El CREAF desxifra els secrets per ser una espècie invasora d’èxit

Les cotorres de pit gris han colonitzat molts dels nostres ambients urbans. Foto: Bramm Damman
Les cotorres de pit gris han colonitzat molts dels nostres ambients urbans. Foto: Bramm Damman

Les espècies invasores que aconsegueixen colonitzar amb èxit un nou territori dediquen més temps a conèixer el nou entorn i són capaces d’adaptar el seu comportament a les noves condicions.

S’ha demostrat que el procés d’invasió no depèn tan com es pensava de que l’espècie tingui una gran capacitat reproductiva. Les bones invasores reparteixen els esdeveniments reproductius en varis intents poc productius.

Les cotorres de pit gris han colonitzat molts dels nostres ambients urbans. Foto: Bramm Damman

Les cotorres de pit gris han colonitzat molts dels nostres ambients urbans. Foto: Bramm Damman

 Un estudi liderat per científics del CREAF, del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) ha desxifrat quines característiques té el cicle vital d’una espècie invasora d’èxit. L’estudi, publicat en el darrer número de Science, demostra per primera vegada que el procés d’invasió no depèn tan com es pensava de la capacitat reproductiva de l’espècie, sinó que, en la majoria dels casos, depèn més de característiques relacionades amb l’estil de vida i el comportament de l’espècie en el nou hàbitat. Tal i com afirma Daniel Sol, el primer autor de l’article i investigador del CREAF: “La capacitat d’exploració del nou territori, el repartiment d’episodis reproductius, la mida de les niuades o el talent per ajustar el comportament a les noves condicions de l’entorn, són factors determinants que asseguraran l’èxit d’una espècie invasora”.

L’estudi aborda aquesta qüestió en espècies d’ocells invasors. Per l’estudi es va recopilar informació històrica d’introduccions deliberades o accidentals d’aus en diferents regions del planeta. De les 2760 introduccions d’espècies analitzades, un 47% s’havien establert amb èxit. Els ocells són un bon model per estudiar les invasions biològiques, doncs se n’han introduït moltes espècies arreu del món, moltes de les quals han esdevingut invasores. Això fa que hi hagi informació de bona qualitat tan sobre les circumstàncies i el resultat actual de les introduccions, com sobre les característiques biològiques i ecològiques per a totes les espècies.

Alhora, els ocells invasors són també responsables d’una varietat d’impactes ecològics i econòmics molt importants.

 

Conèixer el nou entorn, ajustar el comportament i repartir els episodis reproductius són claus per ser un bon invasor

En la majoria d’aquestes introduccions analitzades a través de models estadístics, s’han comprovat uns patrons semblants: les espècies exòtiques que s’establien amb èxit no tenien una taxa de reproducció molt elevada, si no que repartien els esdeveniments de reproducció en més intents en comptes d’apostar per pocs intents molt productius.

Com afirma el Dr. Sol, “Si una invasora que arriba a un nou territori es dedica a explorar, i deixa per més endavant la reproducció, en un cert temps haurà localitzat les principals fonts de recursos (aigua i menjar), els enemics més habituals i els demés perills de l’entorn. Tota aquesta informació de l’ambient li permetrà ajustar el seu comportament, millorar el rendiment en l’explotació dels recursos i evitar als enemics. En definitiva, li proporcionarà una major esperança de vida i li permetrà decidir quin és el millor moment per tenir descendència. A més, tot i que deixi per més endavant el fet de deixar descendència, quan aquesta arribi, tindrà moltes més garanties de sobreviure”.

Una gran capacitat de reproducció no assegura l’èxit d’invasió

D’altra banda, fins ara, la hipòtesis més generalitzada afirmava que les invasores de més èxit es reproduïen moltíssim un cop arribaven en un nou ambient. Es creia que en augmentar el numero inicial d’individus, l’espècie tenia més possibilitats d’escapar dels perills que amenacen les poblacions petites i de poder desenvolupar, així, una població persistent. No obstant això, aquest article demostra que, tot i que el creixement demogràfic ràpid pot ser avantatjós en determinades circumstancies, de forma general les invasores d’èxit es caracteritzen per tenir un cicle vital en el que el temps per reproduir-se és flexible.

De fet, els autors demostren que reproduir-se molt ràpid pot ser a priori favorable, però que aquesta capacitat de seguida es veu contrarestada.

Una espècie que només es reprodueix és molt vulnerable perquè no pot dedicar temps a conèixer el nou entorn i buscar estratègies per adaptar-se a les noves amenaces.

Així doncs, l’estudi no invalida aquesta hipòtesis sinó que suggereix que el fet d’augmentar la població de forma molt rapida només és avantatjós quan la població inicial és molt petita i quan els nous ambients no són gaire perillosos.“Una capacitat de reproducció elevada pot ser avantatjosa pels organismes que tenen menys aptituds que les aus per explorar el medi ambient i per  desenvolupar respostes de comportament als nous reptes” , concreta el Dr.Sol.

Es molt útil poder predir l’èxit de les espècies invasores

S’ha demostrat que l’eradicació i el control de les invasores un cop establertes, és molt i molt costós. Per tant, la millor solució és la prevenció de les invasions. En aquest sentit, aconseguir predir quines espècies tenen un risc potencial de ser invasores d’èxit i distingir-les de les espècies que són innòcues seria molt útil per desenvolupar polítiques d’importació i venda d’espècies exòtiques, així com per dissenyar sistemes de detecció i eradicació primerenca d’espècies particularment problemàtiques.

 

Daniel Sol, Joan Maspons, Miquel Vall‐llosera, Ignasi Bartomeus, Gabriel E. García‐Peña, Josep Piñol, Robert P. Freckleton. Unraveling the Life History of Successful Invaders. Science. DOI: 10.1126/science.1221523

http://www.sciencemag.org/content/337/6094/580.abstract

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Notícies
Veronica Couto Antelo

Eriçó a la fuga

Els eriçons de mar o garotes són animals herbívors, claus en la xarxa tròfica del fons marí. Van pasturant intensivament i mantenen aquests ecosistemes en

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia