El canvi global està provocant que les pertorbacions que afecten al nostres espais naturals siguin cada cop més freqüents, extenses i intenses. Un nou projecte europeu indagarà en els mecanismes involucrats en la recuperació dels episodis de sequera i dels incendis forestals en ecosistemes mediterranis. El projecte vol determinar si hi ha senyals que puguin alertar de si aquests ecosistemes s’apropen a llindars crítics que derivarien en canvis profunds en les seves característiques.
La resiliència és la capacitat dels ecosistemes per recuperar el seu estat inicial després d’una pertorbació. Però aquesta capacitat té uns límits, un llindar crític a partir del qual l’alteració pot suposar un canvi brusc en l’estat dels ecosistemes (ex. estructura, funció). Aquests canvis bruscos poden tenir implicacions molt profundes en la gestió i la conservació d’un ecosistema i alterar els serveis ecosistèmics que l’espai natural ens ofereix.
Els ecosistemes de tipus mediterrani ja estan observant canvis importants en el règim d’algunes pertorbacions com són els incendis i els episodis de sequera. Tot i que la vegetació mediterrània està adaptada a aquestes pertorbacions, s’està observant que l’augment de la seva freqüència i/o intensitat pot portar als nostres ecosistemes a superar aquests llindars crítics i de desconeixen les conseqüències que podria tenir aquest fenomen.
El CREAF i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya lideren un projecte per avaluar i comprendre què determina la resiliència dels ecosistemes mediterranis davant les pertorbacions. L’investigador Enric Batllori ha rebut una beca Marie Curie IIF per estudiar els mecanismes que modulen la dinàmica d’aquests ecosistemes després d’episodis de sequera i incendis i per entendre les implicacions que pot tenir l’alteració del règim d’aquestes pertorbacions en el context del canvi climàtic. La investigació analitzarà específicament què passa quan aquestes dues pertorbacions actuen simultàniament, i si tenen efectes sinèrgics que alterin els processos de recuperació de l’ecosistema.
“El coneixement que sorgeixi del projecte l’introduirem en models matemàtics que seran capaços de simular els efectes de les pertorbacions sobre els ecosistemes”, comenta Lluís Brotons, “si som capaços de simular com es comporta un ecosistema davant els episodis de sequera i d’incendis, podrem identificar punts d’inflexió que ens estan alertant que s’ha superat el llindar crític i que es poden produir canvis dramàtics i sorprenents en les seves característiques”.
Aquest estudi permetrà entendre millor com canviaran els ecosistemes mediterranis si s’altera el règim de pertorbacions a causa del canvi global, i quines condicions ambientals representen límits de resiliència en la dinàmica d’aquests ecosistemes. Això contribuirà a adaptar les polítiques de gestió i conservació de cara a preservar la diversitat i serveis ecosistèmics que l’espai natural mediterrani ens ofereix.
