Search

Els arbres de fusta poc densa i fulles primes moren de set abans

Un estudi en què han participat investigadors del CREAF i de la UAB alerta que l’augment de les sequeres pot afectar la composició d’espècies i estructura dels boscos i fer-los cada cop més vulnerables.

Els experts analitzen els boscos secs. Autor: Jose Luís Ordóñez.
Els experts analitzen els boscos secs. Autor: José Luis Ordóñez.

Un estudi internacional publicat a la revista Ecology Letters demostra que la intensitat de la sequera incrementa de forma exponencial la mortalitat dels arbres. Aquest patró s’ha demostrat per primer cop a escala global i és especialment preocupant en l’escenari actual de canvi climàtic, on els episodis de sequera extrema són cada vegada més freqüents, perquè pot provocar canvis dràstics en la composició dels boscos. Els investigadors, entre els qual es troben els ecòlegs del CREAF i de la UAB Jordi Martínez-Vilalta i Francisco Lloret, apunten que les espècies d’arbres més afectades seran aquelles que tenen la fusta menys densa —i per tant un sistema vascular vulnerable a les embòlies— i fulles primes —amb més superfície per on perdre l’aigua per unitat de massa.

Espècies com el faig o els arbres que colonitzen típicament un nou espai presenten les dues característiques i són, per tant, els de pitjor pronòstic.

En termes generals, hi ha espècies forestals que reuneixen les dues característiques, com és el cas del faig o els pins. I d’altra banda, la etapa de la vida en que es troba l’arbre també influeix. “Després d’un incendi, un fort episodi de sequera, o una altra pertorbació neixen nous arbres que repoblen l’espai. Aquestes espècies típiques de les primeres etapes de la recuperació d’un bosc, justament presenten les dues característiques vulnerables que hem trobat”, explica Jordi Martínez-Vilalta. I afegeix que “si les pertorbacions van augmentant (cosa que s’espera que passi), aquestes etapes primerenques predominaran als boscos i els faran molt sensibles al canvi de clima. És un peix que es mossega la cua”.

Vista general d’una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) afectada per la sequera al Maresme. Autor: Jose Luís Ordóñez.
Vista general d’una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) afectada per la sequera al Maresme. Autor: José Luis Ordóñez.

El procés ja ha començat: alguns boscos estan canviant

L’article analitza uns 60 casos de mort forestal per sequera, en més de 30 localitzacions distribuïdes per tot el món. Els països implicats van des del Canadà fins a Austràlia, passant per Espanya, Estats Units o la Índia, entre d’altres.

“Els boscos juguen un paper molt important en el clima global, d’acord amb el seu rol en el cicle de l’aigua i l’habilitat de segrestar i emmagatzemar grans quantitats de carboni”, recorda Francisco Lloret. I adverteix que “amb les creixents sequeres es posa en perill aquest sistema i els serveis ambientals que hi van associats. A més, altres factors com la desforestació i els canvis en els usos del sòl sovint empitjoren la situació”.

Article de referència

Greenwood S., Ruiz-Benito P, Martínez-Vilalta J., Lloret F. et al. (2017). Tree mortality across biomes is promoted by drought intensity, lower wood density and higher specific leaf area. Ecology Letters 20, 539-553. DOI: 10.1111/ele.12748

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia