L’aposta del CREAF per la diplomàcia científica ambiental i el suport a les polítiques públiques és ferm. Després de participar al darrer informe de l’IPCC, el CREAF serà aquest cop entitat observadora de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) i viatja amb dos representants a Bonn (Alemanya) per cobrir la novena sessió plenària d’aquesta institució internacional homòloga al IPCC però en temes de biodiversitat. Concretament hi seran l’Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF i experta en diplomàcia científica i ambiental i en Lluís Brotons, investigador del CREAF i investigador científic del CSIC que és membre actiu de la IPBES i que ha col·laborat en varis dels seus informes.
La IPBES és un organisme homòleg al Panell Intergovernamental en Canvi Climàtic (IPCC) que aglutina la comunitat científica i que treballa per aportar a la presa de decisions polítiques la millor evidència científica disponible. La IPBES fa un seguiment de la salut dels nostres ecosistemes, de la seva biodiversitat i dels serveis essencials que ofereix a les persones, elabora informes i assessora als governs en les polítiques que cal implementar per restaurar la natura i recuperar-ne totes les funcionalitats que ha perdut els darrers anys per culpa de l’acció humana. El seu lema és “Ciència i política, per la natura i per la gent”.
“Les avaluacions de la IPBES han d’esdevenir eines claus per a que polítics, gestors i societat en general pugui fer front de forma urgent a la pèrdua constant de biodiversitat que estem vivint”
LLUÍS BROTONS , investigador CREAF
“Al canalitzar les veus expertes i contextualitzar-les en una estratègia de conservació de la biodiversitat global, la IPBES es legitima com instrument clau per al disseny de polítiques ambientals al món”
ALICIA PÉREZ-PORRO, coordinadora científica CREAF
Dos nous informes
En aquesta novena plenària la IPBES publica dos informes, un sobre l’ús sostenible de les espècies silvestres i l’altre sobre els valors de la biodiversitat. Avui en dia sabem que l’explotació dels organismes és un dels motors directes més importants de la pèrdua de biodiversitat, per aquest motiu, aquest informe ofereix a tots els responsables de la presa de decisions informació sobre la importància de les espècies silvestres i les opcions polítiques per garantir-ne un ús més sostenible. L’altre informe presenta per primer cop una metodologia per identificar els valors que predominen en les nostres societats i com aquests influeixen en la nostra relació amb la natura. Varis autors de l’informe aquests dies avançaven aquesta reflexió “La natura està sent amenaçada més que mai perquè no la valorem prou, ni en les nostres polítiques, les nostres opcions ni les nostres accions” se centra en el fet que diferents persones atribueixen una gran diversitat de valors a la natura, però que molts no es tenen en compte en les decisions polítiques per què predominen els valors econòmics que la natura proporciona a les societats a curt termini. Aquesta avaluació proporcionarà als responsables de la presa de decisions eines específiques per comprendre i integrar els nombrosos valors de la naturalesa en les opcions i accions.
“La natura està sent amenaçada més que mai perquè no la valorem prou, ni en les nostres polítiques, les nostres opcions ni les nostres accions”
“En aquesta plenària es presentarà l’avaluació sobre valors de la biodiversitat, la base sobre les que es desenvoluparan polítiques que han d’impulsar els canvis necessaris i urgents per aturar la pèrdua de biodiversitat que pateix el nostre planeta. Si no som conscients del conjunt de valors que hi ha al darrera de cada decisió que prenem com a societat, no serem capaços de confrontar-los de manera oberta i identificar aquells que afecten directament la pèrdua de biodiversitat i la degradació de la natura”, conclou Lluís Brotons.
Neix la IPBES catalana
En paral·lel al que passa a Alemanya, a Catalunya a principis de juliol 2022 s’ha presentat l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, un ens participatiu creat per compartir coneixement i col·laborar per millorar polítiques de gestió i conservació de la natura, fonamentades en un coneixement científic fiable i actualitzat. Una xarxa impulsada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través del CREAF i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) que està integrada per institucions amb una llarga experiència en l’àmbit del coneixement de la natura, com ara administracions públiques, centres de recerca, universitats i organitzacions sense ànim de lucre, i que s’adreça també a la ciutadania en general. Una estructura inspirada totalment amb la IPBES internacional que busca millorar les polítiques catalanes i l’acció directa en recuperar la natura de Catalunya.
“Formar part de la IPBES és una oportunitat de país que ens permet traslladar el resultat de la feina de de milers de científics en un context internacional a la realitat catalana i a la vegada informar, utilitzant aproximacions consensuades a nivell internacional, de l’estat de la nostra natura i del compliment de les directives Europees d’espècies i habitats d’interès prioritari”, explica Lluís Brotons, coordinador de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya.
“Tan la IPBES com l’Observatori son iniciatives de science-policy que volen ser una veu científica consensuada per les persones i la natura. La ciència i les polítiques públiques han d’estar alineades i retroalimentar-se, treballant de forma cooperativa. Per una banda, les polítiques publiques han d’estar informades per la ciència, i per altra banda, la ciència ha d’omplir aquest buits de coneixement que les polítiques poden tenir”, comenta Alicia, coordinadora científica del CREAF.
Representants del CREAF a l’IPBES
Lluís Brotons és investigador científic del CSIC al CREAF, ecòleg del paisatge i expert en avaluar les respostes de la biodiversitat al canvi global en paisatges terrestres. Ha treballat en metodologies de seguiment de la biodiversitat, uns mètodes claus per disposar d’informació adequada i per desenvolupar models que ens anticipin la resposta de la biodiversitat als canvis ambientals i plantejar estratègies d’adaptació i mitigació dels possibles impactes. Ha participat com expert en diferents plataformes d’enllaç entre la ciència i les polítiques ambientals com la IPBES (on ha format part de dos avaluacions de la plataforma) i és coordinador de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat que planteja aterrar l’experiència d’aquestes plataformes internacionals a Catalunya amb l’objectiu de poder desenvolupar polítiques ambientals informades per la millor evidència disponible.
Aquesta acció és part del Severo Ochoa “ULandscape” finançat l’any 2019 per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol per donar suport als Centres de Recerca d’Excel·lència.
