous territoris, o per qualsevol altra raó), evolucionen cap morfologies més afins al medi arbori amb taxes de canvi més ràpides que les que mostren les espècies similars que segueixen vivint a terra.

Els investigadors han analitzat trets de 156 espècies d’ocells de l’ordre Columbiformes, xifra que representa més de la meitat de les que hi ha al món. Segons els seus resultats, les que s’han especialitzat en la vida arbòria (fet relativament recent en la història evolutiva d’aquest grup d’ocells) han desenvolupat cues més llargues i potes més curtes que les que habiten majoritàriament a terra, i ho han amb més rapidesa de la que s’observa en l’evolució dels seus parents terrestres.

Ptilinopus melanospila. Foto: Oriol Lapiedra.
Ptilinopus melanospila. Foto: Oriol Lapiedra.

Amb la informació genètica recopilada d’aquestes 156 espècies de coloms i tórtores, l’equip ha reconstruït el seu arbre filogenètic. A partir d’aquesta reconstrucció sabem que totes les espècies arborícoles provenen d’espècies farratgeres terrestres i que, per tant, la seva morfologia ha aparegut més recentment en l’evolució.

Segons l’investigador del CREAF Oriol Lapiedra, primer autor del treball, “les potes més curtes i la cua més llarga són trets més adequats per moure’s entre els arbres, ja que els confereixen més estabilitat quan s’alimenten a les branques”. Per contra, les potes llargues i la cua curta afavoreixen el desplaçament per terra.

L’investigador del CSIC i del CREAF, Daniel Sol, que ha participat en la investigació, explica: “Fins ara, l’evolució ha estat principalment entesa com una conseqüència dels factors ambientals que configuren la forma i la funció dels organismes “. Tanmateix, aquest treball podria indicar que “els canvis evolutius també depenen de factors intrínsecs, com el comportament, que determinen com els animals interactuen amb el seu medi ambient”.

Caloenas nicobarica. Foto: Oriol Lapiedra.
Caloenas nicobarica. Foto: Oriol Lapiedra.

Camí sense retorn

Els canvis en el comportament no només poden afectar el procés evolutiu, sinó que el poden dirigir cap a un carreró sense sortida. Segons la investigació, hi ha molt poca variabilitat morfològica entre els ocells especialitzats en la vida arbòria, i això suposa un risc des del punt de vista de l’evolució; si les condicions canviessin prou com perquè aquestes espècies necessitessin tornar a menjar a terra, tindrien molt poc marge des del qual partir cap a una morfologia diferent.

L’article dóna suport a la idea que els canvis de comportament poden conduir a generar noves formes i noves espècies mitjançant l’evolució, però també posen de manifest que les conseqüències d’aquesta evolució depenen en gran mesura dels límits imposats per les exigències del medi. Per Lapiedra, “aquells grups d’espècies amb més capacitat de modificar el seu comportament per fer front a noves pressions selectives podrien tenir més possibilitats de superar amb èxit a l’actual escenari de ràpids canvis ambientals induïts per l’home”.

Artícle de referència

Lapiedra O, Sol D, Carranza S, Beaulieu JM. “Behavioural changes and the adaptive diversification of pigeons and doves”. Proceedings of the Royal Society B. DOI: 10.1098/rspb.2012.2893

Destacat a Nature, aquí.

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

Eriçó a la fuga

Els eriçons de mar o garotes són animals herbívors, claus en la xarxa tròfica del fons marí. Van pasturant intensivament i mantenen aquests ecosistemes en

Hepàtica Marchantia polymorpha a un salt dìgua al poble d’Osor, Guilleries. Crèdit: Jordi Corbera.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Molses: la química d’una conquesta

La composició química dels briòfits (que engloba les molses i les hepàtiques) els situa com a esglaó en l’evolució entre les algues i les plantes

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia