Segons els experts del CREAF, aquesta capacitat els assegura l’èxit a la ciutat i la possibilitat d’esdevenir animals “urbanites”. Una revisió exhaustiva dels estudis publicats conclou que en ambients urbans, les espècies sovint canvien els seus hàbits alimentaris, perden la por als humans i modifiquen la forma de comunicar.
De tots els canvis ambientals induïts pels humans, la urbanització és un dels més ràpids i dràstics. Mentre que la majoria d’organismes no toleren bé la urbanització, a uns pocs els hi va millor que mai. Per què hi ha diferències tan importants en la tolerància dels animals als canvis ambientals? Un article de revisió publicat recentment a la revista Animal Behaviour demostra que els animals que han tingut èxit a les ciutats serien aquells capaços d’ajustar el seu comportament als reptes que suposa viure a les ciutats, com ara trobar noves fonts d’aliment, evitar les molèsties causades pels humans o comunicar-se en ambients sorollosos.
Els animals urbanites saben buscar noves fonts d'aliment, evitar molèsties dels humans i comunicar-se tot i el soroll
Segons Daniel Sol, Oriol Lapiedra i César González, tots ells investigadors del CREAF, la capacitat d’ajustar el comportament a les alteracions associades a la urbanització és una estratègia molt estesa que pot determinar la supervivència d’una espècie a la ciutat. En molts casos, aquests ajustos reflecteixen flexibilitat de comportament perquè alguns d’aquest canvis succeeixen ràpidament i sovint impliquen aprenentatge. En altres casos, les diferencies de comportament entre els animals de les zones urbanes i no urbanes poden reflectir canvis evolutius o, alternativament, que només els individus amb els comportaments apropiats han estat capaços d’establir-se a la ciutat. Independentment del seu origen, la revisió destaca que aquest canvis de comportament són essencials per a la supervivència dels individus, sobretot en la fase d’establiment a la ciutat.
Diferents solucions per adaptar-se a la vida dins la ciutat
Els canvis de comportament més comuns, segons l’estudi, es relacionen amb l’alimentació, la capacitat de comunicació i la relació amb els humans. En el primer dels casos, un gran nombre d’estudis demostren que els animals “urbanites” canvien els seus hàbits alimentaris, incorporant a la seva dieta aliments associats a l’activitat humana (fruits d’arbres ornamentals, escombraries, etc). Això fa que moltes vegades tinguin tant de menjar a l’abast que es converteixin en espècies més sedentàries i augmentin la seva densitat fins esdevenir plagues.
Pel que fa a la presència humana, tot i que s’han observat animals -com el coiot o l’ós negre- que canvien l’horari d’activitat per evitar el contacte amb humans, molts d’altres han perdut la por als humans. És el cas dels coloms, que depenen en gran mesura del menjar que els hi donen les persones voluntàriament i que no només no tenen els tenen por sinó que fins i tot aprenen a reconèixer aquelles persones que els hi donen menjar, o de la merla, que ha escurçat la distància de fugida per poder fer les seves activitats sense ser pertorbat per les persones.
El sorolls de les ciutats també han provocat que els animals “urbanites” modifiquessin la forma de comunicar-se. A les ciutats, per exemple, alguns ocells augmenten la freqüència del seu cant i la seva duració per evitar que el so interfereixi amb el soroll, que sol ser de freqüència baixa.
Els investigadors també destaquen les noves habilitats d’alguna animals per aprofitar la contaminació llumínica de les ciutats. El millor exemple son els ratpenats i alguns ocells, que s’han especialitzat a menjar els insectes que s’acumulen sota els llums a les nits. En altres casos s’ha observat que altres ocells canten a deshora per culpa de la llum artificial.
Aquests resultats tenen implicacions importants per a la conservació, ja que la urbanització és una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat. “Donat que s’espera que el procés d’urbanització continuarà amenaçant la diversitat biològica en un futur proper, hi ha una certa urgència a millorar la nostra comprensió dels mecanismes de comportament que ajuden als animals a fer front a aquestes alteracions ambientals”, alerta Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF.
Article
D Sol, O Lapiedra, C Gonzalez-Lagos Behavioural adjustments for a life in the city. Animal Behaviour 85 (2013) 1101–1112
