El CREAF defensa a la Conferència sobre els Oceans a Lisboa el vincle indissoluble entre el verd i el blau

Estela Romero i Alicia Pérez-Porro a la Conferència sobre els Oceans a Lisboa
Estela Romero i Alicia Pérez-Porro a la Conferència sobre els Oceans a Lisboa

El CREAF ha assistit per primera vegada a la Conferència dels Oceans que organitza cada tres anys les Nacions Unides. Una conferència que aquest 2022 ha tingut lloc a Lisboa amb un objectiu contundent: aturar el declivi dels oceans a partir d’aquest any. Què hi fa un centre de recerca en ecologia terrestre en una conferència sobre oceans?

De totes les coses que ens connecten com a humanitat, l’oceà és la més central per a les nostres vides. Només hi ha un oceà, però serveix per a infinits propòsits: com a motor del clima, font d’aliments, reserva de biodiversitat, crea llocs de treball, fa possible la vida a la Terra, i molts més. I després de donar-nos tant, els nostres oceans s’esgoten. Com enfoquem les solucions i la nova relació amb aquest ecosistema marí? L’Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, ha promogut aquesta visita institucional a Lisboa i ho resumeix així en l’statement que ha fet arribar a les Nacions Unides passada la conferència:

Alicia Pérez Porro

“L’acció sobre els oceans ha de ser col·laborativa i cooperativa, tenint en compte totes les veus, des dels joves fins als més grans, des dels pobles indígenes fins als científics, des del nord i fins al sud global. I l’acció oceànica no pot passar en un sol context. És essencial reconèixer les interrelacions entre l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 14 (vida sota l’aigua), l’ODS 15 (vida a la terra), l’ODS 6 (aigua neta i sanejament) i l’ODS 13 (acció climàtica), sense oblidar l’ODS 5 (igualtat de gènere) i l’ODS 17 (associacions per als objectius).

Cal millorar i fomentar la col·laboració entre la ciència terrestre i marina, i augmentar el finançament per a la recerca en el nexe entre ambdues disciplines. Així mateix, els responsables polítics han d’enfocar la normativa tenint en compte tant la terra com l’oceà, ja que l’àmbit polític també ha de reflectir aquest nexe entre els dos espais naturals. De fet, totes les parts han de treballar aplicant aquesta perspectiva conjunta. L’acció als oceans, tradicionalment blava, ha de convertir-se en turquesa, reconeixent l’enllaç indissoluble amb la vida a la terra, tradicionalment verda. Com diu la Dra. Sylvia Earle, “sense aigua, no hi ha vida, ni blau, ni verd”.

Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF

Els statements són declaracions oficials de les parts que participen en aquestes conferències internacionals que resumeixen de manera clara i concisa el seu posicionament.

Conferència dels Oceans 2022 organitzada per Nacions Unides a Lisboa on s'ha discutit com aturar el declivi dels oceans.
Conferència dels Oceans 2022 organitzada per Nacions Unides a Lisboa on s’ha discutit com aturar el declivi dels oceans a partir d’aquest any.

Nous espais per la recerca del CREAF

Aquesta conferencia s’encaixa dins de l’estratègia d’internacionalització del CREAF, que inclou la diplomàcia ambiental i que ordena accions que ja feia el centre i que ara s’estructuren de manera institucional, prioritzant els temes i canals i, sobretot, creant nous espais de col·laboració que serveixin per ampliar els horitzons i contactes del personal investigador. En paral·lel, el CREAF com a institució també vol ser més proactiu i aportar el seu coneixement i visió fonamentada en la ciència en les polítiques i debats internacionals més propers.

“Tot està interrelacionat, les reunions sobre com enfocar les polítiques de comerç internacional també afecten els ecosistemes, la pesca, la fusta, i moltes altres temàtiques que tenen a veure amb els nostres ecosistemes. Els oceans i els boscos encara estan més a prop i més relacionats i des del CREAF volem aprofitar la dècada dels oceans per començar a crear nexes entre el bosc i l’oceà”, comenta Alicia Pérez-Porro.  

Estela Romero, un primer exemple de recerca turquesa

L’estudi dels oceans, sobretot la recerca a mar obert, sembla lluny de la terra i dels boscos. No ho està tant: al litoral, el lligam entre mar i terra és evident, per exemple a la petita escala de les comunitats intermareals, però existeixen també molts processos a escala global que lliguen ambdós sistemes, Aquest és el cas dels cicles biogeoquímics de molts nutrients, que viatgen de terra a mar passant pels rius, l’àmbit de recerca de l’Estela Romero, investigadora postdoctoral del CREAF que ha assistit també a la conferència a Lisboa.

“El desequilibri global dels cicles biogeoquímics no passa només al sòl i als ecosistemes terrestres, afecten als cicles hídrics, a la qualitat i quantitat d’aigua dolça disponible i a tot el continu aquàtic, dels rius fins als estuaris i finalment al litoral marí”

Estela Romero, investigadora postdoctoral del CREAF

L’Estela és una ecòloga que ha fet una transició des de l’estudi de l’ecologia marina a l’ecologia terrestre, però mantenint el nexe entre els ecosistemes terrestres, l’agricultura, les conques hidrogràfiques i el litoral marí. Estudiar el cicle dels nutrients a escala global és clau en un context d’agricultura intensiva, amb una despesa de fertilitzants creixent, el risc d’esgotament d’un recurs essencial com el fòsfor, i amb una problemàtica de contaminació de sòls i aigües cada cop més greu. Si a aquest context li sumem els impactes del canvi climàtic, tenim un repte complex que cal adreçar amb urgència.

Aquesta acció és part del Severo Ochoa “ULandscape” finançat l’any 2019 per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol per donar suport als Centres de Recerca d’Excel·lència.

Articles relacionats

El CREAF tanca 2021 amb una plantilla de 224 persones i 296 articles publicats, un 90% en revistes del primer quartil.
Notícies
CREAF

Consulta la Memòria Anual 2021 del CREAF

El CREAF ja ha fet pública la seva memòria anual del any 2021 on es resumeix tota la seva activitat científica. Ja pots consultar-la

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia