El reverdiment de la terra està arribant al seu límit

Foto: Josep Fuster (CC-BY)
Foto: Josep Fuster (CC-BY)

Un nou estudi publicat a Nature Ecology and Evolution revela que l’abundància de CO2 a l’atmosfera ja no té el potent efecte fertilitzant que tenia fins ara sobre la vegetació. El reverdiment que s’havia observat els darrers anys s’està frenant i això farà que els nivells de CO2 a l’atmosfera pugin, que augmentin per tant les temperatures i que hi hagi canvis en el clima cada cop més severs.

Foto: Josep Fuster (CC-BY)
Foto: Josep Fuster (CC-BY)

Els ecosistemes terrestres estan donant senyals de saturació i s’està debilitant la seva capacitat per capturar carboni atmosfèric. Alhora, l’escalfament global provoca que aquests ecosistemes siguin cada vegada menys productius, especialment durant les onades de calor. Un estudi publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, i liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas, conclou que la menor productivitat i la desacceleració de la captació de carboni provocaran un nou canvi d’escenari.

D’un escenari global dominat pels efectes positius de la fertilització de carboni i nitrogen passarem a un període caracteritzat per la saturació dels ecosistemes i per majors impactes del canvi climàtic, especialment l’escalfament del planeta”, comenta el Dr. Peñuelas.

Gràcies als ecosistemes terrestres, anualment es retira prop d’un terç de les emissions de diòxid de carboni que generem els humans amb l’ús de combustibles fòssils, la indústria i el canvi d’usos del sòl. “Si les emissions humanes continuen augmentant i els ecosistemes cada cop són menys eficients en retirar el carboni, passarem d’un escenari on l’excés de CO2 ja no actuarà tant com un fertilitzant que afavoreix el creixement de la vegetació, cap a un període on la major quantitat de carboni atmosfèric acceleri l’escalfament global”, explica Peñuelas. De fet, “no només els ecosistemes podran segrestar cada vegada menys carboni, sinó que aquest romandrà menys temps en les plantes i els sòls i retornarà abans a l’atmosfera”, afegeix Jordi Sardans, coautor i investigador del CREAF.

La manca de nutrients provoca que la vegetació no creixi indefinidament

Els ecosistemes actuen com un tampó amb la captura del carboni, i això ha ajudat a frenar els efectes de l’increment de CO2 i a reduir els impactes del canvi climàtic. Però actualment la manca d’altres nutrients, com el potassi i sobretot el fòsfor, i els canvis en el clima comencen a ser uns obstacles insalvables i limiten el creixement de les plantes. La disponibilitat de nutrients en el futur serà la que marqui la capacitat de la vegetació per retirar el carboni de l’atmosfera.

És necessari que entenguem millor com funciona el cicle del fòsfor i quins factors en regulen la seva circulació als ecosistemes”, explica Marcos Fernández Martínez, investigador del CREAF i un dels autors de l’estudi.

“La severitat de fenòmens climàtics com les sequeres també són especialment negatives per a la productivitat de les plantes, sobretot si ocorren en períodes de creixement de la vegetació”, explica Jofre Carnicer, autor de l’estudi i investigador del CREAF. De fet, un escalfament global de 2 ºC no incrementaria gaire la freqüència d’onades de calor. Però amb un increment de 3 ºC, estius tan calorosos com el de 2003 es produirien cada tres o quatre anys, la qual cosa afectaria la captació de carboni dels boscos molt més que fins ara.

Durant el 2015 hi va haver grans incendis al sud-est asiàtic, emblanquiment del corall a Austràlia, sequeres a Àfrica i inundacions a Sud-Amèrica associades a un Niño històric, alimentat per les temperatures rècord i que il·lustren aquesta transició cap a un món més càlid. Per tant, “hem de conèixer millor els impactes del canvi climàtic i saber quines mesures de mitigació cal aplicar per complir els acords de la COP21 sobre l’augment de temperatura del planeta, finalitza l’autor principal de la investigació, Josep Peñuelas.

 ARTICLE

Peñuelas J., Ciais P., Canadell JG., Janssens I., Fernandez-Martinez M., Carnicer J., Obersteiner M., Piao S., Vautard R., Sardans J. (2017). Shifting from a fertilization-dominated to a warming-dominated period. Nature Ecology & Evolution, DOI: 10.1038/s41559-017-0274-8

Articles relacionats

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Pavelló del Consell de Ministres, en el Complex de la Moncloa. Imatge: Yeray Díaz Zbida.
Notícies
CREAF

El CREAF visita La Moncloa amb el grup de joves ‘Generación COP27’ 

El passat dijous 3 de novembre, l’investigador del CREAF i professor de la Universitat de Barcelona Jofre Carnicer i la doctoranda del CREAF Maria Vives van acompanyar els Excs. president del govern estatal Pedro Sánchez, vicepresidenta segunda Yolanda Díaz i vicepresidenta tercera y ministra per la transició ecològica Teresa Ribera en una visita a La Moncloa per encarar la cimera mundial COP27 i comentar el viatge a Egipte que ambdós faran amb un grup d’estudiants finançats pel mateix govern.

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia