El CREAF s’adhereix a l’European Open Science Cloud, EOSC

La recentment constituïda associació ‘Núvol Europeu de Ciència Oberta’ (European Open Science Cloud, EOSC, en les seves sigles en anglès) incorpora el CREAF entre els seus membres, a més d’altres centres de recerca i organitzacions de tot Europa.

L’anunci s’ha fet públic a la seva primera assemblea general, on també s’han triat les persones que formaran part de l’equip directiu, entre les quals es troba un investigador de la Universitat Politècnica de ValènciaIgnacio Blanquer. L’objectiu de l’EOSC és crear una infraestructura virtual que aglutini totes les dades, serveis i eines de ciència oberta que es generin a Europa els propers anys, amb la finalitat de posar-los a disposició de tota la comunitat científica. El consorci, al costat de l’equip directiu, treballarà per impulsar el seu desenvolupament i implementació.

Credit: European Open Science Cloud (EOSC) association website.
Credit: European Open Science Cloud (EOSC) association website.
L'objectiu de l’EOSC és crear una infraestructura virtual que aglutini totes les dades, serveis i eines de ciència oberta que es generin a Europa els propers anys, amb la finalitat de posar-los a disposició de tota la comunitat científica.

Un altre dels compromisos que implica ser membres de l’EOSC és aportar dades de les diferents línies de recerca del CREAF a aquest núvol. “Això facilitarà que una investigadora o investigador d’un altre país o organització utilitzi la informació pels seus estudis. Per exemple, podria usar les dades de biodiversitat que hem generat al centre per crear models de predicció de distribució d’espècies en diferents escenaris del canvi climàtic”, apunta Joan Masó, investigador del CREAF i del grup GRUMETS de la UAB, i una de les veus que ha promogut l’adherència del centre a l’associació. Joan Masó també creu que és una oportunitat per a impulsar la integració de la informació geoespacial (observació de la terra) i la ciència ciutadana a l’entorn de l’EOSC, camps de recerca que lidera juntament amb el seu grup al CREAF. Aquesta última en concret, a través del projecte europeu d’innovació tecnològica en ciència ciutadana, Cos4Cloud, que coordina el ICM-CSIC i en el qual participa el CREAF.

Un altre dels punts que ressalta Joan Masó és el fet que hi hagi representació espanyola a l’equip directiu. En les seves paraules, “és una bona notícia: Ignacio Blanquer té tot el nostre suport, esperem poder treballar al costat d’ell per a estimular el creixement de l’EOSC i la integració de la ciència espanyola en aquest espai”.

Els estatuts de l’associació estan disponibles en aquest enllaç.

Llista provisional de tots els membres.

Articles relacionats

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
Notícies
Gerard Gaya

Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

Més de 500 alumnes de la província de Barcelona han observat 1.350 canvis en el calendari natural de 289 espècies diferents de plantes i animals gràcies a l’observatori ciutadà Ritme Natura. Aquestes dades ciutadanes es combinaran amb dades de satèl·lit i permetran crear FenoTwin, un mapa on es veurà en temps real com canvia la natura al llarg de l’any. Es presentarà, juntament amb la primera generació de la xarxa de FenoCentres, el 15 de juny.

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia