El CREAF assisteix a la Conferència de la Biodiversitat a Montreal, la COP15 

Autoria: Kalen Emsley. Fuente: unsplash.
Autoria: Kalen Emsley. Fuente: unsplash.

El CREAF assisteix a la Conferència de les Parts 15 per la Biodiversitat que acull Montreal, Canadà, i que organitza cada dos anys la Convenció de la Diversitat Biològica (CBD, en les seves sigles en anglès). Ho farà gràcies a una delegació formada per Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, i els investigadors del CREAF Sergi Herrando i Daniel Villerotots ells seran a Canadà del 9 al 16 de desembre. Aquesta delegació coincidirà amb la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya que també hi assisteix per presentar les iniciatives que s’estan impulsant per revertir la pèrdua de biodiversitat i que es contemplen a l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030.  

“La ciència ha de tenir presència en convencions multilaterals internacionals com ara les COP, pel component científic dels temes que s’hi tracten i per informar les solucions possibles que s’hi debaten”, comenta Pérez -Porro, i afegeix “a diferència de l’emergència climàtica, on moltes de les polítiques publiques van enfocades a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a la conservació de la biodiversitat ens trobem un canvi de paradigma, amb diferents definicions de biodiversitat (totalitat d’ésser vius, la genètica i d’ecosistemes), amb fronts més difosos que cal atacar i amb una manca d’indicadors equiparables als de la concentració de CO2 que acompanya el debat climàtic”. 

Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

El CREAF com a centre de recerca és entitat observadora d’aquesta COP des d’aquest any i les persones d’aquesta delegació representen també entitats científiques molt rellevants en l’estudi i seguiment de la pèrdua de biodiversitat. Parlem, d’una banda, del paper destacat d’en Lluís Brotons com a membre de l’IPBES, el Panell Intergovernamental a Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (un panell germà de l’IPCC però centrat en la preservació de la natura), o d’en Sergi Herrando, membre de l’equip de direcció de l’European Bird Census Council, l’entitat europea de referència en el seguiment de les aus, un grup clau per entendre l’estat de salut del planeta. Ells dos, juntament amb Daniel Villero, expert en rèptils i amfibis, viatgen a Montreal per compartir coneixement sobre com el canvi climàtic, els incendis o el canvi d’usos del sòl afecten la biodiversitat, sobre el paper de la ciència ciutadana en el seguiment a llarg termini i, sobretot, per explicar l’experiència transferint coneixement a les polítiques públiques, una línia de treball que ha permès al CREAF coordinar el primer informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya o el mateix Observatori de la Biodiversitat del Patrimoni Natural i la Biodiversitat

Aquesta COP s’ha posposat diverses vegades per la COVID 19 i, de fet, s’hauria d’haver celebrat a Kunming (Xina). En aquesta COP els països negociaran un marc mundial ambiciós, exhaustiu i transformador per preservar i restaurar la biodiversitat per després del 2020. L’objectiu serà abordar de forma eficaç i simultània els factors directes i indirectes que provoquen la pèrdua de biodiversitat i fomentar la restauració de la natura. A més, es volen incorporar millores als drets indígenes i l’equitat. 

Montreal vol ser el “París de la biodiversitat” 

Igual que la COP21 de la UNFCCC a París va suposar el naixement de l’Acord de París, es busca que la CBD COP15 de Montreal sigui el “Paris de la biodiversitat”, una trobada trencadora que marqui objectius i accions molt ambicioses que serveixin per revertir la pèrdua de biodiversitat, alhora de fer front a la crisi climàtica. La idea serà proposar fites intermitges per al 2030, per accelerar lʼacció política en defensa de la natura i marcar els grans pilars per al 2050. 

Conferència de les Parts 15 per la Biodiversitat. Autoria: Convenció de la Diversitat Biològica.

La CBD és un tractat multilateral sobre com les nacions haurien de fer servir i protegir els recursos naturals de la Terra dels que tant depèn la pròpia humanitat. Va néixer amb l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat per al 2010 i es va obrir a ser signat a la Cimera de de Rio el 1992, moment en què el van ratificar tots els països de les Nacions Unides, excepte els Estats Units (ho han signat fins avui 196 països). És evident que el seu objectiu inicial d’aturar la pèrdua de biodiversitat per al 2010 va fracassar, per això a la conferència de la CBD COP10 del Japó del 2010 es va arribar a l’acord d’un nou pla estratègic a 10 anys que incloïa els 20 objectius de biodiversitat de Aichi. Cap d’aquests objectius s’ha complert íntegrament, però tenim molt aprendre del camí recorregut aquests darrers 10 anys. 

“Tot i el fracàs, des que la CDB va entrar en vigor el 1993, s’ha evitat l’extinció de fins a 70 aus i mamífers. Els esforços de conservació han estat múltiples i no han fallat de forma general, però necessitem més ambició i hem de millorar les accions fins ara realitzades.”, afirma Alícia Pérez -Porro. 

30 per 30 , restauració i canvis en les finances a favor de la natura 

La ciència és clara: a mesura que la biodiversitat global continua disminuint a un ritme alarmant, hem de restaurar els processos naturals que hem perdut i protegir el 30% de les àrees terrestres, d’aigües continentals i marines per al 2030—el famós ‘30 by 30’ proposat per Unió Europea. 

Lluis Brotons

“És important recordar que cal mantenir i augmentar la protecció de la biodiversitat però també recuperar la natura allà on l’hem perdut per tal de revertir la seva pèrdua tant dins com fora de les zones protegides i avançar cap una transformació de les nostres societats que sigui compatible amb la seva preservació”.

Lluis Brotons, investigador del CSIC al CREAF.

En aquesta COP15 també es pretén reformar les polítiques de subsidis que actualment provoquen que el món és gasti al voltant d’1,8 bilions de dòlars a l’any per subvencionar activitats que danyen la naturalesa segons un informe de coalicions de grups empresarials i conservacionistes centrats en la sostenibilitat. D’altra banda es volen promoure incentius i augmentar el finançament per recolzar la natura, l’objectiu serà redirigir aquest flux d’efectiu per protegir la biodiversitat. Les inversions en solucions basades en la naturalesa, és a dir, emprar la protecció, gestió i restauració adequada dels ecosistemes per solucionar problemes que té la societat, han de triplicar-se almenys per al 2030. Només així es podrà combatre el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la desertificació, segons l’informe Estat de les finances per a la naturalesa de 2021 de Nacions Unides.  

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’esportista Kilian Jornet entrevista l’Eduard Pla i la Mariona Ferrandiz per parlar sobre biodiversitat 

Sota el nom de ‘Perdem biodiversitat. Actuem!’ Kilian Jornet ha fet quatre entrevistes a diferents científics i científiques, entre els qual es troben el nostre investigador Eduard Pla, que ha explicat el papers dels boscos mediterranis i dels incendis, i la nostra investigadora i professora de la UAB Mariona Ferrandiz, que ha parlat sobre diversitat biològica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia