Search

El Conseller Santi Vila visita els experiments sobre canvi climàtic que el MEDACC té a l’Empordà

El passat 27 de novembre al Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera (La Jonquera, Alt Empordà), es va celebrar la jornada d’actualització per a periodistes “Adaptant l’Alt Empordà al canvi climàtic: agricultura, aigua i boscos”. La trobada, que va comptar amb la presència del Conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Santi Vila, va reunir un nombrós grup de professionals de la comunicació científica que van poder copsar de la mà dels investigadors les mesures d’adaptació al canvi climàtic dirigides a l’agricultura i la gestió dels boscos i de l’aigua.

Gabriel Borràs (OCCC) va fer la presentació de la jornada. Foto: CREAF
Gabriel Borràs (OCCC) va fer la presentació de la jornada. Foto: CREAF

La jornada, vinculada amb el projecte Life MEDACC, la va organitzar l’ Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), juntament amb el CREAF, l’IRTA i el CSIC. L’objectiu final del projecte és comprovar quines d’aquestes mesures són les més adequades en el nostre territori per resistir els efectes del canvi climàtic. Actualment, a Catalunya hi ha experiments en curs a les conques dels rius Segre, Ter i Muga, on va tenir lloc la trobada. Segons els experts, la zona de la Mediterrània es veurà especialment afectada per l’augment de les temperatures degut al canvi climàtic.

A més, es pronostica un canvi brusc en el règim de pluges, amb episodis de sequera intensa alternats amb d’altres de pluges torrencials.

Per tant, les mesures estudiades en el projecte Life MEDACC han d’anar destinades a pal·liar la reducció d’aigua disponible que es preveu, tant en el medi urbà com en el natural.

En el camp de l’agricultura, els experiments del projecte han demostrat estalvis d’aigua al voltant del 10%. Per altra banda, s’ha destacat la necessitat de tecnificar el sistema de reg, així com de reduir l’abandonament dels camps de conreu, ja que aquests poden tenir una capacitat d’emmagatzemar Carboni superior a la d’alguns boscos. A més, el canvi climàtic obligarà a adaptar els cultius a les noves condicions ambientals, potenciant l’estalvi d’aigua, el conreu de noves varietats i la millora dels sistemes de poda.

Les parcel·les experimentals i el Castell de Requesens de fons. Foto: CREAF
Eduard Pla va mostrar les parcel·les experimentals. Foto: CREAF

En quant a la gestió de les masses forestals, la manca d’aigua i el risc cada vegada més elevat d’incendi són els dos problemes principals que es preveuen. Al canvi climàtic, se li afegeixen factors que ho propicien com la manca de gestió i l’abandonament de les zones rurals. Cal estudiar, doncs, quins són els boscos més resistents a la sequera i als incendis, quins preserven millor el sòl, així com quines són les millors estratègies de gestió forestal, necessària per fer front al canvi climàtic.

Finalment, en matèria d’aigua, es vol implementar un pla de gestió del sector agrícola integrat plenament amb la conservació del medi ambient, a més de garantir la plena participació de tots els agents i usuaris del territori. A més, és estrictament necessari contenir la falca salina litoral i potenciar la recàrrega de la conca de la Muga, gens fàcil si es té en compte que el riu ha patit grans sequeres i en 60 anys ha perdut el 50% del seu cabal.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia