La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
En un context de canvi climàtic on les temperatures augmenten, l’ascens del límit del bosc es frena o s’atura pels arbustos i herbes que hi conviuen i competeixen pels mateixos recursos. Tot i que fins ara s’ha considerat l’escalfament del clima com la causa de la pujada del límit superior dels boscos, la singular virginitat de la zona ha permès entendre que no només el clima i els humans afecten el límit arbori, sinó que també hi tenen importància la geomorfologia del terreny i les relacions biològiques entre les espècies que hi cohabiten.
L’estudi s’ha publicat a la revista científica PNAS i l’ha dirigit l’investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas. Els resultats obtinguts mostren que l’ascens de la línia superior dels boscs a l’altiplà del Tibet —situada a uns 4.900 msnm, la cota màxima a l’hemisferi nord— ha estat més lent i contingut que en altres punts del planeta. La investigació revela que en la majoria dels llocs estudiats on la cobertura dels matolls i l’alçada d’aquests són importants, el límit arbori s’ha mantingut estable els darrers 100 anys. Només en aquells casos on hi havia pocs arbustos i eren de mida petita, el bosc ha pujat, fins un màxim de 80m. En aquests casos el límit arbori sí que ha respost a l’augment de les temperatures.
“Hem demostrat una vegada més que el paper clau del clima no ens ha de fer oblidar el de la pròpia biologia”.
“En general, fins ara s’havia considerat que en ecosistemes alpins i subalpins l’ascens del bosc responia sobretot a l’escalfament del clima, ja que són les temperatures mínimes les que limiten el creixement dels arbres en aquestes zones” explica l’investigador del CREAF. Per això els autors de l’article havien suposat que l’augment de la temperatura hauria incrementat i accelerat l’establiment d’arbres cada vegada més a munt. ”Amb aquesta recerca hem pogut entendre i explicar la discrepància entre el ritme i la intensitat de l’escalfament global i la dinàmica del límit arbori observada a l’altiplà asiàtic”, afegeix Peñuelas. I encara rebla: “hem demostrat una vegada més que el paper clau del clima no ens ha de fer oblidar el de la pròpia biologia”.
Els boscos de l’altiplà del Tibet ofereixen als científics una zona verge sense activitat humana
El fet de ser una zona encara prístina, allunyada de l’activitat humana i ramadera, “ha permès demostrar el paper clau de les interaccions biològiques entre la comunitat de matolls i herbes i la d’arbres”, comenta Josep Peñuelas. Afegeix que ha estat molt interessant poder treure el factor humà d’aquest tipus d’estudi, cosa que no passa sovint, per exemple quan s’investiga als Pirineus o Montseny, amb molta més pressió antròpica recent.
ARTICLE
Liang, E., Wang, Y., Piao, S., Lu, X., Camarero, J.J., Zhu, H., Zhu, L., Ellison, A.M., Ciais, P., Peñuelas, J. Species interactions slow warming-induced upward shifts of treelines on the Tibetan Plateau. (2016). PNAS. DOI: 10.1073/pnas.1520582113.
